El Reial decret aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres com una de les grans victòries és que es tracta d'una normativa que amplia la seguretat laboral dels empleats de llar, un dels sectors més precaris i profundament feminitzat. “Ha estat gràcies als empleats de casa, ells són els que han aconseguit aquesta norma”, ha dit la ministra de Treball del Govern d'Espanya, Yolanda Díaz.

En paraules de Díaz, fa 45 anys aquestes dones “no sols no tenien dret, sinó que la normativa espanyola els prohibia tenir drets”. Així mateix, el polític ha subratllat que l'Estat espanyol és el "primer país europeu" a aprovar una legislació d'aquestes característiques a Euskadi.

El decret estableix que els empleats de llar tindran dret a avaluar els seus riscos laborals, que seran sotmesos a reconeixements mèdics periòdics, que garantiran la disponibilitat de mitjans i equips adequats per al treball i que rebran formació preventiva, entre altres aspectes.

D'altra banda, el text també preveu un protocol d'actuació davant situacions de violència i assetjament escolar en l'àmbit familiar. En l'Estat espanyol hi ha 368.000 persones donades d'alta en la Seguretat Social en aquest sector, incloses les d'Hego Euskal Herria. Segons les dades difoses pel Ministeri de Treball, el 95% són dones, la majoria d'elles d'entre 40 i 50 anys, i gairebé la meitat són migrants.

L'ocupador com a avaluador?

Però a pesar que per a alguns és un triomf i un pas endavant, per a molts dels quals treballen en el sector encara queden llacunes importants.

L'ocupador serà el responsable d'avaluar la seguretat laboral del lloc de treball, per al que l'Institut Nacional de Seguretat i Salut Laboral posarà a la seva disposició una eina gratuïta a través d'Internet.

En paraules de Mariana Urquero, del sindicat LAB, es tracta d'una “gran bretxa”. Segons ha explicat al Salt, serà l'ocupador el que digui en línia si “l'empleat rep l'equip de treball adequat, si l'empleat de la llar dorm amb la persona que té la seva habitació o cuida i si es desperta cada dues hores”.

Segons el sindicalista, la falta d'un registre en línia d'entrades i sortides també dificulta les coses, sobretot tenint en compte que es tracta del sector amb jornades laborals més llargues.

A més, Urquito ha desmentit el que diu l'article 7.3 del decret: exigeix als treballadors “un secret professional” a l'hora d'informar sobre la casa en la qual treballen. “Estan limitant la llibertat de les dones, no sols davant possibles assetjament sexual, sinó també per a fer front a qualsevol altre conflicte laboral”, afirma la membre de LAB.

El sindicat va obrir en 2022 la secció sindical dels empleats de llar i de cures, i des de llavors lluita per un conveni col·lectiu. El mes de març passat, per exemple, es van realitzar sengles manifestacions a Bilbao i Pamplona/Iruña en les quals es reivindicaven unes condicions més avantatjoses per a la convivència.