L'informe revela que el sector dels editors bascos i la producció de llibres en general no s'ha completat de la crisi de 2008. Des de llavors, les ajudes públiques, en comptes de pujar, han disminuït de manera considerable. Les associacions d'editors critiquen aquesta política: “És incomprensible com en 2009, a l'any següent de la crisi, les ajudes rondaven els 4.400.000 euros i en l'actualitat se situaven entorn dels 1.600.000 euros, la qual cosa suposa un 63,36% menys”.

Les associacions d'editors creuen que a la crisi que ve per darrere se li afegirà una nova crisi. La previsió és que les vendes experimentin un descens del 25% en el primer trimestre. Un altre punt, en concret, pel que fa a la producció i creació en basca. Les vendes en basca en el període 2008-2018 s'han reduït un 14% (de 43 a 37 milions d'euros). Per a 2020 preveien unes vendes de 67 milions i temen una caiguda del 20% a conseqüència de la crisi del coronavirus, 13 milions menys.

El basc, en desavantatge

Els editors han destacat la importància de la cultura en basca com a element essencial. Diuen que el basc és una llengua minoritària: “En l'esdevenir d'un poble amb dues llengües oficials, una d'elles en absolut desavantatge, sent minoritària i, per tant, en una situació de greu continuïtat i desenvolupament”. Exigeixen mesures per a protegir el basc. Si no ho agafen, diuen, “potser podem continuar sent Basque Country, però la immersió en basca serà més pobra”.

Mesures concretes

Els editors bascos realitzen nombroses i detallades propostes al Departament de Cultura del País Basc, entre les quals es troben: Que les editorials, llibreries i distribuïdores puguin suspendre la cotització, obrir una línia de crèdit de 2,5 milions d'euros per a elles sense interessos, incrementar un 25% les ajudes a les publicacions literàries, crear un bo de llibres, iniciar campanyes públiques de promoció literària o incrementar les compres de les biblioteques públiques.