El 23 de juny, en la reunió del CAPB, els bascos van fer votar una altra moció, que reconeixia oficialment el basc i el gascó com a llengua del CAPB com el Francès.
El que la moció volia convertir en oficial no va ser el basc o gascó, no, sinó la pròpia declaració. És a dir, la declaració que en el CAPB juntament amb el francès també existeixen aquests dos idiomes. La importància de la navalla.
Però més concretament, els bascos volien aquest coneixement per al basc en tot l'àmbit del CAPB, però per al gascó, més o menys en el BAD i només en alguns pobles xarnegu, és a dir, en el seu àmbit històric d'expansió.
El cas és que, a l'hora de votar la moció, el regidor d'Angelu Guy Mondorge, president de l'Acadèmia Gaskoi, no estava d'acord amb això, ha volgut que el gascó se sembli al basc en tot l'àmbit de la CAPB, és a dir, al poble basc, no sols en la BAB,com volien limitar els bascos.
És evident que Guy Mondorge ha arribat fins al xantatge en la seva argumentació. En el seu blog ens explica què li va dir, mig irònic, mitjà amenaçat, a Jean-René Etchegaray, president de CAPB, per a defensar el seu punt de vista:
«Alors pourquoi atténuer cette déclaration de reconnaissance parell la création d’une frontière linguistique. Avec le risque d’ouvrir un conflit de légitimité de l’autre langue au-delà de cette frontière, comme parell exemple pour le basque dans votre bonne ville de Bayonne.»
En definitiva, si no reconeixeu oficialment al gascó com a basc en tota la CAPB, jo us anuncio que existeix un risc per a la legitimitat del basc en Baiona, ja que el límit del basc en Baiona és més enllà de la lingüística.
Llavors, tal com pretenia Guy Mondorge, Jean-René Etchegaray, ha proposat un canvi en la moció inicial, que ha estat aprovada amb un 60% de vots a favor. Després la moció modificada ha estat votada i s'ha passat amb un 88% de vots a favor.
Guy Mondorge, malgrat ser president de l'acadèmia gascona, és, amb tot dret, el francès el primer. Cal saber que els gascons amb la família de la seva nació seran molt pocs i que els gascons se senten gascons davant les pretensions dels bascos als quals no els agrada sustentar.
Les institucions basques estan contentes, perquè seria un pas important en el camí cap a la cooficialitat.
El Tribunal Constitucional, també gratis, perquè respecta l'article 2 de la Constitució.
Què pensarien els nostres avantpassats de l'Assemblea de Lapurdi, destruïda en el segle XVIII?
Aquesta notícia ha estat publicada per Zuzeu i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.
«Argizko idazkun digitalak debekatu» lelopean, Aturri aldeko Stop Pub kolektiboak bederatzi proposamen plazaratu ditu, Tokiko Publizitatearen Araudia eztabaidan delarik momentu honetan.
Lehen aldia izanen da Europako funtsak zuzenean kudeatzen ahalko dituela Euskal Hirigune Elkargoak, Akitania Berriko eskualdearen esku hartzerik gabe. 10,8 milioi euroko diru-funtsa izanen da, 2024 eta 2027 artean baliatu beharrekoa.
Botere eta diru laguntza gehiago galdegin dizkio Euskal Hirigune Elkargoak Frantziako Gobernuari, lekuko etxebizitza politika azkar bat abiatzeko. Horretarako, AOH Etxebizitza Antolatzeko Autoritatea bilakatu nahi luke.
Ezaguna den bezala, Frantziako Estatuak ez die uzten Ipar Euskal Herriko ikasleei Brebetaren azterketa euskaraz egiten. Brebeta da, 14-15 urteko ikasleei estatuak kolegioko eskolaratzea gainditu dutela ziurtatzeko ematen dien diploma.
169 aldeko boz, 8 kontra eta 33 abstentzio. Euskal Hirigune Elkargoko osoko bilkurak, bizitegi turistikoen arautzea deliberatu du, konpentsazio sistema baten bidez.
Bost urte bete berri dituela, Euskal Hirigune Elkargoaren egitasmo estrategikoak kazetariei zerrendatzeko tartea hartu du Jean-René Etxegarai presidenteak. Ipar Euskal Herriarentzako tresna juridiko eta baliabide ekonomiko gehiago eskatu ditu: "Ez da aldarrikapen... [+]
Euskal Hirigune Elkargoan hizkuntz politikaren eta kulturaren arduradun Antton Kurutxarri izan da Goiz Berri-n gomita. Baionako kontserbatorioko presidentea ere da.
Etxegabeen gerizatzeko hamar Tiny-House edo etxola mugikor instalatuko dituzte Atherbeak eta HSA Habitat Sud Atlantic egiturak uda huntatik goiti Baionan eta Miarritzen. Euskal Elkargoak lur eremu bat utzi die Miarritzen eta Baionako herriko etxeak beste bat Baionan (mise... [+]
Gure historiaren parte diren emazteak argitara ekartzearen helburuarekin abiatu zen Bask’elles egitasmoa. Adar anitzez osatu proiektua da, erakusketa bat, liburu bat, kolegio eta lizeoko ikasleekin lan bat, eta karriken izenak.