Cap a la igualtat digital de les llengües europees, amb participació basca
- El centre Hitz, creat en la Universitat del País Basc, ha format part de la xarxa European Language Equality amb diverses institucions acadèmiques, institucionals i empreses europees. Dins dels projectes de la Unió Europea, aquest grup "persegueix aconseguir la plena igualtat lingüística digital en tota Europa per a l'any 2030".
La nova xarxa social, denominada ELA, ha obert la web amb la presentació d'una llista de tasques. Es tracta del primer pas fisa, un esborrany que defineix "la igualtat digital de les llengües". L'any que ve es presentaran els informes en diversos idiomes, i aquí s'espera l'informe sobre el basc.
Hem revisat el document Digital Language Equality – preliminary definition, que defineix la igualtat digital de les llengües.
Digital Language Equality (DLE) is the state of affairs in which all languages have the technological support and situational context necessary for them to exist and to prosper as living languages in the digital support and situational.
Igualtat digital de les llengües (en anglès: DLE) és una situació en la qual totes les llengües tenen un suport tecnològic i un context determinat per a continuar vives i avançar com a llengües en l'era digital.
En concret, la nova organització tindrà en compte una sèrie de factors per a mesurar la situació d'una llengua o la salut digital, tant tecnològics com contextuals. D'aquests factors, es definiran indicadors o indicadors per a diferents idiomes (entre ells el basc) i es transferiran mètriques d'indicadors a un altre projecte (la iniciativa està relacionada amb la infraestructura European Language Grid), on es computarà per un algorisme, a quin punt de la igualtat es troba l'un o l'altre idioma.
L'any passat es va presentar el Centre Hitz (oficialment Centre Basc de Tecnologia Lingüística), membre de la xarxa basca European Language Equality (ELA).Hitz sorgeix de la unió dels centres de recerca Ixa (nascuda fa 30 anys) i Aholab (de fa 20 anys) de la UPV/EHU, i en aquest moment compta amb 59 participants: Són 33 professors, 12 persones en programes de doctorat, 7 tesi en curs i 10 persones en programes post-doc.
Durant les últimes setmanes he tingut a les meves mans aquests dos llibres: L'espai de reflexió en basca (Euskaltzaindia, 2024) i Mariano Ferrer, el periodisme reflexiu. Periodisme i compromís (Erein, 2023) . He llegit que el 42,2% dels bascos veu ETB1 i el 20,6% llegeix la... [+]
Durant les últimes setmanes he tingut a les meves mans aquests dos llibres: L'espai de reflexió en basca (Euskaltzaindia, 2024) i Mariano Ferrer, el periodisme reflexiu. Periodisme i compromís (Erein, 2023) . He llegit que el 42,2% dels bascos veu ETB1 i el 20,6% llegeix la... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
