En un context en el qual el capitalisme mercantilitza per complet la vida, l'habitatge ha passat de l'extinció del dret al negoci, és a dir, a una altra mercaderia del mercat global, que ha passat de ser una necessitat bàsica a gairebé un bé de luxe. En el sistema capitalista, l'habitatge és funcional punt per a fins productius (especulació immobiliària, renda del sòl...) com a reproductius (reproducció de la força de treball i de la vida). Per a la classe treballadora, en canvi, l'habitatge és una necessitat bàsica, –un lloc on desenvolupar l'íntim de la vida, un lloc on viure–, però també un element xantatge. És un bé que ens uneix a les cadenes de treball assalariades: si no tenim treball, no tenim habitatge!
Aquesta situació s'agreuja encara més amb l'emergència del COVID-19 que, més enllà de ser una emergència sanitària, és un símptoma de la crisi estructural del sistema capitalista (econòmica, política, social, civilizatoria, etc.). ). Amb l'emergència sanitària, la misèria d'una classe treballadora cada vegada més proletària s'ha agreujat: Ets i Ets, reduccions de jornada, acomiadaments... El treball i el salari (és a dir, ser explotats) s'ha convertit gairebé en un privilegi. En aquesta situació, l'accés a un habitatge digne és cada vegada més difícil. El Govern espanyol ha pres una sèrie de mesures per a fer front a aquesta situació d'emergència. Aquests (encara que insisteixen que són progressistes) no ens semblen suficients, ja que són conjunturals i a curt termini. Des del Sindicat d'Habitatge de Vitòria-Gasteiz han assenyalat molt bé que les engrunes per a avui, la fam per a demà. Tal com demostra el fet que l'obtenció d'ajudes per obstacles burocràtics sigui gairebé impositiva, queda clar que aquests poquets no ens han estat destinats a nosaltres; són mesures "pegats" que s'han creat durant aquesta crisi perquè els propietaris mantinguin el nivell de beneficis.
"Hi ha un altre factor que emergeix en aquestes primeres setmanes d'emergència: que la crisi s'està convertint en una oportunitat per al benefici dels grans especuladors"
Traslladant aquesta anàlisi al País Basc, observem que les classes expropiades tenen cada vegada més dificultats per a mantenir el seu nivell de vida (i reproducció). És més, hi ha un altre factor que emergeix en aquestes primeres setmanes d'emergència: la crisi s'està convertint en una oportunitat per al benefici dels grans especuladors. En les últimes setmanes, els fons voltor Blackstone i Azora han comprat més de 1.000 habitatges a Vitòria-Gasteiz i Donostia-Sant Sebastià, segons ha informat Europa Press. Com totes les pel·lícules apocalíptiques, també té els seus voltors carnissers. A més, i a pesar que "els desnonaments estan paralitzats", es continua produint el desallotjament de persones com el bloc de cases del Casc Vell de Pamplona o l'intent de desallotjament de l'espai alliberat Fires.
En el barri en el qual treballem i vivim, en el Casc Vell de Bilbao, aquesta nova emergència se suma a l'emergència estructural que vivim des de fa temps. Aquesta estructura d'emergència es denomina gentrificació i turistificación. Gràcies a aquests processos, el nostre barri s'ha convertit en un centre comercial a l'aire lliure, en el qual el nostre territori i les nostres formes de vida són altres productes a vendre en el mercat. Tenim molt clar que els qui aprofitaran les "oportunitats" que va obrir la crisi sanitària són els mateixos que van vendre el nostre barri en el mercat de la gentrificació: grans empresaris, empreses immobiliàries i empreses turístiques; que continuaran impulsant l'especulació immobiliària salvatge, la privatització de l'espai públic i la mercantilització de les nostres vides. I els qui continuarem pagant les conseqüències serem nosaltres mateixos: els veïns de classe treballadora, els que ens veurem obligats a abandonar el nostre barri per la impossibilitat de pagar l'habitatge.
"Considerem fonamental començar a reflexionar sobre la necessitat d'activar la lluita radical per l'habitatge en el nostre barri i en altres pobles i barris"
Per a això, començar a reflexionar sobre la necessitat d'activar la lluita radical per l'habitatge en el nostre barri i en altres pobles/barris
considerem que és fonamental (com ja estan fent els de Lloguer, Sant Ignasi i els membres del Sindicat d'Habitatge de Deusto). En aquest sentit, considerem que no partim de zero i que seria interessant observar els models dels sindicats de barris i d'habitatge que s'estan organitzant en altres ciutats com Barcelona o Madrid: entendre el problema de l'habitatge com una bretxa per a la humanització i la lògica asistencialista i asistencialista
un model d'anolación que trenca amb l'institucionalista. Seguint aquests exemples, començar a organitzar-se per a respondre col·lectivament a les necessitats materials dels afectats
ens fa falta –per a això, utilitzant tots els mitjans i eines necessàries perquè els veïns no hagin d'abandonar el barri–, impulsant la construcció d'una comunitat basada en l'autoorganització, la solidaritat i la lluita.
És imprescindible que tots els que estem literalment ofegats per la bombolla del lloguer i els qui desenvolupem la lluita ideològica en el barri, ens adonem que l'única solució que ens queda és la lluita i l'organització col·lectiva. Considerem necessari polititzar el problema de l'habitatge. Per a això, plantegem desenvolupar els nostres dos eixos de treball a partir de la matèria d'habitatge: la defensa veïnal i el poder veïnal; no per a sectoritzar aquesta lluita, sinó per a respondre al problema de l'habitatge com a punt de partida d'una lluita més integral. Una lluita per construir el barri des de baix, des dels veïns als veïns; un barri solidari que, mogut per la cura mútua i la lluita col·lectiva, existeix i resisteix.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]