Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Deures, dubtes i inquietuds


03 de març de 2023 - 08:05

Avui porto un tema complicat que suscita el debat entre els pares: els deures. Són necessàries per a molts, mentre que per a uns altres són perjudicials. Els dubtes o inquietuds no es poden respondre en una sola línia i és un tema amb molts vèrtexs.

Molts estudis parlen de la influència dels deures en els alumnes. Does Homework Improve Academic Achievement? A Synthesis of Research, de Cooper, Patall i Robinson, és una de les més importants. Es tracta d'una recerca dirigida entre 1987 i 2003 sobre la seva incidència en els resultats acadèmics. L'objectiu d'aquest estudi és determinar el grau de relació entre el treball domèstic i la millora acadèmica i l'assoliment obtingut, comparant els resultats amb els estudis previs.

En l'estudi es conclou que existeix una correlació entre les tasques domèstiques i la millora acadèmica, encara que la millora obtinguda varia significativament en funció del curs observat: en el cas dels alumnes de Primària (6-11 anys), les tasques domèstiques tenen un impacte negatiu en el rendiment acadèmic. En el cas dels alumnes de secundària (12-18 anys), per contra, s'observa una relació positiva, per la qual cosa es planteja que milloren les qualificacions finals. Segons el text, les diferències poden deure's a factors com la capacitat dels joves per a trobar o prescindir dels estímuls necessaris per a fer aquestes tasques i la seva capacitat d'aprenentatge.

Es conclou que existeix correlació entre els deures i la millora acadèmica

Quan parlem d'aquest tema, és fonamental saber quantes hores de treball per a la llar són necessàries per a obtenir el millor resultat acadèmic. La recerca redistribueix l'eficàcia del treball domèstic per trams d'edat. Així, subratlla que en Primària no hi ha impacte positiu. Conclou que el millor de l'Educació Secundària Obligatòria és manar entre 7 i 12 hores setmanals. Es conclou que no existeixen millores significatives per sobre de 13 hores. En el mateix sentit, segons l'estudi, en el Batxillerat (16-17 anys) enviar més de 2 hores al dia no afecta als resultats acadèmics.

Cal tenir en compte que aquestes dades proporcionen resultats globals que han de ser tinguts en compte aspectes com el territori (no és el mateix Euskal Herria que Àfrica), l'edat o el context familiar i social.

També és important assenyalar que la recerca garanteix la possibilitat que l'eficàcia dels treballs domèstics sigui nul·la o, la qual cosa és pitjor, perjudicial si se supera la quantitat compromesa.

Al costat d'aquest treball de Cooper, Patall i Robinson, hi ha desenes de publicacions de referència en el camp de la recerca científica, com a Visible Learning: A Synthesis of Over 800 Meta-Analyses Relating to Achievement, un llibre de John Hattie 2009 que fa referència a centenars d'estudis previs i extreu les seves conclusions. Destaca una afirmació molt interessant: “El realment eficaç en educació és un bon professor i no tenir molta feina per a casa”.

Segons l'OCDE, els deures afecten la desigualtat escolar i marquen encara més les desigualtats socials i econòmiques dels alumnes i les seves famílies, ja que s'evidencien les mancances de recursos de les famílies.

Els deures afecten la desigualtat escolar i marquen encara més les desigualtats socials i econòmiques dels alumnes i les seves famílies

Tal com indiquen informes internacionals com PISA i TIMSS, queda clar que l'Estat espanyol és un dels països que més temps dediquen als deures escolars. És evident que les inversions de temps tan elevades són inútils, ja que l'Estat espanyol ha obtingut resultats negatius en els últims anys en els informes esmentats. A més, això no significa que el rendiment dels estudiants de l'Estat espanyol sigui superior al dels estudiants d'alguns països que inverteixen moltes menys hores. França també està per sobre de la mitjana de l'OCDE en hores de treball domèstic.

Hi ha qui parla, no obstant això, dels beneficis dels deures en Primària. En la seva tesi “Deures escolars, aprenentatge i rendiment en estudiants d'educació primària” (2016), realitzada per Irene Pan a través de l'Universalitat de la Corunya, destaca la conclusió que la quantitat i l'aprofitament del temps dels treballs domèstics enviats influeixen en el rendiment acadèmic de manera positiva i significativa, per ser beneficiosos, però la clau no és la quantitat, ja que la clau està en la qualitat de les obligacions i en la forma en què els alumnes poden realitzar els deures o en la gestió del temps prestat. El feedback dels professors és fonamental i l'ajuda dels pares és important en el treball domèstic, però depèn de la qualitat.

La idoneïtat de les tasques domèstiques i la falta de temps excessiu per al seu compliment són les dues claus d'una bona feina domèstica

L'adequació de les tasques domèstiques i la falta de temps excessiu per a complir-les són les dues claus d'una bona feina domèstica. I a través d'eines tecnològiques i innovació podem fer possible aquests objectius. L'ús de xarxes socials educatives i aules virtuals és una bona idea per a fomentar tasques domèstiques amb efectes positius per als nens. Però si els treballs són optatius, millor perquè molts alumnes no tindran recursos per a fer el que han fet, i com ja s'ha esmentat anteriorment, això no faria sinó augmentar les desigualtats.

Com a reforç opcional en classe, la ludificació pot ser una altra opció interessant, ja que permet a l'alumne consolidar o reforçar l'après a través de la innovació i afegir una dosi de joc al procés d'aprenentatge. Lògicament, qualsevol d'aquestes mesures ha d'estar adaptada a la diversitat de l'aula, tant per edat com per la identitat del conjunt o pels elements socials.

En resum, amb menys treball domèstic, millors treballs per a la llar i aprofitant les oportunitats que ens proposen les noves tecnologies i la innovació, els alumnes poden obtenir millors resultats. Pensem, per tant, amb quin objectiu enviem els treballs per a casa i si realment són necessaris.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Euskal herriarentzat nolako Estatu bat nahi dugu?

Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]


2024-07-24 | Egoi Aldalur
SOS Policia Municipal

La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]


2024-07-24 | Adrian Zelaia
Sanitaris contra el basc, sanitaris contra pacients

Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides... [+]


2024-07-23 | Josu Jimenez Maia
El cas 'La Plutònica'

A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.

Els germans José Rosendo i Valentín... [+]


La quadrilla a examen

La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]


2024-07-22 | Rober Gutiérrez
'Anything is possible'

L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]


Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


2024-07-19 | Maru
La blancor no està de vacances

No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.

Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.

És sabut que totes... [+]


En comprar un patinet elèctric caldria regalar un detector de foc

Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]


Els límits del turisme en Donostia: estem en risc

Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]


Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]


Celebració de la Hispanitat

Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.

Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]


Necessitat de planificació de les energies renovables al País Basc

Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]


Meaka-Irimo continua viu!
Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya... [+]

2024-07-11 | Patxi Juaristi
El XIX Congrés d'Estudis Bascos El Congrés, a porta tancada

El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]


Eguneraketa berriak daude