Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les mestresses de casa ahir i avui


29 de novembre de 2023 - 00:02
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

No sé si s'hauran adonat, però últimament els missatges reaccionaris i conservadors s'estan estenent per les xarxes socials. Una d'elles és la tendència del tradwife. Aquesta paraula és l'abreviatura del concepte tradicional wifi, és a dir , l'esposa tradicional. Aquest moviment proposa recuperar com a estil de vida el tradicional roll de dones dels anys 50: una dona heterosexual casada que no treballa fora de casa, dependent del seu marit i responsable del manteniment de la casa i de la cura dels seus. Cada vegada és més habitual que dones joves comptin els avantatges d'aquest estil de vida en Tik Tok, Instagram i Twitter.

No obstant això, aquests rols de gènere no han estat eterns, les dones no sempre han estat dependents del seu marit. La idea de domesticitat sorgeix en el segle XIX. Fins llavors, sempre, les dones treballaven fora de casa, encara que no fossin equiparables als homes. Però des que la ideologia de la domesticitat va començar a estendre's a Europa i als països anglosaxons, es va generalitzar la idea que les dones havien de quedar-se a casa. Segons aquest corrent ideològic, a cada gènere li corresponia un paper: a la dona l'àngel de la casa, de la bona mare i de la fidel esposa, i a l'home el male bread winner, un marit que guanya el dia a dia i treballa fora de casa. D'aquesta manera es van formar dues esferes diferents: l'espai privat de les dones en la llar i l'espai públic masculí.

No obstant això, aquest model ideal no sempre es complia. Encara que va ser un desig clar que les dones es desplacessin a l'àmbit domèstic domestico, en les famílies de classe treballadora el salari del seu marit no era suficient per a alimentar a tots els membres de la casa. Per això, les dones van haver de buscar ingressos addicionals a través de treballs no declarats que no apareixien en les estadístiques oficials. A vegades treballaven fora de casa, i altres vegades guanyaven un soo a canvi de petits treballs que es podien fer des de casa, com a modistes o netejadors.

Aquesta idea de domesticitat va començar a canviar a partir dels anys 1960 i 1970. Les necessitats econòmiques del capitalisme de l'època i el feminisme de la segona ona van fer que les dones tornessin al mercat laboral regulat. Moltes dones van viure aquest procés com a alliberadores. Van trencar el destí que tenien escrit en trencar les cadenes de la domesticitat i guanyar la independència econòmica. No obstant això, a pesar que van evitar la dependència del seu marit, han continuat sent dependents del treball assalariat i, a més, sovint les condicions laborals i els salaris de les dones són pitjors. Així mateix, la responsabilitat principal de les cures als familiars continua recaient en ells, ja que si la jornada assalariada és mínima, sovint han d'afrontar una segona jornada en la llar. La domesticitat del segle XIX no ha desaparegut del tot, però s'ha afegit la càrrega del treball assalariat. Aquest dijous hi ha vaga general per a denunciar-ho. No ens quedem a casa, tots al carrer!


T'interessa pel canal: Historia
Emakume alkateentzako jantzi erronkariarra diseinatu dute, Hiru Behien Zergan parte hartzeko

Larunbatean egingo dute San Martin Harriaren inguruan 600 urte baino gehiago dituen ohitura eta aurten emakume alkateentzako jantzi erronkariarrak prestatu dituzte, orain arte gizonezkoentzako baino ez baitzeuden.


Argizaria: bizitzaren eta heriotzaren artean

Paris, 1845. Frédéric Bastiat (1801-1850) ekonomialari eta politikari lapurtarrak Pétition des fabricants de chandelles (Kandelagileen eskaera) satira idatzi zuen. Protekzionismoaren aurkari sutsua, kandelagileek "bere argia salneurri baxuegitan... [+]


Sorginen duintasuna aldarri

Lan kontu bat dela eta berrirakurri behar izan dut liburu zoragarri hau. Teoria, genealogia eta historia feminista batzen dituen liburu motz honek kritika ugari izango zituelakoan sarean begiratu eta, sorpresa! bakarra aurkitu dut, Irati Majuelok Berria-n idatzi zuena.
[+]


Krabelin gorriz jantzi dute German Rodriguezen hilarria

German Rodriguez eta Joseba Barandiaran omendu, eta langile mugimenduaren alde egindako lana txalotu dute Iruñean. Palestinari ere elkartasuna adierazi diote, sanferminetan urteroko zitan Iruñean.


Auxerreko haur txikien hilerria

Aurtengo neguan INRAPeko (Ikerketa Arkeologiko Prebentiboen Institutu Nazionala)  arkeologoek nekropoli berezia aurkitu dute Auxerreko (Frantziako Estatua) erdigune historikoan: haur jaioberrientzako edo hilda jaiotako haurrentzako erromatar garaiko hilerria. K.o. I. eta... [+]


Bederatzigarrena eta azkena

Viena, 1824ko maiatzaren 7a. Ludwig Van Beethovenen (1770-1827) 9. Sinfonia estreinatu zen. Konpositore alemaniarrak bukatu zuen azken sinfonia izan zen, baina, asmoari erreparatuta, lehena izan zela ere esan liteke. Beethovenek 1799 eta 1800 urteetan idatzi zuen 1. sinfonia;... [+]


Euskal Herrian aurkituriko mosaiko erromatar garrantzitsuenetako bat ikusgai jarri dute Ablitasen

El Villar aztarnategian 2017an aurkituriko mosaiko erromatar handia zaharberritu eta ikusgai jarri dute Ablitasko kultur etxean. IV. mendeko villa edo etxaldeak 40.000 metro koadro ditu eta oso-osorik dagoela uste dute arkeologoek, nahiz eta zati txiki bat baino ez duten... [+]


Aurreskua, bertsoak eta musika emanaldiak German Rodrigezen omenez

Aurten ere, uztailaren 8an, astelehenean gogoratuko dute German Rodrigez haren omenezko oroitarriaren alboan. 13:00etan izanen da: aurreskua lehenbizi, Mikel Lasarteren bertsoak gero eta La Furia eta Fermin Balentziaren emanaldiak bukatzeko. Iluntzean, Peñak, isilik eta... [+]


Euskal Herria kolonia bat al da?

Orain dela hilabetetxo batzuk eztabaida bizia piztu zen sare sozialetan. Bi bando buruz buru: Euskal Herria kolonia bat ote da? Nire uste apalean, ika-mika haren muina kolonialismo eta inperialismo hitzen definizioan zegoen, oso modu ezberdinean erabiltzen ari baitziren hitzok... [+]


Corellako karriketan ikur frankistak azaldu direla salatu du Zurekin Nafarroak

Migratzaile familia batek irekitako denda baten aurrean ikur frankistak jarri dituztela salatu du Zurekin Nafarroa ezker koalizioak. Fiskaltzari eraman dizkiote datuak, gorroto delitu bat egon daitekeelako pankarta horren atzean.


Angel Berrueta eta bere senitartekoak indarkeria polizialaren biktima moduan aitortu ditu Nafarroako Gobernuak

Naiz.eus-ek aurreratutakoaren arabera, 2004ko martxoan Espainiako polizia batek eta bere semeak erail zuten Angel Berrueta eta bere alargun zein seme alabek, Nafarroako Gobernuaren aitortza ofiziala jasoko dute, indar polizialen indarkeriaren biktima moduan.


La batuda penal hospitalària en la memòria

Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]


Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

Rosi Zarra. Els vells nous?

A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]


Eguneraketa berriak daude