Anoeta, a diferència de molts altres pobles, té molt sòl públic per a poder dur a terme una política d'habitatge propi. Els ajuntaments solen promoure habitatges taxats o de protecció oficial, i l'Ajuntament d'Anoeta, amb la intenció d'explorar altres alternatives, ha impulsat enguany un estudi. El grup municipal Duna ha liderat el procés i el dimarts, a la biblioteca municipal, va presentar les conclusions de l'anàlisi de les diferents opcions d'habitatge que existeixen en el municipi.

Segons ha explicat Koldo Telleria, del grup Duna, durant el procés han intentat contactar amb la societat i han mantingut reunions amb els propietaris, amb els quals busquen casa o amb joves de la localitat. Així mateix, s'han realitzat una sèrie de labors tècniques, abordant el major nombre de temes relacionats amb l'habitatge.

“Hem analitzat les plantes baixes d'Anoeta i hem vist que al poble hi ha bastantes possibilitats; hi ha espais que poden ser d'ús residencial, que compleixen les condicions d'accessibilitat, ventilació i espai”, ha dit Telleria. A través d'enquestes i entrevistes realitzades durant aquests mesos entre els ciutadans, s'ha arribat a la conclusió que els habitatges que hi ha a Anoeta són ara més grans del que la gent vol. «Es pot valorar la possibilitat de dividir en dues els grans habitatges per a tenir les adequades a les necessitats actuals».

Els membres del grup Duna s'han reunit amb 12 propietaris d'habitatges i els han preguntat per l'habitatge que tenen buida. «Perquè ho usen com a traster, o en el cas dels caserius, perquè tenen una horta o l'usen durant els caps de setmana, els propietaris no tenen consciència que tinguin un habitatge buit». Quant a la possibilitat de llogar, la meitat s'ha mostrat disposada a fer-ho encara que han expressat la seva por: «Perquè molts han tingut una mala experiència o simplement perquè desconfien de llogar culturalment. Els propietaris demanen ser gent coneguda i tenir la garantia que se'ls pagarà».

TELLERIA ha destacat que en els últims anys s'ha produït un increment de la demanda d'habitatge a Anoeta. Quant a les dades aportades per Etxebide, s'observa que en localitats com Villabona o Tolosa la demanda ha descendit, mentre que en localitats de grandària mitjana com Anoeta. Per contra, les webs que ofereixen oferta d'habitatge en Internet, en Tolosaldea només apareixen set habitatges en lloguer, a Anoeta cap.

Per això, després de la presentació que es va dur a terme al març, els joves del poble van sol·licitar al grup Dunes que organitzés un taller sobre nous models d'habitatge, per a estudiar altres opcions a més dels habitatges lliures i lliures per a la venda o el lloguer habitual.

Cooperatives d'ús

I hi ha models. S'han creat cooperatives de cessió d'ús d'habitatge en el nord d'Europa o als Països Catalans. «L'Ajuntament pot dur a terme polítiques d'habitatge en planta baixa o en caserius o de bifurcació de grans habitatges. Per a això està bé modificar les normatives, però volem demanar a la societat un canvi d'actitud perquè participi activament en la definició i en la posada en comú dels models d'habitatge. Fins ara no hem tingut més remei que esperar: hi ha un mercat i l'única escletxa que ens permet intervenir és llogar o comprar».

A Anoeta es pot desenvolupar un model diferent. A diferència de molts altres municipis, l'Ajuntament disposa de terrenys per a la construcció d'habitatges protegits. “L'Administració vol posar aquestes terres en mans de la ciutadania i assegurar l'accés a l'habitatge als habitants d'Anoeta, però per a això la societat ha d'organitzar-ho”, ha subratllat Telleria.

Un dels models és la constitució d'una cooperativa de cessió d'ús. En Donostia-Sant Sebastià, per exemple, estan fent aquest treball en el grup Abaraska. «El procés queda en mans dels socis de la cooperativa de principi a fi. En definitiva, acorden entre tots com construir l'habitatge, quina superfície necessita cada habitacle, quins espais comuns cal construir... Pot ser un procés d'un o dos anys i en el camí formen una comunitat. L'aprenentatge és un procés important per a conèixer-nos i construir models de vida sobirans».

És un procés que porta molta feina, però Telleria veu la possibilitat de posar en marxa una dinàmica d'aquest tipus a Anoeta: «Nosaltres ara presentarem a l'ajuntament les conclusions de la recerca i si es plantegés la possibilitat de crear una cooperativa, estaríem disposats a col·laborar, a oferir formació i a aportar experiències d'altres llocs». Per a formar una massa crítica que estigui disposada a treballar per un altre model d'habitatge, els membres del grup Duna han esmentat la possibilitat d'estendre's cap a Tolosaldea, “ja que aquestes promocions necessiten un nombre considerable d'habitatges per a ser rendibles”.

A Euskal Herria també hi ha experiències interessants. «A Vitòria-Gasteiz o en Usurbil, per exemple, s'estan formant comunitats que volen viure en comú. Molta gent es pregunta com vol envellir. En una residència? Sola a casa? S'estan treballant en la construcció de comunitats per a un envelliment actiu, compartint espais de vida amb gent més jove. A Anoeta percebem sinergies interessants per a això”, ha destacat Telleria.