A la fi de desembre del passat any es va aprovar en l'Estat espanyol el conegut com a “decret contra els desnonaments”, donant compte d'ell amb gran rebombori, com si fos una mesura per a salvar a la classe treballadora. No obstant això, si s'analitza amb calma, com sol succeir en aquests casos, s'acosta la nou llunyana i es queden quatre.
La intenció d'aquest text no és analitzar fil per randa cadascuna de les normes del Decret, ja que diversos agents socials ja han posat sobre la taula diverses crítiques: des de l'ambigüitat sobre la redacció de molts punts (per exemple, quant a criteris de vulnerabilitat, propietat pública o ocupació), fins a la condició de pegat a curt termini –abandona temporalment alguns desnonaments, però no proposa cap mesura concreta per a fer front a l'empobriment de l'habitatge–. Per contra, com és un decret que no proposa solucions i simplement retarda el problema en el temps, volem subratllar aquí quines són les mesures que ens semblen més preocupants i per què creiem que són una raó més per a mantenir activa la lluita per l'habitatge en els nostres barris i pobles.
"Amb les últimes mesures estructurals (pressupostos d'habitatge, per exemple) i conjunturals (com el “decret contra els desnonaments”) sembla que el govern “progressista” va en sentit contrari"
Entre les mesures del decret, especialment preocupants són les compensacions als propietaris –petits i grans propietaris, ja siguin persones físiques o jurídiques (empreses, bancs i fons voltor)–. El decret preveu que en cas de desnonament es compensaran amb fons públics les “pèrdues” dels propietaris mitjançant el pagament del seu lloguer a preu de mercat. Es tracta d'una mesura que consisteix en el transvasament de diners de mans públiques a privades, disfressat com a ajuda als inquilins que no poden pagar. Una vegada més ens trobem davant el clàssic mecanisme de socialització de pèrdues i privatització de beneficis.
Alguns agents polítics i socials ja han denunciat aquesta mesura, però es parla poc del detall més interessant i d'on surt aquests diners públics: del Pla d'Habitatge previst en els últims Pressupostos Generals de l'Estat. En l'àmbit de l'habitatge, aquests pressupostos preveuen una important inversió material en el sector, amb la rehabilitació d'habitatges i la construcció de 20.000 nous habitatges (Pla 20.000). El principal problema d'aquest pla és que els seus fonaments es basen en el que es coneix com a “col·laboració públic-privada”, la qual cosa en la pràctica significa que el finançament serà públic i que es faci (i els beneficis) privats. D'una banda, el pressupost inclourà la rehabilitació dels edificis privats perquè es converteixin en eficients energèticament, la qual cosa segurament suposarà un increment del seu preu de mercat; d'altra banda, el Pla 20.000 preveu que l'Estat oferirà sòl públic gratuït i avali el finançament per a la construcció de 20.000 habitatges. D'aquestes construccions s'encarregarien les empreses constructores i els promotors privats, que es comprometrien a gestionar els lloguers dels habitatges, amb preus reduïts durant els primers 75 anys i no obstant això amb beneficis.
Estem vivint moments de crisi sistèmica i d'empobriment de la classe treballadora, i el problema de l'habitatge s'està convertint en una lluita quotidiana de supervivència per als desnonats. És a dir, la qual cosa s'embeni en l'àmbit de l'habitatge com un pla revolucionari, dissenyat per a respondre a la suposada problemàtica d'accés a l'habitatge de les classes més baixes, en realitat no és més que un pla de rescat dels sectors immobiliari i de la construcció. És més, si a aquest pla de rescat li sumem les compensacions que preveu el “decret de desnonament” per als bancs, empreses i fons voltor, podem entendre íntegrament l'estratègia del govern en matèria d'habitatge: enfortir l'especulació immobiliària i defensar la gran propietat de la burgesia.
Enfront d'això, en lloc d'apostar per la desmercantilización de l'habitatge i pels canvis radicals perquè el dret a l'habitatge sigui universal, amb les últimes mesures estructurals (pressupostos d'habitatge, per exemple) i conjunturals (com el “decret contra els desnonaments”), sembla que el govern “progressista” està en la direcció contrària: enfortint els sectors immobiliari i de la construcció, responsables de la bombolla immobiliària i de la mercantilització de la vida, i dotant a la classe dels propietaris amb més poder econòmic i social.
Abans de res això, ens reafirmem en la nostra aposta per les lluites dels pobles i barris, sabent que cap govern, ni cap institució, ens regalarà l'accés a un habitatge digne. Sabem que els expropiats són un dret que hem de conquistar amb els nostres propis mitjans, a través de la solidaritat i la lluita de classes.
*Aquest article ha estat signat de manera conjunta per diversos moviments populars biscains:
Sindicat d'habitatge AZET
Lloguer d'habitatge sindical
Uneix-te a la xarxa d'ajuda
Xarxa d'habitatges de Galdakao
Localitat d'acolliment Amorebieta
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]