No sé si s'hauran adonat, però últimament els missatges reaccionaris i conservadors s'estan estenent per les xarxes socials. Una d'elles és la tendència del tradwife. Aquesta paraula és l'abreviatura del concepte tradicional wifi, és a dir , l'esposa tradicional. Aquest moviment proposa recuperar com a estil de vida el tradicional roll de dones dels anys 50: una dona heterosexual casada que no treballa fora de casa, dependent del seu marit i responsable del manteniment de la casa i de la cura dels seus. Cada vegada és més habitual que dones joves comptin els avantatges d'aquest estil de vida en Tik Tok, Instagram i Twitter.

No obstant això, aquests rols de gènere no han estat eterns, les dones no sempre han estat dependents del seu marit. La idea de domesticitat sorgeix en el segle XIX. Fins llavors, sempre, les dones treballaven fora de casa, encara que no fossin equiparables als homes. Però des que la ideologia de la domesticitat va començar a estendre's a Europa i als països anglosaxons, es va generalitzar la idea que les dones havien de quedar-se a casa. Segons aquest corrent ideològic, a cada gènere li corresponia un paper: a la dona l'àngel de la casa, de la bona mare i de la fidel esposa, i a l'home el male bread winner, un marit que guanya el dia a dia i treballa fora de casa. D'aquesta manera es van formar dues esferes diferents: l'espai privat de les dones en la llar i l'espai públic masculí.

No obstant això, aquest model ideal no sempre es complia. Encara que va ser un desig clar que les dones es desplacessin a l'àmbit domèstic domestico, en les famílies de classe treballadora el salari del seu marit no era suficient per a alimentar a tots els membres de la casa. Per això, les dones van haver de buscar ingressos addicionals a través de treballs no declarats que no apareixien en les estadístiques oficials. A vegades treballaven fora de casa, i altres vegades guanyaven un soo a canvi de petits treballs que es podien fer des de casa, com a modistes o netejadors.

Aquesta idea de domesticitat va començar a canviar a partir dels anys 1960 i 1970. Les necessitats econòmiques del capitalisme de l'època i el feminisme de la segona ona van fer que les dones tornessin al mercat laboral regulat. Moltes dones van viure aquest procés com a alliberadores. Van trencar el destí que tenien escrit en trencar les cadenes de la domesticitat i guanyar la independència econòmica. No obstant això, a pesar que van evitar la dependència del seu marit, han continuat sent dependents del treball assalariat i, a més, sovint les condicions laborals i els salaris de les dones són pitjors. Així mateix, la responsabilitat principal de les cures als familiars continua recaient en ells, ja que si la jornada assalariada és mínima, sovint han d'afrontar una segona jornada en la llar. La domesticitat del segle XIX no ha desaparegut del tot, però s'ha afegit la càrrega del treball assalariat. Aquest dijous hi ha vaga general per a denunciar-ho. No ens quedem a casa, tots al carrer!