En primer lloc, l'actitud dels representants. El constructor Alday no ha contestat als periodistes durant tota la setmana. Prefereix passar, perquè el silenci és un bon rotllo per a menysprear als oponents. L'alcalde d'Ángela va intentar fer el mateix, però el nostre col·lectiu [membre de la xarxa ÒSTIA, López Arana], insistit, va haver de sortir finalment a la plaça de toros per a utilitzar-la en una altra defensa. Va voler convèncer a la gent que en la construcció pren les millors mesures possibles, que uns altres ho fan pitjor, i que les nostres iniciatives no són democràtiques. Les ximpleries de sempre.
L'actitud de la ciutadania ha estat molt diferent. Els ancestres veïns d'Angelu, els barris pròxims, ens han mostrat el seu suport de l'una o l'altra manera, ja que ells també, directament o indirectament, sofreixen la crisi. I, encara que alguns responsables polítics o empresaris es facin passar per sords o no passin res, hi ha un factor inevitable: el principi de la realitat.
Aviat o tarda, la minoria és la que es col·loca en el banc dels acusats i en el tema de la terra i l'habitatge, el fenomen és cada vegada més evident. Les eleccions individuals només han de col·locar-se en la planta, si cada vegada se'ls aplica més pressió enfront d'elles, apareixen els primers senyals d'obstacles i fracassos. Això és el que està succeint a poc a poc en llocs immensos, gràcies a la gran quantitat de persones, associacions, col·lectius, electes i electores del País Basc Nord, sol·licitant altres gestions. Ja hem aconseguit alguns assoliments i no és més que el principi. Ara tenim la capacitat de donar la volta a la tendència o almenys arrossegar. I en aquest enfortiment, el moviment d'ocupació, davant l'èxit de l'acció de la setmana passada, podria activar una nova fase: construir iniciatives més sòlides per a ocupar millor i més.
L'any passat vam tenir la famosa ocupació dels Berrueta d'Arbona, a favor de la formatgeria d'Hazparn, contra una antena 5G en Donamartiri, ara en Anglet. Totes elles bones experiències, sempre amb un final digne. En el mateix temps, les ocupacions d'un dia són cada vegada més freqüents. Pugem amb una osca? Què pot succeir si col·loquéssim un material adequat i robust per al campament en els llocs on es volen realitzar projectes de ciment? I si entrem en les seves oficines i cases amb més energia i creativitat? Bons elements per a debatre, compartir i decidir què ocupar, quant temps i què aconseguir, com actuar i actuar.
"Bons ingredients per a debatre, compartir i decidir què ocupar, quant temps i què aconseguir, com actuar i actuar"
Després de l'ocupació d'Arbona, en el col·lectiu ÒSTIA, si volem donar suport a les dinàmiques locals i tenint en compte les ganes dels altres grups, volem unir aquest nou salt a un objectiu concret: donar una resposta clara a les intencions constructives que tenen les multinacionals i les empreses de construcció. Què passaria si, si no n'hi ha prou amb anunciar una ocupació permanent, ens instal·léssim en zones veritablement emocionades en la forma popular, determinada i festiva? Com respondria la prefectura? Bandejar amb força a la població i a tot un poble, militaritzar les places en els llargs mesos que realitzaran les obres? Què passaria si haguessin de portar a desenes de persones a comissaries i tribunals de Baiona per a salvar els interessos privats? Visual. De totes maneres, l'esforç val la pena. Llavors, quan comencem?
En l'Estat francès hi ha un fantasma que ha deixat petjades: Llarga lluita contra l'aeroport en la localitat de Notre-Dona'm-donis-Landes, amb ocupació de ZAD. Després del triomf de la lluita, aquest és el consell d'acudits: “Sacsegi l'amenaça d'un ZAD i ja veuràs, es carbonitzaran de front, no avançaran”. Encara que no sigui així, els bascos tenim moltes ganes, forces i ganes de no deixar que el poble s'ofegui al nostre mode, per a desenvolupar una gran resistència. Que en Cambo, el projecte d'habitatge que vol construir la gran empresa Bouygues sigui la primera victòria.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Danimarkatik iritsi zaigu berria: 400 urtez estatuak eskainitako zerbitzua etengo du PostNord enpresa publikoak, eta eskutitzak banatzeari utziko dio 2025 urtea amaitzean. Gobernuak adierazi du enpresa publikoak negozioa paketeak banatzera bideratuko duela. Bi arrazoi eman ditu... [+]
“Hondakinik ez platerean!”. Hori zen kontsigna gure txikitako otorduetan. Janariak zeozer sakratu bazukeen, batez ere ogiak; lurrera erori eta, jasotakoan, musua eman behar zitzaion. Harik eta adin zozoan mamia baztertzeko moda etorri zen arte, lodiarazten zuelakoan... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]
Topatu eta topa! Tipi-tapa, elkarrekin ekin eta, bidea, eginean egin aurrera. Mahaiak, aulkiak, koadernoak eta boligrafoak, platerak, konfidentziak, tragoak eta ahotsak, eskuak, ideiak eta barreak, borrokarako besarkada gozoak. Txistulariak bileran, erraldoiak lasterka eta... [+]
Hezkuntzari buruzko legediak, Ekonomia Lankidetza eta Garapenerako Erakundearen eta planetako jaun eta jabeen aginduei jarraituz, ikasleek ikasketa etapa bakoitzaren amaieran “irteera-profil” jakin bat izatea bilatzen du. Ez pentsa profila zerbait itxia eta bukatua... [+]
Martxoaren 14an Donald Trumpek agindu exekutibo bat sinatu zuen, hainbat berri agentziak jasotzen duten diru kopurua asko murrizteko. Kaltetuetako bat United States Agency for Global Media (USAGM) izan zen eta, ondorioz, Voice of America (VOA), Radio Free Europe/Radio Liberty... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]