Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus tractors, però els oblidàvem ràpidament. Molts immigrants també feien falta reunions esporàdiques, però en aquesta mar tan gran com la UE no es produïen ones. Per a mostrar la satisfacció dels europeus amb les nostres autoritats, Ursula von der Leyen va ser reelegida presidenta de la Comissió Europea per a altres cinc anys. Els ciutadans no elegim al president que promet la política que es desenvoluparà en aquesta mar tranquil·la en tota la UE, però no vam donar importància a aquest petit detall i no vam voler provocar turbulències en aquesta mar tranquil·la. Per a demostrar el content que estàvem amb la situació, va ser nomenat amb els vots de tots els parlamentaris del PP i del PSOE triats per la ciutadania. El PP i el PSOE, que apareixen diàriament becarrades en els mitjans de comunicació d'Espanya, van tornar a anar de bracet en aquesta important decisió. No era tot magnífic?

Clar que sí. Tot era esplèndid i espectacular fins que un home anomenat Viktor Orbán va trencar aquesta bella unitat. Els hongaresos li van elegir president i a aquest polític li sembla que pot fer tot el que vulgui per protegir els seus ciutadans, entre altres coses, fer front a les polítiques comunitàries de criteri. El president de la República Txeca considera que el major problema que tenim a Europa és la guerra d'Ucraïna. Normal, perquè la majoria dels altres polítics també valoren el problema. Però què pensava de Viktor Orban? Doncs bé, va decidir a la UE, en contraposició al camí emprès per Macron, Scholz i la resta de presidents per a reforçar i estendre aquesta guerra a Europa, perquè ell visiti Ucraïna, Rússia, la Xina i els EUA, amb l'objectiu d'investigar i activar si hi ha un camí per a accelerar la pau. Volodimir es va reunir amb Zelenski, Vladimir Putin, Xi Jinping i Donald Trump, respectivament. Quin valor!

Des de llavors, la nostra mar en calma s'ha vist pertorbat. Aquest president ha causat l'ona gegant que somien els surfistes i ha començat a multiplicar els problemes en aquesta UE, que es trobava en un ambient meravellós. Seguint l'exemple de Viktor Orban, el president d'Eslovàquia, Robert fico, ha reconegut que li hauria ajudat amb gust en el viatge si hagués estat bé. No obstant això, no va poder perquè havia rebut cinc trets per proclamar la fi de la guerra d'Ucraïna i encara estava en procés de recuperació.

A la UE tenim dues posicions polítiques contradictòries. El d'aquests dos presidents que defensen que el procés de pau ha de començar com més aviat millor a Ucraïna i el de tots aquells que estan a favor d'enviar més armes i més diners a Ucraïna. Sense oblidar que aquests últims, amb l'objectiu de donar continuïtat a la guerra contra Rússia en els pròxims anys, promouen que en tots els estats de la UE caldrà desglossar cada any milers de milions d'euros més de diners públics.

Com Viktor Orban és president del Consell de la UE fins a desembre, va organitzar la seva primera reunió a Hongria seguint la tradició de la UE. No obstant això, Von der Leyen va prohibir a tots els ministres que estaven convocats a la reunió i els va obligar a celebrar-la a Brussel·les. Els dirigents de la UE han començat a venjar-se de Viktor Orban per la cerca de la pau al país.

Recentment, Ucraïna ha negat a Hongria i Eslovàquia que el gas que els arriba des de Rússia passi per Ucraïna. Aquesta decisió suposa un enorme perjudici econòmic per als citats països, ja que suposa un percentatge molt elevat de l'energia que necessiten. Cal destacar que amb aquesta decisió Ucraïna es fa a si mateixa un gran mal econòmic, ja que rep nombroses divises per aquest concepte. Ha adoptat Ucraïna pel seu compte la decisió de perjudicar-se d'aquesta manera o ha rebut un orde de la Unió Europea per a castigar a Orban i Fico dissidents?

Hongria i Eslovàquia han presentat una queixa davant les altes instàncies comunitàries i la UE ha pres una decisió a favor d'Ucraïna en considerar que pot prendre les decisions que vulgui en el seu territori. El membre de la UE sembla ser Ucraïna. No. Hongria i Eslovàquia, i Ucraïna no. La UE s'ha arremès contra si mateixa. Ha creat una gran esquerda. Fins a on arribarà la bretxa?

Quan acabi la guerra d'Ucraïna les coses canviaran molt a la UE. Hem començat a fer olor el final d'aquesta guerra. I també el final d'aquesta UE.

Joan Mari Beloki Kortexarena