Quan a Euskal Herria es designen persones que no dominen correctament el basc per a ser membre del Govern, director d'EITB o rector de la UPV/EHU, si no es produeix un escàndol social i polític, significa que alguna cosa funciona malament i que la situació és realment greu. I el Govern que el faci, no tornarà a utilitzar Euskaraldia per a justificar la seva mala pràctica?

Aquests dies acabem d'escoltar les paraules del Ministre de Justícia i Francés de Quebec, Simon Jolin-Barrette: “En la història d'una nació hi ha moments que marquen la consciència col·lectiva. Enguany estem celebrant un d'aquests moments. Fa 43 anys, en 1977, l'Assemblea Nacional de Quebec va aprovar la Carta de la Llengua Francesa”.

Tal com explica Simon Jolin-Barrette, “fa 43 anys Quebec era francòfon, avui ho és i hauria de ser-ho en el futur. És un principi innegociable”, a pesar que a Quebec són molts els que utilitzen l'anglès. Els drets col·lectius s'anteposen als drets individuals. Fins al moment no hem conegut a cap mandatari que hagi dit això a Euskal Herria sobre el basc. Quan reconeixerem que Euskal Herria era i ha de ser basca fins fa dos segles i que això és innegociable?

El líder quebequès l'admet, l'any 101. La Llei Lingüística els ha canviat la vida de moltes maneres. “La llengua francesa li ha permès a Quebec afirmar-se, apuntar-se en veu alta i mantenir-ho en línia” ja que el francès es va convertir en una eina per a assegurar la cohesió social. El francès no ha estat un problema a Quebec, al contrari, ha estat l'eix de la seva identitat.

A Euskal Herria també ho va ser durant el franquisme. Llibertat, projecte polític basc i basc eren el mateix en aquest pensament i en aquesta lluita política. Una de les principals aportacions d'ETA, fa 60 anys, al Poble Basc, és a dir, quan va substituir al fins llavors majoritari basc-fede-erdaldun hegemònic del PNB pel laizismo-socialista basc, el basc i la cultura basca es van convertir en l'eix del nostre futur projecte alliberador. On estem ara? Ens volen fer creure que el basc és un problema per a la cohesió, per a l'acumulació de forces i també per a la independència, alguns fins i tot des de casa.

Però han passat quaranta-tres anys i el perfil i les necessitats de Quebec han canviat, també al País Basc. Tingui en compte que la globalització dels mercats i l'economia del coneixement, la democratització de l'educació superior, la interconnectivitat de les poblacions, el dret a la transformació i organització dels centres de treball… tot influeix en el futur de les nostres llengües pròpies.

Igual que molts altres quebequesos, les noves dades sobre la llengua francesa preocupen el Govern de Quebec. S'ha avançat, però ve l'alentiment, igual que a Euskal Herria. Per això volen renovar el 101. Llei Lingüística. I al País Basc? En què estem en els tres espais administratius que divideixen el nostre país? Hem avançat en Ipar Euskal Herria. En Hego Euskal Herria s'ha alentit el procés de normalització, i anem retrocedint en l'ús… En tot això, el que ha de veure és que el basc no sigui encara oficial en tot el País Basc i, per tant, no tingui una política nacional de reeuskaldunización. Així és el context polític i social d'aquesta segona edició d'Euskaraldia.

El ministre francès ha subratllat que “en els últims 40 anys, parlar de Quebec ha significat parlar de la llengua autòctona, de la nostra llengua. Aquesta llengua francesa que és el nostre senyal d'identitat i que es troba en el cor de la nostra identitat al llarg dels segles, ens permet dir qui som i, sobretot, qui volem ser a tot el món. Aquesta llengua francesa és el símbol de l'afirmació d'una cultura que s'ha construït amb les aportacions de tots”. Ens ve a la memòria la tesi que va escriure fa anys el sociolingüista Txepetx: Un futur per al nostre passat (Un futur per al nostre passat). Això està recollit en el pensament polític i social hegemònic del País Basc actual? No creiem. Desgraciadament, avui dia ens assemblem més a Irlanda que a Quebec. Van aconseguir la República d'Irlanda, però van perdre la llengua. Seguint el pensament de Xalbador, van aconseguir el cos, però van perdre el cor.

A Euskal Herria tot està canviant, i ràpid. Haurem de revisar i canviar de cara al futur el que estàvem fent fins ara, tant la visió estratègica, com la Legislació, la Política Lingüística, el comportament de l'Administració pública i privada i la pràctica lingüística personal i col·lectiva dels bascos. Euskaraldia ens pot ajudar a això, com dèiem en el llibre de Compromís 100 de Territori Lliure, unint el compromís personal (Ahobizi o Belarriprest) amb el compromís col·lectiu (Arigune).

Ningú ens salvarà si no ens salvem nosaltres mateixos. Com dèiem fa 41 anys en EHE, ara també ho hem de dir, ha arribat el moment de la segona revolta dels bascos. Fem d'Euskal Herria Arigune!

* Joseba Álvarez, militant de l'Esquerra Abertzale