L'estudi publicat en la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) porta per títol “Farmland practices llauri driving bird population declini across Europe” (Declivi de la població d'ocells a Europa pels motlles agrícoles). Per a completar-ho, cinquanta investigadors han recopilat dades de 37 anys en 20.000 llocs de 28 països europeus, investigant l'evolució de 170 espècies d'ocells. S'han comparat diferents tipus de pressions associades a l'activitat humana (canvi climàtic, urbanització, zones forestals i pràctiques agrícoles) que per primera vegada han quantificat i jerarquitzat la seva incidència en les poblacions d'ocells.

Els resultats són terrorífics: cada any han desaparegut una mitjana de 20 milions d'ocells a Europa en els últims 37 anys. En altres paraules, els europeus tenim a prop 800 milions d'ocells menys de les que hi havia en 1980. El professor Vincent Devictor, que signa el resultat de l'estudi amb altres tres experts, confessa al diari Liberation: “Emocionant també per a un investigador. Esperava que el declivi d'algunes espècies s'alentís, però desgraciadament no és així. La població de pardal comú, per exemple, ha disminuït un 64%, amb el risc que aquest ocell comú es converteixi en molt rar”.

Quant a la pèrdua, alguns ecosistemes europeus estan més afectats que uns altres: mentre que el nombre d'ocells silvestres ha descendit un 18% en quaranta anys, la pèrdua és del 28% en el cas dels ocells urbans, com les orenetes i els sorbellos, arribant fins al 57% en el cas dels ocells rurals. Entre aquests últims es troben la verdura gival i la chirta rural, que han disminuït un 77% a Europa. Els carboners del nord s'han reduït en un 79% i els ocells txistularis en un 53%...

Segons l'estudi, les espècies que més sofreixen en aquest fosc panorama són les que estimen el fred, que sofreixen pèrdues del 40%, i les que estimen la calor, que no han perdut més del 18%. Entre elles es troben les úniques que es beneficien de l'hecatombe general i es multipliquen en les noves àrees, com la guspira capgrossa i l'ocell abeller.

Vincent Devictor, professor universitari de Montpeller i investigador del Centre Nacional de Recerques Científiques (CNRS): “Sorprèn la importància dels ocells en un ecosistema. Mengen i són aliment d'uns altres. Transporten gran quantitat de material, llavors. Moltes espècies són migratòries. L'ocell és un gran generador d'enllaços. I què seria un món sense ocells? El fet que el cant de la merla es trobi a la primavera o un nen en el bosc amb el txantxangorri, supera qualsevol càlcul utilitarista. Però anem en directe a la “Primavera Isil” que el biòleg estatunidenc Rachel Carson va descriure fa seixanta anys en el seu famós llibre”.

El cas és que paradoxalment els ocells moren o visquin… a la mateixa agricultura que condueix al desastre: “La supervivència de l'agricultura consisteix a canviar les maneres de producció. De fet, la destrucció de la biodiversitat impedeix que un pesticida protegeixi les plantes, impedint l'accés a la collita. Existeix una estreta relació entre la presència de biodiversitat sana i la rendibilitat dels cultius de la parcel·la. Hi ha una forma d'ironia: en morir la biodiversitat, l'agricultura industrial s'està matant”.

És cert que a Europa hi ha molts agricultors que estan produint en un altre model de cultiu: que redueixen o abandonen totalment l'ús de pesticides i abonaments químics, que estan replantant tanques (tanques vegetals vives) destruïts en aquests anys, que estan enriquint de nou les terres empobrides i desgastades amb matèria orgànica… Però el model establert per l'agroindústria, basat en pesticides i abonaments químics, continua augmentant els seus danys.

Així ho ha demostrat l'Atles de Pesticides (versions en francès i castellà), promogut per la Fundació Heinrich Böll sobre l'ús de pesticides en els mateixos períodes de publicació de l'estudi sobre la pèrdua d'ocells: “Aquest atles demostra que no anem pel bon camí. L'ús de pesticides en el món ha augmentat un 80% des de 1990 amb efectes negatius sobre la salut i la biodiversitat dels agricultors i consumidors. En els últims 20 anys s'ha duplicat el mercat mundial de pesticides, arribant a aconseguir un negoci de 53.000 milions en 2020”.