El Parlament Europeu ha confirmat aquest dimarts el que s'esperava de la reunió del Consell de Ministres. Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es van sotmetre dilluns passat a votació en la tarda del suplicatori, i aquest dimarts la Cambra ha informat que han aprovat el suplicatori. La votació s'ha saldat amb 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. Per ser eurodiputats, els tres polítics tenien congelades les seves peticions d'extradició, però el resultat de la votació del dilluns permetrà a Espanya reactivar les mateixes. Puigdemont, comín i Ponsa no deixaran de ser eurodiputats. El president de la Cambra, David Sassoli, ha de comunicar com més aviat millor a Espanya el resultat, però també a Bèlgica i Escòcia, a qui correspon analitzar el cas de Ponsatí, que haurien de donar resposta a possibles ordres d'extradició.
Més que en el resultat global de la votació, els tres polítics independentistes tenien fixat el nombre de vots en contra del suplicatori. Se sabia que entorn d'un centenar de parlamentaris s'oposarien, ja que el Partit Verd Europeu —73 eurodiputats— i l'Esquerra Unida Europea GUE/NGL - Esquerra Verda Nòrdica –39 eurodiputats– havien dit que així ho farien. Estaven en contra l'EPP, el Partit Popular Europeu, el Partit Socialista Europeu, i els liberals del grup Europa Berritzen, entre altres. D'aquests tres grups, 459 són eurodiputats. El resultat final mostra, no obstant això, que dins dels grups que des del principi es van posicionar a favor de l'eliminació de la immunitat també hi ha hagut posicions diferents.
Aquesta era la principal esperança dels independentistes, perquè això podia augmentar el vot en contra de l'eliminació de la immunitat i deslegitimar el resultat global. La votació es va realitzar en secret, i es va considerar que podria augmentar la probabilitat que es produïssin diferents vots en el mateix grup. Així va succeir, en part, en la votació de la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu. Quinze vots a favor, vuit en contra i dues abstencions, la qual cosa suposa que més d'un dels diputats dels tres principals grups parlamentaris va incomplir el criteri del seu grup.
Anunci del recurs, tot seguit
Puigdemont ha comparegut en el Parlament poc després de conèixer el resultat i ha ratificat el que ja s'ha repetit en diverses ocasions: Que la causa del suplicatori serà portada al Tribunal de Justícia Europeu. «L'única manera de recuperar-se del dolor que s'ha causat a la democràcia europea per motius polítics és recorrent a Luxemburg», ha subratllat. La Sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat que s'està preparant el recurs.
Sol·liciten l'anul·lació del suplicatori per entendre que el seu procediment ha estat ple d'errors i irregularitats. Han posat com a arguments la parcialitat del president de la Comissió d'Assumptes Jurídics, les filtracions efectuades pels membres d'aquesta comissió, i els errors en l'acusació de l'exconsellera Clara Ponsatí, a la qual inicialment van acusar de malversació de diners públics, malgrat que el Tribunal Suprem espanyol només vol jutjar per un delicte de sedició. Els advocats de Luxemburg també demanaran mesures per a protegir a Puigdemont, Comín i Ponsatí mentre es resol sobre aquest assumpte, perquè quedin en suspens si es formulen sol·licituds d'extradició.
Així mateix, Puigdemont ha admès que també està pendent de què farà el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, que li demana perdó. De fet, Llarena pot fer un pas més abans de formular les seves peticions d'euroordre, per la qual cosa la CNMV no descarta estimacions. El jutge té intenció de sotmetre una sol·licitud prejudicial al Tribunal de Justícia Europeu a fi que aclareixi els criteris que se segueixen per a l'acceptació o rebuig de les euroordres.
La Justícia belga va rebutjar el passat estiu la petició del Suprem d'extradir a l'exconseller català Lluís Puig, i Llarena vol posar en dubte les raons que van portar a això perquè no es repeteixi el cas dels tres polítics que ara han perdut la immunitat. En cas que el jutge formuli aquesta pregunta al Tribunal de Justícia Europeu, les sol·licituds d'euroordre quedarien en lletra morta fins que aquest contesti. Els tres polítics es quedarien en una situació sense precedents: estarien perduts, però no podrien ser repatriats a Espanya.
