La República Basca com a objectiu
- L'esperit de la República Basca no és el nou propòsit dels abertzales, inventat aquest matí. És una reivindicació de llarga tradició històrica. 130 anys abans del naixement de Sabin Arana, en el segle XVIII, el Pare Larramendi va escriure: “Per què el basc no pot veure a tots els seus parlants junts, reunits en una sola Nació, lliures i al marge de la subordinació d'altres llengües i nacions? Per què els tres territoris d'Espanya (Guipúscoa, Àlaba i Bizkaia) han d'estar sota el domini de Castella (i què no hauria de dir del regne de Navarra?) i altres tres (de Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Beherea) sota el domini francès?”. I en un altre passatge assenyalava la seva proposada independentista: “Serem les Províncies Unides dels Pirineus…. I crearem una República de vascongados”.
Després de Larramendi, i abans del naixement d'Arana, el labortano Dominique Garat i el suletino Agosti Xaho van presentar propostes similars. Tots ells tenien la República Basca fos de França i d'Espanya.
Més tard, en el segle XX, es va produir un interessant episodi històric, una cosa desconeguda per a la majoria dels abertzales i independentistes: A l'abril de 1931, pocs dies després de la instauració de la República Espanyola, diversos ajuntaments d'Hego Euskal Herria, al·ludint al dret d'autodeterminació, van proclamar mitjançant una moció una República Basca. No van ser pocs els ajuntaments de Guipúscoa i Bizkaia que van aprovar aquesta moció, que després de la seva aprovació van enviar un telegrama al president de la República espanyola sol·licitant una República Basca.
La data del 14 d'abril de 1931 està lligada a la instauració de la República Espanyola en la memòria de molts bascos. Estem acostumats a portar aquesta data a Euskal Herria i a representar la reivindicació de l'Ajuntament d'Eibar, on tots els anys es reuneixen els de l'esquerra espanyola per a celebrar aquest aniversari. Pocs saben, no obstant això, que uns dies més tard altres municipis d'Euskal Herria van fer una crida a la República Basca, exigint una república pròpia per a la nostra nació. En Azpeitia, Zumaia, Bermeo, Mundaka, Renteria, Bergara, Markina, Lazkao, Oñati, Orio o Hernani, entre altres, els ajuntaments van aprovar per unanimitat la proclamació de la República Basca. Ja és hora de conèixer aquest passatge de la nostra història recent i d'adonar-se de la seva força.
Perquè el desig d'una república natural no és la nostra ambició, sinó la necessitat imperiosa. Els bascos necessitem una República Basca per a tenir la nostra pròpia casa, i a la nostra casa nosaltres vam governar, no els espanyols o els francesos. Necessitem una República Basca per a aconseguir una societat més justa i democràtica. I necessitem una República Basca per a mantenir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva, i per a sobreviure com a Poble davant les pretensions asimilacionistas insaciables franceses i espanyoles. Segons Txillardegi, “amb un estat, potser, el basc no se salva; sense ell, segur que no”. Si no s'aconsegueix la República Basca, Euskal Herria està condemnada a desaparèixer.
Per tot això, el 7 de maig celebrarem en Azpeitia el Dia de la República Basca. D'una banda, per a recuperar la nostra memòria històrica i recordar aquell episodi de 1931 de la nostra història recent, però també per a socialitzar la necessitat de la República Basca, i per a visibilitzar l'actualitat del missatge que fa 91 anys van reivindicar l'Ajuntament d'Azpeitia i molts altres ajuntaments d'Euskal Herria. La cadena no s'ha interromput. Som perquè van ser, perquè som.
Visca la República Basca! El 7 de maig, tots els independentistes bascos a Azpeitia!
(*Per part del Grup Nacional)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]