Les mestresses de casa ahir i avui
No sé si s'hauran adonat, però últimament els missatges reaccionaris i conservadors s'estan estenent per les xarxes socials. Una d'elles és la tendència del tradwife. Aquesta paraula és l'abreviatura del concepte tradicional wifi, és a dir , l'esposa tradicional. Aquest moviment proposa recuperar com a estil de vida el tradicional roll de dones dels anys 50: una dona heterosexual casada que no treballa fora de casa, dependent del seu marit i responsable del manteniment de la casa i de la cura dels seus. Cada vegada és més habitual que dones joves comptin els avantatges d'aquest estil de vida en Tik Tok, Instagram i Twitter.
No obstant això, aquests rols de gènere no han estat eterns, les dones no sempre han estat dependents del seu marit. La idea de domesticitat sorgeix en el segle XIX. Fins llavors, sempre, les dones treballaven fora de casa, encara que no fossin equiparables als homes. Però des que la ideologia de la domesticitat va començar a estendre's a Europa i als països anglosaxons, es va generalitzar la idea que les dones havien de quedar-se a casa. Segons aquest corrent ideològic, a cada gènere li corresponia un paper: a la dona l'àngel de la casa, de la bona mare i de la fidel esposa, i a l'home el male bread winner, un marit que guanya el dia a dia i treballa fora de casa. D'aquesta manera es van formar dues esferes diferents: l'espai privat de les dones en la llar i l'espai públic masculí.
No obstant això, aquest model ideal no sempre es complia. Encara que va ser un desig clar que les dones es desplacessin a l'àmbit domèstic domestico, en les famílies de classe treballadora el salari del seu marit no era suficient per a alimentar a tots els membres de la casa. Per això, les dones van haver de buscar ingressos addicionals a través de treballs no declarats que no apareixien en les estadístiques oficials. A vegades treballaven fora de casa, i altres vegades guanyaven un soo a canvi de petits treballs que es podien fer des de casa, com a modistes o netejadors.
Aquesta idea de domesticitat va començar a canviar a partir dels anys 1960 i 1970. Les necessitats econòmiques del capitalisme de l'època i el feminisme de la segona ona van fer que les dones tornessin al mercat laboral regulat. Moltes dones van viure aquest procés com a alliberadores. Van trencar el destí que tenien escrit en trencar les cadenes de la domesticitat i guanyar la independència econòmica. No obstant això, a pesar que van evitar la dependència del seu marit, han continuat sent dependents del treball assalariat i, a més, sovint les condicions laborals i els salaris de les dones són pitjors. Així mateix, la responsabilitat principal de les cures als familiars continua recaient en ells, ja que si la jornada assalariada és mínima, sovint han d'afrontar una segona jornada en la llar. La domesticitat del segle XIX no ha desaparegut del tot, però s'ha afegit la càrrega del treball assalariat. Aquest dijous hi ha vaga general per a denunciar-ho. No ens quedem a casa, tots al carrer!
Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak.
Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]
Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]