Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

24 de agost de 2023 - 08:36

És un tema delicat, amb molt de dolor i sofriment de molts anys enrere. Ha colpejat durament a moltes persones. I precisament per això m'agradaria deixar clar des del principi que no és la meva intenció ofendre a ningú. No obstant això, a través d'una sèrie de fets recents i de declaracions escoltades, m'agradaria aportar la meva visió del tema, tractant de basar-me en dades objectives. Perquè no em sembla ni adequada ni real la lectura que des de diferents àmbits s'està fent del conflicte basc i de les seves conseqüències, seguint interessos concrets. Relat dels “chinchos” i els “dolents”. Guanyadores i perdedores.

He escoltat moltes vegades, fins i tot entre bascos i nacionalistes, la següent opinió sobre la qüestió dels presos bascos: “Jo soc absolutament partidari de la repatriació dels presos. Però de deixar lliure… A Euskal Herria sí, però a casa no sé… Qui ha causat els assassinats ha de complir la pena…”. Evidentment, l'opinió és legítima, i també puc entendre en part la seva argumentació. Però em sembla que és el resultat de mirar només a una part del puzle, en lloc de mirar a tot el puzle…

El conflicte basc està durant dècades i segles. Per cert, la qual cosa queda per solucionar. Conflicte polític de fet, amb dos vessants principals: El País Basc, d'una banda, i els Estats d'Espanya i França que no accepten la seva pròpia naturalesa. Com en molts altres llocs, el conflicte polític també va suposar un conflicte armat. I les dues parts, en aquest cas l'organització ETA, i els dos estats i les seves forces armades i paramilitars, van participar en el conflicte armat amb les greus conseqüències i danys col·laterals que això comporta: els que han provocat i han sofert totes dues parts. En tots dos costats han estat els que han provocat actes violents. Les víctimes d'aquestes violències han estat i estan en tots dos costats. I a banda i banda hi ha hagut i hi ha molt de dolor.

A partir de 2011, afortunadament, ETA es va negar a executar la lluita armada. Per a alguns això va ser una cosa que calia fer molt abans, i estic d'acord amb això... Però va interrompre la seva activitat, va desaparèixer, va lliurar armes i va declarar que reconeixia i sentia el dolor causat. Per tant, alguns van fer el que havien demanat des de fora en diverses ocasions: posar fi a l'activitat armada, apostant per vies polítiques i pacífiques. Va ser un gran avanç que la societat basca va valorar degudament i que ha permès fer passos cap a una millor convivència.

En aquest context, molts van reivindicar que amb això ja s'havia superat el conflicte basc, que ja aconseguim la pau i que tot el problema havia acabat. Crec que es van situar molt lluny de la realitat. I és que l'altra part encara no ha deixat les armes, ni ha reconegut el dolor causat ni ha manifestat sentir-se. Molts encara no accepten l'existència del conflicte polític: “El problema era l'organització terrorista ETA i una vegada derrotat policialment i militarment tot ha acabat”.

Però saben perfectament que aquí el conflicte és molt anterior a la creació d'ETA, i que després de la desaparició d'ETA el conflicte segueix aquí. ETA no va ser l'origen del conflicte, sinó el contrari.

Hem de ser capaços de reconèixer totes les violències, dolors i víctimes del conflicte. Totes. I mantenir la mateixa actitud i rigor amb els seus responsables. Sense diferències

Una de les conseqüències del conflicte és la qüestió dels presos bascos. L'any 2023, que ha passat dotze anys des de l'any 2011, s'ha aconseguit que tots els presos i preses acabi per fi la dispersió i la repatriació basca. També és una excel·lent notícia. Per a alguns era una cosa que calia fer molt abans i estic totalment d'acord. De cap manera se sustentava la decisió de la dispersió, la qual cosa afectava els familiars de presos el sofriment, el risc i el dolor addicional (que també ha suposat la mort).

Però això no vol dir que la qüestió dels presos s'hagi resolt totalment. Encara hi ha 158 presos bascos en la presó (en els anys més crus van arribar a ser més de 800 a causa del dogma “Tot és ETA”). Això sí, totes aquestes parts d'un conflicte armat. Tots els altres estan lliures des de fa temps. Sense complir cap sanció.

Les estructures de l'Estat continuen aplicant una doble legislació excepcional: eternitzen les sancions a les parts, mantenint a la presó les que segons la legislació haguessin de ser al carrer, i eliminen les penes a les altres, alliberant les que haguessin d'estar a la presó des del primer moment amb total impunitat. I així, deixant clar, una vegada més, que el principi d'igualtat de tracte no existeix. Que no es jutgen les accions, sinó qui ha fet l'acció. Per la mateixa acció, una de les parts porta entre 30 i 40 anys a la presó i l'altra part ho va fer entre 1 i 2 anys o cap.

Això suposa una lectura de dos nivells de violència. Sofriment a dos nivells diferents. Víctimes de dos nivells diferents. Amb els riscos i conseqüències que això comporta. Hem de ser capaços de reconèixer totes les violències, dolors i víctimes del conflicte. Totes. I mantenir la mateixa actitud i rigor amb els seus responsables. Sense diferències. I en aquest treball tots tenim alguna cosa a millorar, tots sense excepció…

Per tant, podria haver-hi dues opcions per a resoldre la desigualtat de tracte que s'ha assenyalat: o s'apliquen les mateixes penes als responsables de la violència de les dues parts, des del principi al carrer, empresonant als que estan sense càstig i imposant les llargues penes imposades a les altres parts. O deixem solts a tots, als quals estan avui dia empresonats (com s'ha fet en molts conflictes internacionals, com Sud-àfrica o Irlanda del Nord).

Tots sabem que la primera opció és impossible a Espanya. Que mai ho faran. Per tant, ens quedaria una segona oportunitat…

Hi ha un camí per davant, segurament llarg, però a més d'estar a Euskal Herria, crec que els presos bascos tenen dret a estar a casa per a ajudar a resoldre un conflicte que encara està per resoldre. Per a continuar fent passos entre tots. Reconeixent tots els dolors, respectant a totes les víctimes. Donant continuïtat al treball extraordinari que estan realitzant organitzacions com SARE.

Aitor Irigoien Odriozola

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Marxter Xef

Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.

Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]


2025-01-13 | Gerardo Luzuriaga
Selecció d'Euskadi?

La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]


Preocupant situació actual i conseqüències del professorat d'Audició e Llenguatge

Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]


Eguneraketa berriak daude