La República Basca com a objectiu
- L'esperit de la República Basca no és el nou propòsit dels abertzales, inventat aquest matí. És una reivindicació de llarga tradició històrica. 130 anys abans del naixement de Sabin Arana, en el segle XVIII, el Pare Larramendi va escriure: “Per què el basc no pot veure a tots els seus parlants junts, reunits en una sola Nació, lliures i al marge de la subordinació d'altres llengües i nacions? Per què els tres territoris d'Espanya (Guipúscoa, Àlaba i Bizkaia) han d'estar sota el domini de Castella (i què no hauria de dir del regne de Navarra?) i altres tres (de Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Beherea) sota el domini francès?”. I en un altre passatge assenyalava la seva proposada independentista: “Serem les Províncies Unides dels Pirineus…. I crearem una República de vascongados”.
Després de Larramendi, i abans del naixement d'Arana, el labortano Dominique Garat i el suletino Agosti Xaho van presentar propostes similars. Tots ells tenien la República Basca fos de França i d'Espanya.
Més tard, en el segle XX, es va produir un interessant episodi històric, una cosa desconeguda per a la majoria dels abertzales i independentistes: A l'abril de 1931, pocs dies després de la instauració de la República Espanyola, diversos ajuntaments d'Hego Euskal Herria, al·ludint al dret d'autodeterminació, van proclamar mitjançant una moció una República Basca. No van ser pocs els ajuntaments de Guipúscoa i Bizkaia que van aprovar aquesta moció, que després de la seva aprovació van enviar un telegrama al president de la República espanyola sol·licitant una República Basca.
La data del 14 d'abril de 1931 està lligada a la instauració de la República Espanyola en la memòria de molts bascos. Estem acostumats a portar aquesta data a Euskal Herria i a representar la reivindicació de l'Ajuntament d'Eibar, on tots els anys es reuneixen els de l'esquerra espanyola per a celebrar aquest aniversari. Pocs saben, no obstant això, que uns dies més tard altres municipis d'Euskal Herria van fer una crida a la República Basca, exigint una república pròpia per a la nostra nació. En Azpeitia, Zumaia, Bermeo, Mundaka, Renteria, Bergara, Markina, Lazkao, Oñati, Orio o Hernani, entre altres, els ajuntaments van aprovar per unanimitat la proclamació de la República Basca. Ja és hora de conèixer aquest passatge de la nostra història recent i d'adonar-se de la seva força.
Perquè el desig d'una república natural no és la nostra ambició, sinó la necessitat imperiosa. Els bascos necessitem una República Basca per a tenir la nostra pròpia casa, i a la nostra casa nosaltres vam governar, no els espanyols o els francesos. Necessitem una República Basca per a aconseguir una societat més justa i democràtica. I necessitem una República Basca per a mantenir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva, i per a sobreviure com a Poble davant les pretensions asimilacionistas insaciables franceses i espanyoles. Segons Txillardegi, “amb un estat, potser, el basc no se salva; sense ell, segur que no”. Si no s'aconsegueix la República Basca, Euskal Herria està condemnada a desaparèixer.
Per tot això, el 7 de maig celebrarem en Azpeitia el Dia de la República Basca. D'una banda, per a recuperar la nostra memòria històrica i recordar aquell episodi de 1931 de la nostra història recent, però també per a socialitzar la necessitat de la República Basca, i per a visibilitzar l'actualitat del missatge que fa 91 anys van reivindicar l'Ajuntament d'Azpeitia i molts altres ajuntaments d'Euskal Herria. La cadena no s'ha interromput. Som perquè van ser, perquè som.
Visca la República Basca! El 7 de maig, tots els independentistes bascos a Azpeitia!
(*Per part del Grup Nacional)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]