En primer lloc, l'actitud dels representants. El constructor Alday no ha contestat als periodistes durant tota la setmana. Prefereix passar, perquè el silenci és un bon rotllo per a menysprear als oponents. L'alcalde d'Ángela va intentar fer el mateix, però el nostre col·lectiu [membre de la xarxa ÒSTIA, López Arana], insistit, va haver de sortir finalment a la plaça de toros per a utilitzar-la en una altra defensa. Va voler convèncer a la gent que en la construcció pren les millors mesures possibles, que uns altres ho fan pitjor, i que les nostres iniciatives no són democràtiques. Les ximpleries de sempre.
L'actitud de la ciutadania ha estat molt diferent. Els ancestres veïns d'Angelu, els barris pròxims, ens han mostrat el seu suport de l'una o l'altra manera, ja que ells també, directament o indirectament, sofreixen la crisi. I, encara que alguns responsables polítics o empresaris es facin passar per sords o no passin res, hi ha un factor inevitable: el principi de la realitat.
Aviat o tarda, la minoria és la que es col·loca en el banc dels acusats i en el tema de la terra i l'habitatge, el fenomen és cada vegada més evident. Les eleccions individuals només han de col·locar-se en la planta, si cada vegada se'ls aplica més pressió enfront d'elles, apareixen els primers senyals d'obstacles i fracassos. Això és el que està succeint a poc a poc en llocs immensos, gràcies a la gran quantitat de persones, associacions, col·lectius, electes i electores del País Basc Nord, sol·licitant altres gestions. Ja hem aconseguit alguns assoliments i no és més que el principi. Ara tenim la capacitat de donar la volta a la tendència o almenys arrossegar. I en aquest enfortiment, el moviment d'ocupació, davant l'èxit de l'acció de la setmana passada, podria activar una nova fase: construir iniciatives més sòlides per a ocupar millor i més.
L'any passat vam tenir la famosa ocupació dels Berrueta d'Arbona, a favor de la formatgeria d'Hazparn, contra una antena 5G en Donamartiri, ara en Anglet. Totes elles bones experiències, sempre amb un final digne. En el mateix temps, les ocupacions d'un dia són cada vegada més freqüents. Pugem amb una osca? Què pot succeir si col·loquéssim un material adequat i robust per al campament en els llocs on es volen realitzar projectes de ciment? I si entrem en les seves oficines i cases amb més energia i creativitat? Bons elements per a debatre, compartir i decidir què ocupar, quant temps i què aconseguir, com actuar i actuar.
"Bons ingredients per a debatre, compartir i decidir què ocupar, quant temps i què aconseguir, com actuar i actuar"
Després de l'ocupació d'Arbona, en el col·lectiu ÒSTIA, si volem donar suport a les dinàmiques locals i tenint en compte les ganes dels altres grups, volem unir aquest nou salt a un objectiu concret: donar una resposta clara a les intencions constructives que tenen les multinacionals i les empreses de construcció. Què passaria si, si no n'hi ha prou amb anunciar una ocupació permanent, ens instal·léssim en zones veritablement emocionades en la forma popular, determinada i festiva? Com respondria la prefectura? Bandejar amb força a la població i a tot un poble, militaritzar les places en els llargs mesos que realitzaran les obres? Què passaria si haguessin de portar a desenes de persones a comissaries i tribunals de Baiona per a salvar els interessos privats? Visual. De totes maneres, l'esforç val la pena. Llavors, quan comencem?
En l'Estat francès hi ha un fantasma que ha deixat petjades: Llarga lluita contra l'aeroport en la localitat de Notre-Dona'm-donis-Landes, amb ocupació de ZAD. Després del triomf de la lluita, aquest és el consell d'acudits: “Sacsegi l'amenaça d'un ZAD i ja veuràs, es carbonitzaran de front, no avançaran”. Encara que no sigui així, els bascos tenim moltes ganes, forces i ganes de no deixar que el poble s'ofegui al nostre mode, per a desenvolupar una gran resistència. Que en Cambo, el projecte d'habitatge que vol construir la gran empresa Bouygues sigui la primera victòria.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]
Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]
En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]
Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!
Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]
Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]
Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]
En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]
La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]
La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.
Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]
Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]