Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Si dáramos la classe sense tenir en compte el reforç de casa?

  • El professor José Antonio Herranz ha decidit modificar la fórmula d'explicar " l'assignatura a l'escola, fer els deures i posar l'examen", limitant tot l'ensenyament a les hores lectives perquè alguns alumnes no es quedin enrere per culpa de la realitat de la casa. Compte les llums i ombres de la seva experiència.
Esperientziak ekarri du txikitzea paso egiten duten ikasleen kopurua. Argazkia: gpointstudio/Freepik

10 de gener de 2024 - 06:42
Última actualització: 08:07
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Herranz és professora de Primària i diu que la fórmula que uneix l'escola i la casa serveix a molts alumnes, però no a tots, perquè la situació socioeconòmica dels uns i els altres a la casa és molt diferent, perquè l'ajuda, l'actitud i la manera de fer-ho són molt diferents. No estudien a casa o a casa (classes particulars?) diu que l'aprenentatge d'aquells que no tenen el reforç adequat es va reduint i es va desmotivant a poc a poc, es va quedant cada vegada més enrere (en ARGIA redactem un reportatge sobre els desequilibris i les bretxes educatives que genera la situació de la casa).

Pensant en ells, la mestra va canviar la fórmula: l'objectiu, que el procés d'aprenentatge s'imparteixi el màxim en les hores lectives, gestionat i dirigit pel propi professor.

Reconeix que és difícil, perquè cal organitzar-se en classe per a treballar a diferents nivells i ritmes segons els alumnes, perquè cal preparar diferents materials, preparar-se per a dedicar més temps, canalitzar maneres d'ajudar als uns als altres… “‘Com no aprèn a casa, no puc fer miracles en classe’, aquesta mentalitat ja no val, l'objectiu és que tots els alumnes aprenguin sense deixar-se al seu càrrec”. Per a això, diu que les àrees de pedagogia, didàctica, sociologia i psicologia li han estat molt útils, i que no hi ha fórmules màgiques, que no sempre s'inventa, "a vegades no aconseguim atrapar a diversos alumnes".

No tots els alumnes han estat atrapats, però l'experiència ha portat amb si una reducció en el nombre d'alumnes que passen, en el nombre d'alumnes desmotivats o amb poca expectativa i autoestima.

"Al final has de decidir si vols donar tot el currículum de qualsevol manera, o si treballaràs algunes parts amb més calma, encara que deixis altres coses fos"

Un dels principals obstacles, la falta de temps

El professor diu que limitar el procés d'aprenentatge a les hores lectives fa falta temps per a impartir tot el currículum. "Una de les meves majors limitacions és això, i al final has de decidir si vols donar tot el currículum de qualsevol manera, o si vols centrar-te més en algunes parts i treballar més, amb més calma, encara que deixis altres coses fora". El tema obre la porta a un altre debat: tenim currículums massa llargs i plens de contingut en educació?

Un pare li diu a José Antonio Herranz que anar fomentant l'hàbit d'estudiar a casa en Educació Primària no és dolent, perquè després en Educació Secundària Obligatòria han de reforçar i aprofundir les assignatures escolars a casa, i perquè per a qui no ho ha fet amb anterioritat el cop de cicle pot ser gran. Herranz creu que aprendre primer és més apropiat (i es pot fer en Primària) i després es pot reforçar l'hàbit d'aprendre (en Secundària). En aquest sentit, un altre pare ha posat l'exemple de l'Educació Infantil: diu que els petits aprenen moltes coses a l'escola i fan grans passos sense haver de fer deures.

El professor José Antonio Herranz relata la seva experiència en aquest fil de chio.


T'interessa pel canal: Hezkuntza
2025-02-28 | ARGIA
1936-1976an Nafarroan errepresaliatutako 407 irakasleak, nortzuk ziren?

Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.


Eskoletan katalanaren biziraupena kolokan jar dezakeen galdetegia abian jarri dute Valentzian

570.000 familiak euren haurren ikasgeletako hizkuntza nagusia zein izango den bozkatzeko aukera dute martxoaren 4ra arte: gaztelera edo katalana. Garikoitz Knörr filologoaren eta euskara irakaslearen arabera, kontsultak "ezbaian" jartzen du katalanaren zilegitasuna... [+]


Plentziako Uribe Kosta BHIko ikasle-talde batek mezu “iraingarriak, matxistak eta homofoboak” zabaldu dituela salatu dute

Uribe Kosta BHI institutuko hainbat ikaslek salatu duenez, mezu "iraingarriak, matxistak eta homofoboak" jaso dituzte Batxilergoko beste ikaskide batzuengandik. Horrez gain, gaineratu dute mezuak irakasle bati ere bidali dizkiotela eta beste ikasle batzuen... [+]


Irakasleen mezua familiei: “Grebaren arrazoiak ez dira ekonomikoak bakarrik”

Aiaraldeko hainbat irakaslek mezua igorri diete ikasleen guraso eta familiei, dagoen informazio zurrunbiloan, grebarako arrazoiak modu pertsonalean azaltzeak euren borroka eta lanuztea hobeto ulertzeko balioko dielakoan.


2025-02-26 | El Salto-Hordago
Lanaren Ekonomia
Itunpeko eskolen gainkontzertazioaren aurka eta hezkuntza publikoaren aldeko borroka

Euskal hezkuntza sistemaren itunpeko eskolen gainkontzertazioa eta zentro pribatuen umeak hartzeko gaitasuna beherakada demografikoari eta biztanleriaren klase osaketari egokitu behar dira.


Jaurlaritzarekin izandako ika-mikaren biharamunean, hezkuntza publikoko irakasleak greban dira berriz

Grebaren bezperan Hezkuntza Sailak “edukirik gabeko” mahaia deitu zuela eta sindikatu deitzaileak “errespetatu gabe” akordioa “antzezteko” gutxiengoa duten sindikatuak “erabili” nahi izan zituela salatu ostean, beste bi greba... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


12-18 urteko ikasleak zaintzaz gogoetatzen jarri ditu Euskadiko VII. Olinpiada Filosofikoak

Une delikatua igarotzen ari den zure lagun minak Taylor Swiften kontzertura joatea proposatu dizu, baina kide zaren elkarte ekologistak elkarretaratzea deitu du, abeslariak sortuko duen kutsadura salatzeko; nora joango zara? Dilema etiko horri erantzun diote gazteek, baita... [+]


2025-02-24 | Behe Banda
barra warroak
Arma, tiro, pun

Lau mila karaktere ditut kontatu behar dudana kontatzeko. Esan behar ditut gauzak argi, zehatz, soil, eta ahalko banu polit, elegante, egoki. Baga, biga, higa. Milimetrikoki neurtu beharra dut, erregelaz markatu agitazioa non amaitzen den eta propaganda non hasi. Literarioki,... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


Què ha passat en 2n de l'ESO? L'avaluació diagnòstica destaca "dos grans descensos extraordinaris" en ciència i castellà
En la festa de resultats de l'avaluació diagnòstica que mesura el nivell dels alumnes de la CAB en les competències matemàtiques, ciències, basca, castellà i anglès, els responsables de l'avaluació han subratllat la necessitat de reflexionar "amb prudència" sobre el... [+]

I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Eguneraketa berriak daude