En primer lloc, s'han desenvolupat diverses iniciatives per a fer front al problema de l'habitatge: s'han construït milers d'habitatges lliures i protegits; s'ha reconegut com un dret subjectiu; s'ha impulsat el lloguer; el Govern Basc ha inventat un espai d'alta tensió. No obstant això, l'habitatge continua sent un greu problema.
En segon lloc, quant al canvi climàtic, mentre hi ha milers d'habitatges buits en les zones urbanitzades, l'obstinada política institucional d'urbanització dels espais naturals accelera el canvi i cada vegada tenim menys espais verds en els nostres nuclis i en el nostre entorn.
En tercer lloc, encara que es reconegui com un dret a l'habitatge, en la societat capitalista predomina el negoci i qualsevol empresa constructora, individual, turística i especuladora que vulgui fer negoci amb l'habitatge estarà sempre per sobre del dret dels ciutadans. Per tant, si no desapareix, serà difícil solucionar el problema.
Explicaré breument el model que conec. En Orereta tenim en vigor el Pla General de fa vint anys, durant el qual s'han construït més habitatges que el nombre de persones que han vingut a viure al nostre poble, destruint algunes zones verdes naturals que hi havia en el centre de la ciutat. D'ells, la quarta part no ha estat de protecció oficial. D'altra banda, l'Ajuntament embeni la zona de domini públic (dret a construir vint habitatges), habitatges i locals. Així mateix, l'Ajuntament no ha complert la Llei del Sòl al no aportar ni un euro per a la construcció d'habitatges socials, a pesar que la llei ho permet. A més, hi ha centenars d'habitatges buits. A la vista d'aquestes dades, resulta evident que l'Ajuntament no està molt preocupat per la necessitat d'habitatge social, ja que en lloc de crear un parc social d'habitatges, ha estat venent propietat pública.
Existeixen mesures per a fer front al problema de l'habitatge. Per exemple, la creació d'un Patronat d'Habitatge en els municipis, el nombre de ciutadans que al nostre país necessiten habitatge, les possibilitats de pagament... i la necessitat o no de construir habitatges
Això és el que ha ocorregut al nostre país, però estic convençut que ha ocorregut en molts altres pobles, perquè les institucions no tenen la valentia suficient per a abordar el problema i deixen la política d'habitatge en mans d'interessos privats.
Som conscients que, encara que és funció de l'Administració, la política d'habitatge està delimitada per empreses constructores i especuladores. També coneixem les conseqüències: l'elevat preu dels habitatges; les males condicions dels préstecs bancaris; el lloguer cada vegada més car, a causa de la influència del turisme, perquè un turista té més possibilitats d'accedir a un habitatge que per a desenvolupar la seva vida; les subvencions per a fomentar el lloguer en mans dels especuladors; la política d'habitatges protegits no ha resolt el problema, perquè no ha ajudat als ciutadans més necessitats, perquè queden fora del límit de pagar amb els seus baixos salaris.
Per tant, dic hipocresia, perquè les institucions no han resolt el problema, sinó que han anat augmentant aquest problema, i ara demanant la declaració de zona d'alta tensió, com si l'haguessin resolt. Pitjor encara, sense cap mena de coordinació, ens diuen quantes habitatges volen construir en cada poble, com si el problema fos un enfrontament entre polítics i pobles.
I dic cinisme perquè l'administració ens exigeix als ciutadans prendre consciència del canvi climàtic i fer cinc i cinc per a frenar el canvi, sabent que quan les pròpies institucions pretenen destruir més espais naturals verds, més noves urbanitzacions aportaran més infraestructures, més consum, més contaminació... que augmentin el canvi climàtic.
No obstant això, existeixen mesures que es poden adoptar per a fer front al problema de l'habitatge. Per exemple, la creació d'un Patronat d'Habitatge en els municipis, la funció dels quals consistiria, entre altres coses, a recollir la quantitat de ciutadans que al nostre país necessiten habitatge, les possibilitats de pagament, les dimensions... i posar sobre la taula la necessitat o no de construir habitatges. Això exigiria, per descomptat, paralitzar el control dels habitatges buits i la construcció d'habitatges, ja que no es pot construir i construir habitatges com fins ara, sense saber quines són les necessitats reals i si s'han satisfet. És a dir, necessitem un veritable control públic en la política d'habitatge.
Santi Angulo Martín
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]