La guerra de Síria ha obligat a al voltant de 14 milions de persones a abandonar el país en els últims anys, i diverses fonts han assenyalat que es tracta de la major crisi de refugiats del món. Ara, quan les forces islamistes liderades per Hayat Tahrir al-Sham (HTS) han derrocat per la força el govern de Bashar a l'Assad, diversos països europeus estan negant les peticions d'asil als sirians.

L'Oficina Federal Federal de Migració i Refugiats (BAMF) d'Alemanya ha suspès les peticions d'asil de 47.270 persones d'origen sirià perquè, segons un representant de l'oficina, "el futur polític de Síria és incert i la situació pot generar nous moviments de refugiats". El Govern austríac també ha adoptat les mesures necessàries per a suspendre les sol·licituds de protecció sol·licitades, segons ha informat el Ministeri de l'Interior austríac. En total, ha quedat a Síria al voltant de 7.300 sol·licituds de refugiats sirians per a l'evacuació de refugiats.

Governs de països com França, Itàlia, Dinamarca, Noruega o el Regne Unit també han bloquejat o bloquejat les peticions d'asil dels ciutadans sirians davant la crisi del coronavirus.

Refugiats sirians a Europa

Els refugiats sirians són els que més sol·licituds d'asil realitzen a Europa. En 2023 va haver-hi 181.000 sol·licituds, segons l'Agència d'Asil de la Unió Europea, i en el que va d'any s'han comptabilitzat 74.420 sol·licituds només a Alemanya. De moment, Alemanya ha estat el país que més refugiats sirians ha acollit: 800.000 persones viuen a Síria des que el govern d'Angela Merkel va permetre el seu accés en 2015.

La migració continua sent un dels temes centrals en les polítiques dels governs europeus i s'estan implantant nombroses mesures de control dels fluxos migratoris. Països Baixos, Alemanya, França i Noruega, entre altres, han endurit durant els últims mesos les fronteres de la zona de Schengen.