El dimarts s'ha celebrat en el Consell de la Unió Europea (UE) una reunió per a oficialitzar el basc, el català i el gallec, però no han votat. Els ministres d'Afers exteriors presents assenyalen que necessiten més temps per a analitzar la proposta del Govern d'Espanya.
El Consell d'Euskalgintza ha adoptat un "disgust" per retardar la decisió. "Això d'avui era una oportunitat única per a fer un pas més en el reconeixement i normalització de les nostres llengües i per a aprofundir en els drets lingüístics de tots els ciutadans europeus i, per tant, en els drets humans".
Així ho van manifestar ahir en una roda de premsa celebrada en la seu del Parlament Europeu: El secretari general del Consell Idurre Eskisabel va parlar amb representants de la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística d'ELEN i amb líders de les organitzacions socials que treballen la normalització del català i el gallec.
No obstant això, el Consell no ha perdut l'esperança, i després del retard el Consell de la UE espera que s'aprovi l'oficialitat de les llengües perquè "els qui creïn en la diversitat lingüística i en la diversitat en general difícilment poden negar-se a aquesta proposta".
Idiomes disponibles en el Congrés espanyol
D'altra banda, a partir del dimarts els polítics tenen l'oportunitat de parlar en basca, català o gallec en el Congrés espanyol. Per al Consell la mesura és "benvinguda", "encara que hauria d'haver passat molt de temps".
El Consell ha aplaudit la decisió presa pels partits catalans i gallecs, anunciant que d'ara endavant es pactaran en català i gallec.
No obstant això, els partits bascos han manifestat la seva intenció d'utilitzar el basc i el castellà. El Consell s'ha preocupat perquè "el basc, com a llengua minoritzada, pot ser minvat".
Araba, Bizkaia eta Gipuzkoan, Hezkuntza Legean edo Administraziorako Euskararen Legean eragin nahi du Kontseiluak; Nafarroan, ofizialtasunaren aldarrikapena ardatzean jarri; eta Lapurdi, Baxe Nafarroan eta Zuberoan, berriz, ikasleek azterketak euskaraz egiteko eskubidea... [+]