Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El debat creat pels coronabucos reflexa el grau de solidaritat dins de la Unió Europea

  • Sens dubte, els ministres de finances dels 27 països de la Unió Europea tenen la prioritat de fer front a la crisi econòmica i social que augmentarà els deutes públics dels estats. Itàlia va proposar una sortida d'eurobons anomenada coronabona, però hi ha estats que s'oposen –Alemanya està entre els contraris–. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, s'ha mostrat a favor d'aquesta mutualización del deute sobirà.

28 de març de 2020 - 11:37
Martxoaren 26ko bilera, bideokonferentziaz
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El coronavirus malalta també a la Unió Europea. Sens dubte, els ministres de finances dels 27 països de la Unió Europea tenen la prioritat de fer front a la crisi econòmica i social que augmentarà els deutes públics dels estats. No arriben a un acord una vegada més:Després de la crisi financera de 2008 i el tema dels refugiats actuals, és ara el cas del coronavirus. Les mesures que s'han d'adoptar en relació a la crisi econòmica no estan consensuades.

En la reunió del 26 de març, que va durar sis hores, va quedar clar l'abisme entre els Estats del Sud, que esperen més solidaritat entre si, i els del Nord, amb Alemanya en primera línia. D'aquesta manera, s'ha donat un termini de quinze dies perquè es pugui arribar a un acord entre els 27 ministres de Finances. Al final, el tema de la solidaritat entre els Estats està sobre la taula.

Desacord sobre els coronabonos
El nou terme inventat pel primer ministre italià, Giussepe Conte, està en el centre del debat entre els ministres europeus de finances. Els coronavirus serien una via de finançament de les despeses derivades de la crisi econòmica i social: limitats a aquesta crisi i bons de deute amb garantia de la Unió Europea o de l'eurozona. Quin canvi suposa això?
 
Actualment, els estats estan emetent els seus propis bons de deute per a finançar el seu dèficit, dels quals són compradors tant privats com públics. Es tracta de bons de deute emesos per la Unió Europea, és a dir, que han estat emesos conjuntament per tots els Estats membres. En comptes d'estar cadascun mirant al seu, aquest camí seria la unió i la mutualización del deute.
 
Serien, a més, una via de protecció per als Estats en situació de precarietat econòmica, perquè són molts els especuladors que s'enriqueixen amb la situació d'aquests Estats, els tipus d'interès dels quals són molt més elevats. Per exemple, el tipus d'interès dels bons italians en la setmana anterior va augmentar fins al 2,4%, enfront del -0,39% d'Alemanya. "Hi ha una gran diferència entre ells i com es pren com a referència Alemanya, els països amb un gran dèficit sofreixen una gran discriminació per part dels mercats", ha explicat l'economista Laurent Quignon.
 
Aquesta proposta està secundada per França, Itàlia, Espanya –és a dir, els estats més afectats pel coronavirus en l'actualitat–, Grècia, Portugal, Bèlgica, Irlanda, Eslovènia i Luxemburg. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, també va defensar aquesta fórmula en la seva reunió del 26 de març, quan va dir que "és l'hora de la solidaritat entre els pobles europeus". No obstant això, Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia no estan d'acord amb aquesta solució, perquè tenen por que la factura final la paguin ells mateixos. Alemanya s'ha mostrat d'esquena a aquesta mutualización i, com a solució, ha apostat per proposar uns crèdits que es puguin pagar en un termini d'entre cinc i set anys.
 
A mesura que la crisi financera de la Unió Europea es va accentuant, cada dia la Unió Europea està prenent noves mesures per a limitar els danys. El passat 18 de març, el Banc Central Europeu va anunciar un gegantesc pla de compra de 750.000 milions d'euros per a evitar que l'epidèmia de COVID-19 trastoqui la zona euro.

T'interessa pel canal: Koronabirusa
Comissions de deu milions d'euros en l'operació de la màscara que detenen a Koldo García
Segons la Guàrdia Civil, aquesta quantitat de deu milions d'euros seria una quantitat abonada per l'empresari Victor d'Aldama, lligada a les transaccions realitzades pel Ministeri de Transports espanyol durant la pandèmia. Aquest dijous deixa lliure a García amb l'ordre de... [+]

Les escoles han tornat de treure l'aula al carrer a quatre parets després de la pandèmia?
"Després de Pandèmia ens van informar que les activitats extraescolars s'anaven a potenciar molt més, en l'entorn i amb els recursos disponibles, però aquest compromís tan important en l'educació dels nostres fills no s'està complint". És la part de la carta enviada per un... [+]

2023-07-04 | Ilargi Manzanares
A partir del dimecres no és obligatori el del petó en els centres de salut del Sud
La data de publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» finalitza la necessitat de la besa, finalitzant les restriccions derivades de la pandèmia COVID-19. Tindrà excepcions com les unitats de vigilància intensiva, zones oncològiques, quiròfans o urgències.

