Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ha estat de la Unió Europea


22 de agost de 2024 - 10:19
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus tractors, però els oblidàvem ràpidament. Molts immigrants també feien falta reunions esporàdiques, però en aquesta mar tan gran com la UE no es produïen ones. Per a mostrar la satisfacció dels europeus amb les nostres autoritats, Ursula von der Leyen va ser reelegida presidenta de la Comissió Europea per a altres cinc anys. Els ciutadans no elegim al president que promet la política que es desenvoluparà en aquesta mar tranquil·la en tota la UE, però no vam donar importància a aquest petit detall i no vam voler provocar turbulències en aquesta mar tranquil·la. Per a demostrar el content que estàvem amb la situació, va ser nomenat amb els vots de tots els parlamentaris del PP i del PSOE triats per la ciutadania. El PP i el PSOE, que apareixen diàriament becarrades en els mitjans de comunicació d'Espanya, van tornar a anar de bracet en aquesta important decisió. No era tot magnífic?

Clar que sí. Tot era esplèndid i espectacular fins que un home anomenat Viktor Orbán va trencar aquesta bella unitat. Els hongaresos li van elegir president i a aquest polític li sembla que pot fer tot el que vulgui per protegir els seus ciutadans, entre altres coses, fer front a les polítiques comunitàries de criteri. El president de la República Txeca considera que el major problema que tenim a Europa és la guerra d'Ucraïna. Normal, perquè la majoria dels altres polítics també valoren el problema. Però què pensava de Viktor Orban? Doncs bé, va decidir a la UE, en contraposició al camí emprès per Macron, Scholz i la resta de presidents per a reforçar i estendre aquesta guerra a Europa, perquè ell visiti Ucraïna, Rússia, la Xina i els EUA, amb l'objectiu d'investigar i activar si hi ha un camí per a accelerar la pau. Volodimir es va reunir amb Zelenski, Vladimir Putin, Xi Jinping i Donald Trump, respectivament. Quin valor!

Des de llavors, la nostra mar en calma s'ha vist pertorbat. Aquest president ha causat l'ona gegant que somien els surfistes i ha començat a multiplicar els problemes en aquesta UE, que es trobava en un ambient meravellós. Seguint l'exemple de Viktor Orban, el president d'Eslovàquia, Robert fico, ha reconegut que li hauria ajudat amb gust en el viatge si hagués estat bé. No obstant això, no va poder perquè havia rebut cinc trets per proclamar la fi de la guerra d'Ucraïna i encara estava en procés de recuperació.

A la UE tenim dues posicions polítiques contradictòries. El d'aquests dos presidents que defensen que el procés de pau ha de començar com més aviat millor a Ucraïna i el de tots aquells que estan a favor d'enviar més armes i més diners a Ucraïna. Sense oblidar que aquests últims, amb l'objectiu de donar continuïtat a la guerra contra Rússia en els pròxims anys, promouen que en tots els estats de la UE caldrà desglossar cada any milers de milions d'euros més de diners públics.

Com Viktor Orban és president del Consell de la UE fins a desembre, va organitzar la seva primera reunió a Hongria seguint la tradició de la UE. No obstant això, Von der Leyen va prohibir a tots els ministres que estaven convocats a la reunió i els va obligar a celebrar-la a Brussel·les. Els dirigents de la UE han començat a venjar-se de Viktor Orban per la cerca de la pau al país.

Recentment, Ucraïna ha negat a Hongria i Eslovàquia que el gas que els arriba des de Rússia passi per Ucraïna. Aquesta decisió suposa un enorme perjudici econòmic per als citats països, ja que suposa un percentatge molt elevat de l'energia que necessiten. Cal destacar que amb aquesta decisió Ucraïna es fa a si mateixa un gran mal econòmic, ja que rep nombroses divises per aquest concepte. Ha adoptat Ucraïna pel seu compte la decisió de perjudicar-se d'aquesta manera o ha rebut un orde de la Unió Europea per a castigar a Orban i Fico dissidents?

Hongria i Eslovàquia han presentat una queixa davant les altes instàncies comunitàries i la UE ha pres una decisió a favor d'Ucraïna en considerar que pot prendre les decisions que vulgui en el seu territori. El membre de la UE sembla ser Ucraïna. No. Hongria i Eslovàquia, i Ucraïna no. La UE s'ha arremès contra si mateixa. Ha creat una gran esquerda. Fins a on arribarà la bretxa?

Quan acabi la guerra d'Ucraïna les coses canviaran molt a la UE. Hem començat a fer olor el final d'aquesta guerra. I també el final d'aquesta UE.

Joan Mari Beloki Kortexarena

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
Ane Ablanedo Larrion
#2
Arkaitz Zarraga Azumendi
#4
Leire Mihura Habans
#5
Haizea Isasa
Azoka
T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


2025-03-07 | Laia Alduntzin
Hezkuntza gotorleku

Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]


2025-03-06 | Haizea Isasa
Kasu, ez gitxu lo!

“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.

Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]


Feminista sindikalista ala sindikalista feminista

Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.


2025-02-26 | Elixabet Etchandy
Martxoaren 8ko, emazte langileak lehen lerrora!

Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Eguneraketa berriak daude