Euskadi i la mort digna
El 2 de novembre es va celebrar el dia internacional de la mort digna. En aquest sentit, per mitjà del present escrit vull manifestar com veig la situació d'Euskadi en aquesta matèria.
Som conscients que el tema de la mort no és del seu grat per a molts amics, per inevitable que ocorri, i, com ocorre amb la vida, hi ha bones i males maneres. Per això igual, en lloc de parlar de mort, hauríem de parlar de mort digna. Què és una mort digna? És la possibilitat de decidir com, on i al costat de qui volem morir.
Tant la majoria de les religions com alguns partits dretans i feixistes renuncien a ser amos de la nostra mort. Jo defenso que, sense ser amos de nosaltres mateixos, no som lliures i perdem dignitat, per la qual cosa considero imprescindible que la nostra vida i mort siguin a les nostres mans per a gaudir de dignitat i llibertat. Mentre les dretes volen convertir la vida en una obligació, els demòcrates, els que respectem als altres, insistim que és un dret.
A pesar que la primera eutanàsia es va dur a terme al País Basc, la informació que posteriorment s'ha facilitat a nivell social i la formació oferta als professionals han estat molt escasses
Els ciutadans tenim drets, però es queden buits si no sabem res d'ells. Entre aquests drets es troben alguns relacionats amb la nostra salut i morir. En el cas de la mort, a Euskadi tenim la Llei 11/2016, que garanteix els nostres drets i la nostra dignitat en el procés de mort, la Llei d'Eutanàsia i la Llei 7/2002, que regula les voluntats anticipades.
Ja dic, el coneixement dels drets que recullen aquestes lleis és imprescindible per a poder dur a terme el procés de mort. Qui ha de comunicar tot això als ciutadans perquè ells puguin triar lliurement? La pròpia Llei d'Eutanàsia estableix que la informació, formació i difusió de continguts corresponen al Govern Basc.
Desgraciadament, amb el pas del temps, l'actitud del Govern en aquests temes ha estat merament aparent, ja que, a pesar que la primera eutanàsia es va dur a terme a Euskadi, la informació que posteriorment s'ha facilitat a nivell social i la formació oferta als professionals han estat molt escasses, i el mateix pot dir-se del Document de Voluntats Anticipades (ABA), així com dels recursos necessaris per a l'exercici d'aquests drets.
Les conclusions es reflecteixen en les dades: Les eutanàsies realitzades a Euskadi han estat del 0,11% dels morts i a Bèlgica i Holanda aproximadament el 4%. Quant a l'AB, no arriben al 2%. Aquestes dades demostren la poca responsabilitat del Govern i suposen un sofriment per a molts ciutadans, tenint en compte que ABA és l'única via per a poder complir el nostre desig de morir si no som amos.
Per tot això, exigo al Govern Basc i a tots els partits presents en el Congrés que prenguin les mesures necessàries per a superar aquestes mancances, perquè la pròpia llei amb moltes limitacions també ho exigeix, i animo als ciutadans a lluitar pels seus drets.
Julen Goñi, antic professor de filosofia
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]