EH Bildu va presentar en el ple ordinari del dimarts una moció sobre la plantació de l'eucaliptus. La moció assenyala que la plantació de l'Eucaliptus posa en qüestió les actuals i futures societats i funcions ecològiques, i insta el Govern Basc a l'elaboració del Catàleg Basc d'Espècies Exòtiques Invasores i a l'obertura immediata dels procediments administratius per a la inclusió dels diferents tipus d'Eucalyptus en aquest catàleg.
"En Antzuola en els últims anys s'estan tallant a curt termini àmplies zones de plantació d'arbres a causa de les malalties de Pinus Insignisa, amb els efectes ambientals negatius que això suposa. De fet, entre les espècies que es proposen per a substituir als pins es troben Eucaliptus Globulus i Eucaliptus Nitens", va explicar el regidor territorial, Ió Aranguren. "Demanem a la Diputació que canviï les polítiques forestals perquè no es plantin més eucaliptus en els nostres territoris i planifiquin una substitució ordenada dels eucaliptus que actualment existeixen en les muntanyes", ha afegit.
La moció va ser aprovada amb cinc vots a favor d'EH Bildu; el PNB va votar en contra de tres i la contra-moció portada al ple no va tirar endavant.
La regidora del PNB, Mirin Elgarresta, va justificar el seu vot en contra: "La moció que han portat vostès recull la prohibició que només es canviï una espècie. Nosaltres pensem que cal analitzar tot el model forestal i no un simple detall. Som partidaris d'una política més constructiva i no d'una mera prohibició. En aquesta moció falta l'estratègia forestal d'Antzuola. Que a l'hora de prioritzar les diferents espècies, l'Ajuntament no utilitzi vies prohibitives i reguladores, sinó que col·labori en la iniciativa dels propietaris forestals privats a través de les vies incentivadores i promotores acordades amb la Diputació".
Ió Aranguren, d'EH Bildu, va afegir que l'Ajuntament està treballant amb els forestalistas i els propietaris dels terrenys de la localitat. "Si ja estem treballant amb els diferents propietaris de terrenys i boscos. La nostra intenció és crear una cooperativa amb petits terratinents. És més, aquesta labor l'hem dut a terme en el marc de la iniciativa Debagoiena 2030 i ja portem al voltant de vuit mesos analitzant l'estratègia forestal".
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]