En línia amb el proposat per la Comissió Europea al setembre de 2022 per a reduir els riscos de l'amiant, aquest dimarts el Parlament Europeu i el Consell Europeu han aconseguit un acord per a modificar la normativa en matèria d'amiant.
Segons aquest acord, el nivell màxim d'exposició dels treballadors a aquest mineral es reduiria del 0,1% al 0,01%, la qual cosa suposa deu vegades menys. A més, a cada país de la Unió Europea se li concedirà un període de transició de sis anys per a establir un sistema més modern de mesurament de fibres d'amiant –microscòpia electrònica–. A continuació el nivell màxim d'exposició seria de 0,002%.
D'altra banda, regularan més mesures preventives. Les empreses constructores que contractin personal hauran d'adoptar mesures per a determinar la presència d'amiant en els edificis a rehabilitar o derrocar, i els treballadors en contacte amb el mineral hauran de disposar d'un equipament personal de protecció més específic.
El 78% dels càncers de treball a la Unió Europea estan directament relacionats amb la inhalació de fibres d'amiant
Sense nivells d'exposició segurs
Tal com ha explicat l'agència Europa Press, els organismes de la Unió Europea han reconegut que no existeix una exposició segura a l'amiant o a l'asbest, per la qual cosa la directiva serà renovada periòdicament.
"La inhalació de fibres d'asbest transportades per l'aire pot causar malalties greus com el càncer de pulmó, i els primers símptomes no apareixen fins a dècades", apunta el Consell d'Europa.
Nombre creixent de treballadors en risc
Segons un recent estudi de Brussel·les, el 78% dels càncers de treball a la UE estan directament relacionats amb la inhalació de fibres d'amiant, i entre 4,1 i 7,3 milions de treballadors estan en risc d'exposició a l'amiant, dels quals 7 milions serien de construcció.
A més, les reformes d'edificis impulsades per plans europeus d'eficiència energètica incrementaran encara més aquest contacte, estimant-se que fins a l'any 2031 el nombre de treballadors exposats a l'amiant augmentarà un 4%.
Jaurlaritzak ziurtatu du itxaron-zerrendak bi hilabetetik behera jaitsi direla azken hiruhilekoan. Manu Lezertua EAEko arartekoak, berriz, beste datu bat nabarmendu du herritarren kexei buruzko urteko txostenean: Osakidetzari dagozkion kexak %70 igo dira, eta batez ere... [+]
Pazienteek Donostiara joan behar dute arreta jasotzeko. Osasun Bidasoa plataforma herritarrak salatu du itxierak “are gehiago hondatuko” duela eskualdeko osasun publikoa.
EAEn BAMEa (famili medikuen formazioa) lau urtetik hiru urtetara jaistea eskatu du Jaurlaritzak. Osakidetzaren "larritasunaren" erantzukizuna Ministerioari bota dio Jaurlaritzako Osasun sailburu Alberto Martinezek: "Ez digute egiten uzten, eta haiek ez dute ezer... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
La bajona kolektibo kide Heiko Elbirak salatu du psikiatriak zisheteroarautik aldentzen diren erotikak kontrolatu nahi dituela.
Barakaldoko ospitaleko larrialdi zerbitzuan sufritzen ari diren "saturazioa larria" dela ohartarazi du sindikatuak. Pazienteak korridoreetan artatu dituztela eta krisia kudeatzeko "behar adina langile" ez dagoela salatu du. Errealitate horren aurrean... [+]
Astelehenean abiatu da sindikatuak deitutako greba eta apirilaren 6 arte luzatuko da. Lan-gainkarga salatu eta baldintzak hobetzeko eskatu dute, baita mediku egoiliarrei karrera profesionala aitortzea ere.
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]