La República Basca com a objectiu
- L'esperit de la República Basca no és el nou propòsit dels abertzales, inventat aquest matí. És una reivindicació de llarga tradició històrica. 130 anys abans del naixement de Sabin Arana, en el segle XVIII, el Pare Larramendi va escriure: “Per què el basc no pot veure a tots els seus parlants junts, reunits en una sola Nació, lliures i al marge de la subordinació d'altres llengües i nacions? Per què els tres territoris d'Espanya (Guipúscoa, Àlaba i Bizkaia) han d'estar sota el domini de Castella (i què no hauria de dir del regne de Navarra?) i altres tres (de Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Beherea) sota el domini francès?”. I en un altre passatge assenyalava la seva proposada independentista: “Serem les Províncies Unides dels Pirineus…. I crearem una República de vascongados”.
Després de Larramendi, i abans del naixement d'Arana, el labortano Dominique Garat i el suletino Agosti Xaho van presentar propostes similars. Tots ells tenien la República Basca fos de França i d'Espanya.
Més tard, en el segle XX, es va produir un interessant episodi històric, una cosa desconeguda per a la majoria dels abertzales i independentistes: A l'abril de 1931, pocs dies després de la instauració de la República Espanyola, diversos ajuntaments d'Hego Euskal Herria, al·ludint al dret d'autodeterminació, van proclamar mitjançant una moció una República Basca. No van ser pocs els ajuntaments de Guipúscoa i Bizkaia que van aprovar aquesta moció, que després de la seva aprovació van enviar un telegrama al president de la República espanyola sol·licitant una República Basca.
La data del 14 d'abril de 1931 està lligada a la instauració de la República Espanyola en la memòria de molts bascos. Estem acostumats a portar aquesta data a Euskal Herria i a representar la reivindicació de l'Ajuntament d'Eibar, on tots els anys es reuneixen els de l'esquerra espanyola per a celebrar aquest aniversari. Pocs saben, no obstant això, que uns dies més tard altres municipis d'Euskal Herria van fer una crida a la República Basca, exigint una república pròpia per a la nostra nació. En Azpeitia, Zumaia, Bermeo, Mundaka, Renteria, Bergara, Markina, Lazkao, Oñati, Orio o Hernani, entre altres, els ajuntaments van aprovar per unanimitat la proclamació de la República Basca. Ja és hora de conèixer aquest passatge de la nostra història recent i d'adonar-se de la seva força.
Perquè el desig d'una república natural no és la nostra ambició, sinó la necessitat imperiosa. Els bascos necessitem una República Basca per a tenir la nostra pròpia casa, i a la nostra casa nosaltres vam governar, no els espanyols o els francesos. Necessitem una República Basca per a aconseguir una societat més justa i democràtica. I necessitem una República Basca per a mantenir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva, i per a sobreviure com a Poble davant les pretensions asimilacionistas insaciables franceses i espanyoles. Segons Txillardegi, “amb un estat, potser, el basc no se salva; sense ell, segur que no”. Si no s'aconsegueix la República Basca, Euskal Herria està condemnada a desaparèixer.
Per tot això, el 7 de maig celebrarem en Azpeitia el Dia de la República Basca. D'una banda, per a recuperar la nostra memòria històrica i recordar aquell episodi de 1931 de la nostra història recent, però també per a socialitzar la necessitat de la República Basca, i per a visibilitzar l'actualitat del missatge que fa 91 anys van reivindicar l'Ajuntament d'Azpeitia i molts altres ajuntaments d'Euskal Herria. La cadena no s'ha interromput. Som perquè van ser, perquè som.
Visca la República Basca! El 7 de maig, tots els independentistes bascos a Azpeitia!
(*Per part del Grup Nacional)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]