Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les mestresses de casa ahir i avui


29 de novembre de 2023 - 00:02

No sé si s'hauran adonat, però últimament els missatges reaccionaris i conservadors s'estan estenent per les xarxes socials. Una d'elles és la tendència del tradwife. Aquesta paraula és l'abreviatura del concepte tradicional wifi, és a dir , l'esposa tradicional. Aquest moviment proposa recuperar com a estil de vida el tradicional roll de dones dels anys 50: una dona heterosexual casada que no treballa fora de casa, dependent del seu marit i responsable del manteniment de la casa i de la cura dels seus. Cada vegada és més habitual que dones joves comptin els avantatges d'aquest estil de vida en Tik Tok, Instagram i Twitter.

No obstant això, aquests rols de gènere no han estat eterns, les dones no sempre han estat dependents del seu marit. La idea de domesticitat sorgeix en el segle XIX. Fins llavors, sempre, les dones treballaven fora de casa, encara que no fossin equiparables als homes. Però des que la ideologia de la domesticitat va començar a estendre's a Europa i als països anglosaxons, es va generalitzar la idea que les dones havien de quedar-se a casa. Segons aquest corrent ideològic, a cada gènere li corresponia un paper: a la dona l'àngel de la casa, de la bona mare i de la fidel esposa, i a l'home el male bread winner, un marit que guanya el dia a dia i treballa fora de casa. D'aquesta manera es van formar dues esferes diferents: l'espai privat de les dones en la llar i l'espai públic masculí.

No obstant això, aquest model ideal no sempre es complia. Encara que va ser un desig clar que les dones es desplacessin a l'àmbit domèstic domestico, en les famílies de classe treballadora el salari del seu marit no era suficient per a alimentar a tots els membres de la casa. Per això, les dones van haver de buscar ingressos addicionals a través de treballs no declarats que no apareixien en les estadístiques oficials. A vegades treballaven fora de casa, i altres vegades guanyaven un soo a canvi de petits treballs que es podien fer des de casa, com a modistes o netejadors.

Aquesta idea de domesticitat va començar a canviar a partir dels anys 1960 i 1970. Les necessitats econòmiques del capitalisme de l'època i el feminisme de la segona ona van fer que les dones tornessin al mercat laboral regulat. Moltes dones van viure aquest procés com a alliberadores. Van trencar el destí que tenien escrit en trencar les cadenes de la domesticitat i guanyar la independència econòmica. No obstant això, a pesar que van evitar la dependència del seu marit, han continuat sent dependents del treball assalariat i, a més, sovint les condicions laborals i els salaris de les dones són pitjors. Així mateix, la responsabilitat principal de les cures als familiars continua recaient en ells, ja que si la jornada assalariada és mínima, sovint han d'afrontar una segona jornada en la llar. La domesticitat del segle XIX no ha desaparegut del tot, però s'ha afegit la càrrega del treball assalariat. Aquest dijous hi ha vaga general per a denunciar-ho. No ens quedem a casa, tots al carrer!


T'interessa pel canal: Historia
2025-01-29 | Cira Crespo
Ez esan kolonizazioa

Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]


Furoshiki, arte jasangarria

Japonia, VIII. mendea. Nara Aro betean furoshiki terminoa erabiltzen hasi ziren, baina Edo Arora arte (XVII-XIX. mendeak) ez zen hedatu. Furoshiki objektuak ohialetan biltzeko artea da, baina bere etimologiak garbi uzten du bere jatorria: furo hitzak bainua esan nahi du eta... [+]


2025-01-28 | Leire Ibar
Les associacions memorialistes demanen que La Cimera sigui lliurada a l'Ajuntament de Sant Sebastià
Les Juntes Generals de Guipúscoa han exigit que l'edifici de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià on van ser segrestats i torturats Lassa i Zabala compleixi la Llei de Memòria Democràtica es converteixi en un espai de memòria històrica. L'estat havia de cedir el palau a... [+]

Història de la seu del Govern a París: De les arpes de Gestapo a les mans del PNB
Després de dècades de demanda, l'històric palau situat en el número 11 de l'avinguda Marceau de París ha quedat finalment en mans del PNB. Per als jeltzales, més enllà del valor monetari, aquest edifici té un gran valor simbòlic, que els uneix de ple amb l'exili i la... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
Pinten de vermell el Monument als Caiguts de Pamplona sota el crit de 'Caiguts' i 'Contra el feixisme a primera línia'
Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per... [+]

Yersinia pestis Egipton

Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.

Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]


Volen comprar Groenlàndia

Groenlàndia, finals del segle X. Els primers exploradors i colons nòrdics van arribar a l'illa. Però per al segle XV aquests assentaments estaven abandonats i van quedar els inuitas originals. Però en 1721, el missioner Hans Egede va organitzar una expedició i els colons van... [+]


No et perdis la memòria, el teu barri també Gamonal
El que cregui que l'ocorregut al gener de 2014 en Gamonal de Burgos va ser una mera protesta provocada pel moviment M15 i similars, està molt equivocat. Només cal indagar en la memòria del barri per a adonar-se de la influència que van tenir el sentiment de pèrdua del... [+]

2025-01-20 | Julene Flamarique
Demanen la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
Les associacions memorialistes consideren que el Palau del Marquès de Rozalejo, on se situaria l'Institut Navarrès de la Memòria, pot ser "un local d'homenatge, record i record", i portar el nom de Meravelles Lamberto. Els manifestants han afirmat que l'acord aconseguit pel PSN,... [+]

Joxe Mari Esparza: “Txikitik handira borrokatu behar dugu, egunerokoan gertu ditugun gauzak aldatuz”

Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]


Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

L'Ajuntament d'Hondarribia reconeix a Jesús Carrera com a "víctima de les situacions injustes generades per la dictadura"
En el 80 aniversari de l'assassinat de Jesús Carrera, tots els partits polítics que componen la corporació d'Hondarribia han fet pública una declaració municipal.

2025-01-15 | Mauro Saravia
Hospital La Roseraie
Segona oportunitat enmig de la guerra
Entre 1937 i 1940, el Govern Basc, a través dels seus serveis socials, va obrir en Bidarte el que seria el major centre de salut d'Iparralde: Hospital La Roseraie. L'objectiu era rescatar i reinserir als ferits i minusvàlids que venien en torrents des d'Hego Euskal Herria. Entre... [+]

Eguneraketa berriak daude