Fa nou anys, estant pendent de l'aprovació de la Llei Mordassa, el propi Consell d'Europa va dir que la llei anava a ser “desproporcionada” i la seva “gran preocupació”. “Aquesta llei és un absurd reaccionari i conservador per a criminalitzar la protesta i la crítica de carrer”, va afirmar Joan Queralt, catedràtic de Dret penal de Barcelona. Els representants de les associacions Jutge de Democràcia i Advocats Progressistes van assenyalar que la llei és “inútil, repressiva i inadequada”. Lamentablement, les últimes sancions desproporcionades contra les organitzacions juvenils GKS, Jarki i Ernai ens mostren que totes aquestes previsions s'han complert.

Segons el balanç del moviment ELEAK-Lliure sobre el primer any d'aplicació de la present Llei de Seguretat Ciutadana al País Basc, sobre la base de les dades oficials facilitades pels Governs Basc i Navarro i publicats per la revista basca ARGIA, la llei es va aplicar en 3.052 ocasions. L'any 2016 s'han imposat una mitjana de 33 sancions setmanals en la Comunitat Autònoma de Navarra. Quant a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma del País Basc, les sancions imposades per l'Ertzaintza entre juliol de 2015 i desembre de 2016 van ser de 8.087 en total, una mitjana de 88 setmanes. És a dir, el primer any de vigència, cada setmana, més de 110 vegades es va aplicar la Llei de Seguretat Ciutadana en Hego Euskal Herria... I des de llavors les coses no han fet més que equivocar-se.

En 2016, tant els Parlaments de Navarra com els de la CAB es van posicionar en contra de la Llei Mordassa, i el Parlament Basc al juny de 2016 va instar el Govern Basc a no aplicar la Llei Mordassa. No obstant això, en els últims nou anys no s'ha fet més que reforçar l'aplicació de la Llei de Mordassa.

En 2018, veient que tots dos governs no tenien cap intenció de complir aquestes decisions, la majoria dels agents socials, sindicals i polítics d'Euskal Herria van sol·licitar la derogació de la Llei Mordassa. Entre altres coses, es van sumar a la petició del moviment ELEAK - Lliure, Ongi Etorri Refugiats, Komite Internazionalistak, Euskal Herriko Bilgune Feminista, Bake Ekintza Talde Antimilitaristak, Ernai Gazte Mugi,Askapena, NOR Euskal Herria Antiespeciistak, Askekintzak, Errauskailuaren Mugi, Satikalaiak i Errekorraiak. Entre els sindicats, ELA, LAB, ESK i STEE EILAS es van unir i entre les forces polítiques, Sortu, Equo i EH Bildu. Entre els mitjans de comunicació públics, finalment, ARGIA, Hala Bedi i Topatu. En definitiva, la majoria de la societat basca va sol·licitar la derogació de la Llei Mordassa. Ni cas.

En 2019, el moviment ELEAK-Lliure va manifestar clarament en la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides el succeït: “La Llei orgànica 4/2015, de Protecció Ciutadana, Llei Mordassa, ha accentuat clarament els abusos policials i les vulneracions dels drets fonamentals de reunió, manifestació, organització i llibertat de premsa, incrementant la repressió contra la crítica política i la mobilització social. La present Llei implica la desaparició de les garanties processals existents en tot procediment sancionador, menyscabant el principi de seguretat jurídica, de legalitat, de defensa i presumpció d'innocència, així com la igualtat de les parts/processos i el principi de proporcionalitat. Tota aquesta legislació fomenta la criminalització i la repressió dels moviments socials, sindicals i polítics, per la qual cosa hem demanat a les Nacions Unides que insti l'Estat espanyol que ho derogui immediatament”.

En 2021, el ministre d'Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska, en una entrevista concedida al diari The New York Times, va afirmar que el Govern de Pedro Sánchez tenia voluntat de revisar la Llei Mordassa. Des de llavors, s'han realitzat més de 50 reunions entre les forces polítiques presents en el Congrés de Madrid, però ara com ara la Llei Mordassa continua vigent i la massacre política que genera la seva aplicació.

Al País Basc Nord no existeix Llei Mordassa, però el Govern francès també ha pres les seves mesures de tall per a acabar amb la protesta social. Prova d'això són la proliferació d'arxius policials i el reforç dels controls, o els militants que han estat condemnats per la defensa de la terra, la lluita contra l'especulació o la participació en accions a favor del basc. Dit en dues paraules, Euskal Herria s'ha convertit en territori mordaç.

I on està la nostra resposta de la mateixa grandària? No existeix. Tots aquells que creiem que la desobediència civil, la falta de col·laboració, la insubmissió, la resistència popular o l'acció directa no són delictes, hem d'unir-nos, posar-los en pràctica i reforçar-los organitzant caixes socials de resistència als atacs que estem sofrint. Si no canviem les regles de joc, la nostra ho ha fet, ens arruïnaran tots els drets.

Hem de convertir la repressió en un instrument que enforteixi el nostre projecte de llibertat. Quants més atacs contra nosaltres, més respostes mobilitzadores hem de respondre. En això hem de ser més forts, incansables, duradors, temeraris. Hem de desenvolupar estratègies de resistència civil i desobediència. És el torn de la resistència civil, la rebel·lió de la construcció nacional i social. Els agents polítics bascos immersos en la dinàmica institucional no ho faran. És l'hora del moviment popular.

Joseba Alvarez, membre de l'Esquerra Abertzale