Herranz és professora de Primària i diu que la fórmula que uneix l'escola i la casa serveix a molts alumnes, però no a tots, perquè la situació socioeconòmica dels uns i els altres a la casa és molt diferent, perquè l'ajuda, l'actitud i la manera de fer-ho són molt diferents. No estudien a casa o a casa (classes particulars?) diu que l'aprenentatge d'aquells que no tenen el reforç adequat es va reduint i es va desmotivant a poc a poc, es va quedant cada vegada més enrere (en ARGIA redactem un reportatge sobre els desequilibris i les bretxes educatives que genera la situació de la casa).

Pensant en ells, la mestra va canviar la fórmula: l'objectiu, que el procés d'aprenentatge s'imparteixi el màxim en les hores lectives, gestionat i dirigit pel propi professor.

Reconeix que és difícil, perquè cal organitzar-se en classe per a treballar a diferents nivells i ritmes segons els alumnes, perquè cal preparar diferents materials, preparar-se per a dedicar més temps, canalitzar maneres d'ajudar als uns als altres… “‘Com no aprèn a casa, no puc fer miracles en classe’, aquesta mentalitat ja no val, l'objectiu és que tots els alumnes aprenguin sense deixar-se al seu càrrec”. Per a això, diu que les àrees de pedagogia, didàctica, sociologia i psicologia li han estat molt útils, i que no hi ha fórmules màgiques, que no sempre s'inventa, "a vegades no aconseguim atrapar a diversos alumnes".

No tots els alumnes han estat atrapats, però l'experiència ha portat amb si una reducció en el nombre d'alumnes que passen, en el nombre d'alumnes desmotivats o amb poca expectativa i autoestima.

Un dels principals obstacles, la falta de temps

El professor diu que limitar el procés d'aprenentatge a les hores lectives fa falta temps per a impartir tot el currículum. "Una de les meves majors limitacions és això, i al final has de decidir si vols donar tot el currículum de qualsevol manera, o si vols centrar-te més en algunes parts i treballar més, amb més calma, encara que deixis altres coses fora". El tema obre la porta a un altre debat: tenim currículums massa llargs i plens de contingut en educació?

Un pare li diu a José Antonio Herranz que anar fomentant l'hàbit d'estudiar a casa en Educació Primària no és dolent, perquè després en Educació Secundària Obligatòria han de reforçar i aprofundir les assignatures escolars a casa, i perquè per a qui no ho ha fet amb anterioritat el cop de cicle pot ser gran. Herranz creu que aprendre primer és més apropiat (i es pot fer en Primària) i després es pot reforçar l'hàbit d'aprendre (en Secundària). En aquest sentit, un altre pare ha posat l'exemple de l'Educació Infantil: diu que els petits aprenen moltes coses a l'escola i fan grans passos sense haver de fer deures.

El professor José Antonio Herranz relata la seva experiència en aquest fil de chio.