La indústria farmacèutica va guanyar 90.000 milions d'euros amb 19 vacunes finançades amb diners públics COVID-19
Les empreses van rebre diners públics per a la recerca i els països del nord els van comprar les vacunes amb antelació. Mentrestant, les multinacionals van augmentar els preus de les vacunes. En l'actualitat, als països més pobres, només el 23% té dosis totals, segons... [+]

Des d'avui la màscara no és necessària en el transport públic al Sud
El Consell de Ministres ha aprovat que la màscara sigui opcional en el transport públic. Però és recomanable per a persones amb símptomes de malaltia i per a persones vulnerables. Continuarà sent obligatòria en els centres sanitaris.

El Jutjat social de Bilbao reconeix la incapacitat permanent absoluta a un treballador amb COVID permanent
El Jutjat social de Bilbao dona la raó al sindicat ELA i reconeix la incapacitat permanent absoluta a un zelador d'un centre sanitari permanent COVID19.  

2023-01-26 | ARGIA
Finalitza el 7 de febrer en Hego Euskal Herria l'obligació de portar un mocador en el transport
La ministra de Sanitat del Govern d'Espanya, Carolina Darias, ha informat que el Consell de Ministres signarà el 7 de febrer el decret de no obligatorietat de la gratuïtat en el transport públic.

la Xina: Opacitat reducció mesures COVID-19
Xinesa ha eliminat les mesures d'aïllament obligatori per a viatgers internacionals i ha deixat de proporcionar dades de contaminació diària. Aquestes mesures són conseqüència d'un canvi de política, però alguns experts alerten sobre l'impacte que la falta de control de la... [+]

2022-12-20 | ARGIA
El Govern espanyol reconeix que 14 milions de vacunes contra COVID han caducat
La majoria dels caducats són Pfizer, el major proveïdor de la Unió Europea.

2022-11-29 | Leire Artola Arin
Creixen les protestes contra la política Zero COVID en Xinesa
Milers de ciutadans han sortit al carrer en les principals capitals per a denunciar els danys econòmics i psicològics que provoca l'estratègia zero COVID del Govern xinès. En les mobilitzacions no vistes fa temps els manifestants mostren la fulla en blanc per a representar la... [+]

2022-10-14 | Mikel Aramendi
Zero-covid, zero escrúpols
Alguns han pres amb un gra d'irritació la sèrie d'articles que el diari oficial Renmin Ribao ha publicat aquesta mateixa setmana entorn de l'estratègia zero-covid. Han deduït, d'una vegada per sempre, les autoritats de Pequín, el XX del Partit. Que, una vegada finalitzat el... [+]

La muntanya s'ha deteriorat, ens ha caigut la vida
Mort, drama, treball, luicia, dolor, angoixa. Límits, mesures, passions, amor i família. Carnestoltes. Zaldibar i pandèmia; vida en abocador. Està a punt d'estrenar l'últim treball conjunt de les companyies teatrals Axut i Artedrama: Catàstrofe. La primera actuació tindrà... [+]

2022-09-15 | ARGIA
"El final de la pandèmia està a la vista", segons l'Organització Mundial de la Salut
Entrant en la "recta final", l'OMS insisteix en la necessitat d'incorporar grups de risc, controlar noves variables i millorar els sistemes sanitaris.

2022-09-01 | Leire Artola Arin
Els alumnes del País Basc continental inicien el curs amb canvis
L'1 de setembre s'inicia el curs 2022-2023 en Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi, sense mesures en contra del COVID-19. També han tingut més novetats: En les ikastoles i col·legis de Seaska hi ha un centenar d'alumnes més, i en Irisarri, Larrain i Barkox obriran noves classes... [+]

Un estudi confirma que la vacuna contra el coronavirus provoca canvis en la menstruació
L'estudi ha comptat amb la participació de gairebé 40.000 persones amb cicle regular, de les quals el 42% de les persones amb cicle regular han tingut un major sagnat després de la vacuna.

Eguneraketa berriak daude