El 19 de febrer el Barentsz Observer va llançar la notícia: "El iode detectat a Europa es va mesurar per primera vegada a Finlàndia i va ser fet públic per França, però les autoritats noruegues afirmen que la troballa no té la grandària suficient com per a ser notícia". Després de trobar el primer rastre a Finlàndia el 30 de gener i a Euskal Herria el 17 de febrer, el públic no va saber res fins que es va adonar a França el 18 i van decidir saber a la ciutadania. Encara que en els dies següents es va esmentar algunes persones que segueixen els problemes nuclears, la notícia no va tenir ressò en els mitjans de comunicació, encara que oferia dades importants, així com un mapa elaborat per l'Organització de Seguretat Nuclear de França en el qual es recollia que les restes del 131-iode també es van trobar a Euskal Herria. Tres setmanes més tard, els mitjans de comunicació seriosos també han començat a difondre el ressò de la notícia, tal com fa avui mateix La Vanguardia de Barcelona, reafirmant alguns punts que fins llavors havien estat considerats sensacionalistes, com l'enviament a Europa d'un avió especialitzat en la vigilància de fugides radioactives per part dels Estats Units.

A l'ésser el iode 131-, els experts estan convençuts que es tracta d'un accident que s'està produint en aquests moments, o d'un accident molt recent. Però quin i on? La troballa dels primers indicis a Finlàndia, alguna central nuclear russa o la sospita d'una fugida d'armes atòmiques submergides pel seu Exèrcit en la mar Àrtica, han deslligat les sospites. Per part seva , el director de l'associació antinuclear Belona, el físic noruec Nils Bøhmer, ha estat l'encarregat de lligar l'accident sofert per la central noruega Halden. El 24 d'octubre i els dies posteriors els empleats d'Halden van haver d'abocar iode radioactiu a través del sistema de ventilació a causa dels problemes que els havia ocasionat el maneig del combustible nuclear.

L'organisme de seguretat noruec va dir en un principi que la situació no era excepcional, però que més tard va haver de reconèixer que el reactor es trobava "en una situació realment especial". El responsable de Belona adverteix: "De les explicacions de les autoritats es dedueix que s'han trobat variacions de temperatura en el recipient principal del reactor i un augment de la radiació en la medul·la central amb el risc d'acumulació d'hidrogen. Belona vol recordar que precisament això va ser el que va provocar les explosions en la central nuclear de Fukushima al març de 2011". Els empleats de la central d'Halden es troben en una situació incontrolable, per la qual cosa si s'obren finestres de ventilació per a alleujar els problemes del reactor, s'obriran radiacions aèries, generant alarma entre la població per la contaminació, però si es tanquen les finestres, s'acumularà hidrogen i s'augmentarà el risc d'explosió del reactor.