L'advocat dels líders independentistes, Gonzalo Boye, va dir dissabte passat en una entrevista concedida a Nacio Digital, que el moviment de Llarena és «arriscat» a Espanya. «La Justícia europea no li donarà la raó, perquè no. Europa ha decidit i tancat aquest tema. Quan existeix un risc de violació dels drets fonamentals, l'Estat que hagi d'executar les euroordres, en aquest cas Bèlgica, està obligat a no posar-les en marxa». Boye va explicar que les decisions dels tribunals belgues sobre dirigents independentistes es basen en els criteris del Tribunal Europeu de Justícia, en contraposició al suggerit pel Suprem: «L'ordre dels fets ha estat diferent: primer, el Tribunal Suprem Europeu ha parlat de molts casos i, sobre aquesta jurisprudència, ha fet el que la Justícia belga ha fet».
El Govern d'Espanya, dividit en dos
La ministra d'Afers exteriors, Arancha González Laya, ha estat una de les primeres a pronunciar-se sobre la decisió del suplicatori i ha aplaudit el resultat de la votació. En la seva opinió, el Parlament Europeu ha mostrat el seu suport a la Justícia espanyola i ha llançat un missatge clar: «Els problemes de Catalunya es resolen a Espanya». També ha defensat que els eurodiputats que han incomplert la legislació espanyola han de comparèixer davant la justícia, i ha subratllat que el resultat de la votació d'aquest dilluns el demostra, entre altres coses.
En la mateixa línia s'ha pronunciat la portaveu parlamentària del PSOE en el Congrés, Adriana llastra. «Ens sembla bé que el Parlament Europeu permeti als tribunals fer el seu treball, que és, en definitiva, un suplicatori», ha assenyalat. Preguntat pels mitjans sobre el partit al qual el seu partit ha aliat en el govern, Llastra ha dit que no entén l'actuació d'Unides Podem. «Ells hauran de donar les explicacions», ha subratllat.
Per part seva, la portaveu d'Unides Podem en el Congrés, Aina Vidal, ha reiterat la postura mantinguda pel seu partit en la votació del dilluns. Ha dit que el suplicatori és "un teatre" per a continuar judicialitzant el conflicte català i ha emplaçat al diàleg entre el PSOE i Junts Per Catalunya.
A l'altre costat de la taula de diàleg, ERC està de moment fent costat a Esquerra Republicana i també al Govern a Madrid. El portaveu d'ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, ha amenaçat amb retirar aquest suport en considerar que el Govern espanyol ha elevat la decisió del suplicatori. «Si segueixen així, ho celebraran en la seva pròpia casa i no en la Moncloa», ha advertit.
Se sol dir que l'època estival és un parèntesi en política. Potser qui té una visió purament institucional de la política ho pensi així, però l'estiu d'enguany que encara està a punt d'acabar ens ha donat què analitzar.
En la comunitat autònoma d'Araba, Bizkaia i... [+]
Un dels motius per a la investidura de Salvador Illa com president de la Generalitat ha estat el pacte PSC-ERC. No és un pacte sobiranista en absolut, però en alguns aspectes es podrien obrir noves portes, tret que l'estratègia política de frenada del PSC-PSOE, que és... [+]
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]
Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]
Els bascos i els catalans vivim en un estat de setge a Espanya, i a més no tenim una consciència clara d'això, crec. A Catalunya això ha estat molt evident en les últimes eleccions i en la situació posterior.
El que ha succeït és realment analitzable: La intervenció... [+]
Com molts altres amics, en els últims anys Catalunya segueix amb molta atenció. El que allí va ocórrer des que ens van avançar amb el referèndum de 2017 ens afecta. Per això també he estat desitjant conèixer els resultats electorals.
Pensant en una opció més... [+]