El primer sector que no suscita gens d'interès en el dia a dia ha estat designat en tots els debats polítics a l'arribada de les eleccions europees. Desconfien, amb molt poca legitimitat, els qui durant la campanya electoral s'atreveixen a parlar exclusivament de l'agricultura. En aquests contextos prevalen fàcilment els raonaments km0, i si és casolà tot és vàlid: mal ecològic, condicions laborals imposades als treballadors, dependència d'energies fòssils, etc. A més, els vots es guanyen més fàcilment en l'ombra de la por, "se'ns lleven els suports de la Política Agrícola Comuna (PAC)", o "se'ns aplicaran mesures cada vegada més estrictes". La dreta sempre ha tingut un discurs de por còmplice.

I aquí queden els resultats de les eleccions europees: encara que sembla que les coses no canviaran massa, una de cada cinc europarlamentaris serà d'extrema dreta. Els grups que componen el Partit Popular Europeu han augmentat el seu avantatge respecte als socialdemòcrates, però sembla que seguiran en la coalició entre tots dos per a aconseguir la majoria absoluta amb el suport del grup Renew Europe. Per tant, es repeteix la foto de la legislatura anterior, encara que en aquesta ocasió, els Verds perden representació i se'ls avança l'European Conservatives and Reformists Group (ECR), grup d'extrema dreta, que és la quarta força.

Els Verds que entenen la transició ecològica en el seu sentit més cru han tingut uns dels seus pitjors resultats i s'enfronten a una tendència negacionista i regressiva, ja que l'auge de la dreta i de l'extrema dreta permetrà qüestionar les polítiques mediambientals. No és un suggeriment hipotètic, alguns projectes de la Unió Europea, com el Marc de Sistemes Alimentaris Sostenibles que pretenia impulsar estratègies o dietes més sostenibles des del Caseriu a la Mesa, han estat clarament afeblits per les maniobres de lobby realitzades per diferents sindicats i empreses. El Partit Popular Europeu ha captat fàcilment els arguments dels lobbies per a oposar-se a les polítiques concretes que incideixen en la transició ecològica.

Podem dir que els lobbies van aplicar una estratègia eficaç en les mobilitzacions de principis d'any, les tractoradas i els talls de carreteres han influït en els resultats electorals i, a partir d'ara, la representació de la dreta i de l'extrema dreta en el Parlament Europeu els facilitarà molt portar els seus interessos fins al final. Mentrestant, les subvencions de la Política Agrícola Comuna es continuaran repartint en funció de la grandària de la granja i es fomentarà una agricultura més intensiva i competitiva. Així mateix, els fons de la Next Generation continuaran aportant solucions falses i estèrils: en lloc de finançar canvis de model per a avançar en la transició ecològica, es finançaran corporacions situades en el cultiu industrial.

Per tant, no ens sorprendran les polítiques agràries que s'impulsaran des d'Europa, no serà precisament el camí de la transició ecològica, siguin quins siguin els termes que vagin a utilitzar. Així doncs, el suport a les aliances tant polítiques com socials per a enfortir les alternatives agroecològiques locals serà més necessari que mai.