Els wikilarios ens prenem molt de debò el copyright. És part de la nostra cultura, la nostra preocupació diària. És un dels cinc suports que té Wikipedia: el contingut que pugem ha de ser lliure. En Wikimedia Commons assegurem que els 47.000.000 d'arxius que tenim són lliures; el nostre objectiu és que els centenars de milers d'edicions que es realitzen cada dia en tots els projectes siguin lliures. Som tan estrictes que l'any passat la Fundació Wikimedia només va rebre 12 denúncies per violació de drets d'autor. Només quatre tenien raó. 4 edicions, una àrea de milions de canvis i pujades d'imatge a l'any.
Es tracta d'una directiva que té com a objectiu introduir una sèrie de regulacions en l'extens debat sobre els drets d'autor en Internet. En concret, els articles 11 i 13 posen en greu risc aquest projecte lliure col·laboratiu. Wikipedia, el projecte més conegut i altres projectes que són la família de Wikimedia també estan en greu perill.
En resum, l'article 11 seria una extensió de la mesura contra Google News a Espanya: s'anteposa el dret a citar notícies a canvi que la premsa rebi diners a canvi d'aquest esment. Aquest sistema va fracassar i avui dia només l'utilitza la Xina. L'article 11 proposa que a l'hora de fer una referència de premsa, l'editor rebi diners (com a dret fonamental) de qualsevol agregador de notícies. La creació d'enllaços és una de les bases d'Internet. Els has vist en aquest text. Això és un enllaç que explica el que és un enllaç. L'article 11 posa en perill els enllaços, restringint el dret a la citació i la llibertat d'expressió.
Estarà prohibit realitzar enllaços? No, per descomptat. Però els llocs web que expliquin el contingut d'aquests enllaços haurien de pagar per oferir aquest contingut.
Perquè el contingut de Wikipedia sigui més fiable, fem milers d'enllaços a llocs web d'origen. Wikipedia no és una font primària, sinó una Enciclopèdia que realitza la cerca, organització i edició de fonts. Aquestes referències que es presenten com [1] en els articles que veuràs. Cadascun d'ells sol ser un enllaç extern, sovint amb una cita de contingut que es trobarà en aquest. Aquests enllaços permeten al lector aprofundir en el tema, contrastar les fonts originals, seguir les discussions i comprovar l'origen de la informació disponible. En definitiva, garanteixen la llibertat d'informació necessària per a la creació de ciutadans lliures.
Una esmena a l'article 11 d'Axel Voss encara limitaria més aquest dret de cita. A l'hora de definir-ho com un dret inalienable, també caldria taxar els continguts que es deixen sota una llicència Creative Commons perquè ningú pot renunciar al “dret de cobrament”. En aquest article de Julia Red hi ha més detalls sobre el tema.
L'article 13 pretén obligar als llocs web que ofereixen un servei de compartició a realitzar un filtrat automàtic inicial. Basicamente: qualsevol servei que permeti la participació dels usuaris haurà d'equiparar-lo a una base de dades d'arxius pujats, textos, àudios, imatges, vídeos o materials amb copyright i, en el cas que es consideri que pot haver-hi una violació de copyright, bloquejar aquest contingut.
YouTube té un sistema semblant amb el sistema ContentID, que analitza si s'ha produït una violació del copyright en pujar un vídeo. Un programari que costa 60 milions de dòlars, i que també marca nombrosos continguts legítims. En nom de la protecció del Copyright, les grans empreses que ja han desenvolupat aquest sistema tindran avantatge tant per a les empreses europees com per als serveis sense ànim de lucre.
Aquesta filtració inicial posa de debò perill a Wikipedia (fins i tot memes). En primer lloc, perquè un algorisme no pot determinar en quines condicions i contextos s'ha pujat el text. Aquests algorismes tenen molts falsos positius, la qual cosa limita la llibertat d'expressió. Aquest problema és tan gran que hi ha una plataforma per a analitzar els falsos positius. Si s'aprova l'article 13, Wikipedia hauria d'establir un sistema per a analitzar automàticament tots els textos i imatges que pugin tots els usuaris abans que es publiquin. A més de ser una mesura contra la llibertat d'expressió, també suposa anar en contra d'un sistema de col·laboració que ja és efectiu.
El risc de desenvolupament d'aquests algorismes no està només en Wikipedia i en el copyright. Amb l'excusa d'analitzar qualsevol text, també es vulneren els drets fonamentals. Aquesta filtració automàtica de continguts també es pot utilitzar amb altres objectius polítics, com la retirada de continguts no desitjats de la xarxa. Aquest article d'Electronics Frontier Foundation té més explicacions. També la Fundació Wikimedia. 70 personalitats de la història d'Internet han signat una carta en contra d'aquesta mesura.
Pot contactar amb els Parlaments Europeus explicant els riscos d'aquesta llei i sol·licitant el vot en contra. En la xarxa també estem utilitzant les etiquetes #SaveYourInternet o #ChangeCopyright. També pots difondre aquest tuit si ho desitges.
[Aquest article ha estat portat des de la web Wikimedia.eus, sota la llicència CC-BY-SA-4.0]
Wikipediaren kalitate eta interes orokorra bermatzeko (edo kalibratzeko) tresna bat Wikimedia Fundazioak proposatutako Hamar Mila (10.000) artikulu funtsezkoen zerrenda da. Jakintzaren hainbat alorretan "funtsezko" artikuluak zerrendatu dituzte (ikusi azalpena galegoz,... [+]