La República Basca com a objectiu
- L'esperit de la República Basca no és el nou propòsit dels abertzales, inventat aquest matí. És una reivindicació de llarga tradició històrica. 130 anys abans del naixement de Sabin Arana, en el segle XVIII, el Pare Larramendi va escriure: “Per què el basc no pot veure a tots els seus parlants junts, reunits en una sola Nació, lliures i al marge de la subordinació d'altres llengües i nacions? Per què els tres territoris d'Espanya (Guipúscoa, Àlaba i Bizkaia) han d'estar sota el domini de Castella (i què no hauria de dir del regne de Navarra?) i altres tres (de Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Beherea) sota el domini francès?”. I en un altre passatge assenyalava la seva proposada independentista: “Serem les Províncies Unides dels Pirineus…. I crearem una República de vascongados”.
Després de Larramendi, i abans del naixement d'Arana, el labortano Dominique Garat i el suletino Agosti Xaho van presentar propostes similars. Tots ells tenien la República Basca fos de França i d'Espanya.
Més tard, en el segle XX, es va produir un interessant episodi històric, una cosa desconeguda per a la majoria dels abertzales i independentistes: A l'abril de 1931, pocs dies després de la instauració de la República Espanyola, diversos ajuntaments d'Hego Euskal Herria, al·ludint al dret d'autodeterminació, van proclamar mitjançant una moció una República Basca. No van ser pocs els ajuntaments de Guipúscoa i Bizkaia que van aprovar aquesta moció, que després de la seva aprovació van enviar un telegrama al president de la República espanyola sol·licitant una República Basca.
La data del 14 d'abril de 1931 està lligada a la instauració de la República Espanyola en la memòria de molts bascos. Estem acostumats a portar aquesta data a Euskal Herria i a representar la reivindicació de l'Ajuntament d'Eibar, on tots els anys es reuneixen els de l'esquerra espanyola per a celebrar aquest aniversari. Pocs saben, no obstant això, que uns dies més tard altres municipis d'Euskal Herria van fer una crida a la República Basca, exigint una república pròpia per a la nostra nació. En Azpeitia, Zumaia, Bermeo, Mundaka, Renteria, Bergara, Markina, Lazkao, Oñati, Orio o Hernani, entre altres, els ajuntaments van aprovar per unanimitat la proclamació de la República Basca. Ja és hora de conèixer aquest passatge de la nostra història recent i d'adonar-se de la seva força.
Perquè el desig d'una república natural no és la nostra ambició, sinó la necessitat imperiosa. Els bascos necessitem una República Basca per a tenir la nostra pròpia casa, i a la nostra casa nosaltres vam governar, no els espanyols o els francesos. Necessitem una República Basca per a aconseguir una societat més justa i democràtica. I necessitem una República Basca per a mantenir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva, i per a sobreviure com a Poble davant les pretensions asimilacionistas insaciables franceses i espanyoles. Segons Txillardegi, “amb un estat, potser, el basc no se salva; sense ell, segur que no”. Si no s'aconsegueix la República Basca, Euskal Herria està condemnada a desaparèixer.
Per tot això, el 7 de maig celebrarem en Azpeitia el Dia de la República Basca. D'una banda, per a recuperar la nostra memòria històrica i recordar aquell episodi de 1931 de la nostra història recent, però també per a socialitzar la necessitat de la República Basca, i per a visibilitzar l'actualitat del missatge que fa 91 anys van reivindicar l'Ajuntament d'Azpeitia i molts altres ajuntaments d'Euskal Herria. La cadena no s'ha interromput. Som perquè van ser, perquè som.
Visca la República Basca! El 7 de maig, tots els independentistes bascos a Azpeitia!
(*Per part del Grup Nacional)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
.jpg)
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]