L'emergència sanitària ha interromput la represa de les transaccions d'habitatge que es venien desenvolupant des de 2013 a Euskadi. En total, s'han venut 25.047 habitatges al País Basc l'any 2020. Es tracta de 3.257 habitatges menys que un any abans (-11,5%). Per contra, el descens de les transaccions comercials s'ha limitat a Hego Euskal Herria. En Ipar Euskal Herria, en comparació amb l'any anterior, la compravenda d'habitatges va augmentar un 44,8% en el mateix any. L'increment de les transaccions s'ha produït principalment en la Costa Basca (CAB), Aturri, Lapurdi i zona Errobi.
En Biarritz costa 6.489 euros el metre quadrat
L'habitatge més car per a la compravenda al País Basc es troba en Biarritz: 6.489 euros per metre quadrat de mitjana. Al costat de Biarritz, Angelu (4.800 euros/m²), Donostia-Sant Sebastià (3.737 euros/m²), Baiona (3.383 euros/m²), Getxo (2.994 euros/m²), Leioa (2.611 euros/m²) i Bilbao (2.510 euros/m²) són les zones més cares del País Basc (2020). Aquestes dades provenen de l'estudi del preu de l'habitatge en la capital basca i en els municipis de més de 25.000 habitants. No hi ha dades per a municipis d'Hego Euskal Herria amb menys de 25.000 habitants. En el cas del País Basc Nord, destaca l'encariment dels habitatges de Zuraide, Getaria, Sant Joan de Llum, Bidarte i Ziburu, ja que en tots els casos el metre quadrat costa més de 4.800 euros.
Entre els municipis més grans del País Basc es troben Tudela (1.000 euros/m²), Maule-Lextarre (1.233 euros/m²), Eibar (1.566 euros/m²) i Sestao (1.683 euros/m²). Al costat de Maule-Lextarre, Pamplona és la capital amb el preu més baix de l'habitatge (1.848 euros/m²). A excepció d'Eibar i Maule-Lextarre, des de 2017 el preu de l'habitatge ha anat en augment i l'encariment dels preus ha estat significatiu en Donibane Garazi, Biarritz, Angelu, Baiona, Leioa i Pamplona. En comparació amb 2020, en el primer trimestre de 2021 s'ha produït un lleuger descens dels preus de l'habitatge a Durango, Leioa i Santurtzi, encara que en Iparralde la tendència d'encariment es manté.
Biarritz i Donostia-Sant Sebastià compten amb el preu d'habitatge en lloguer més car
El 15,2% dels habitatges d'ús sostenible al País Basc són de lloguer (2020). La mitjana de la Unió Europea duplica aquesta xifra. La situació, no obstant això, no és la mateixa per a tots dos costats de la classificació general. Els habitatges de lloguer representen el 38,7% del parc d'Ipar Euskal Herria (2017). En Hego Euskal Herria aquesta xifra se situa en el 12,3% (2020).
En els anys posteriors a la crisi de 2008, la contracció de les transaccions d'habitatge va provocar l'encariment dels habitatges en lloguer. Després es van estabilitzar els preus i des de l'any 2017 els preus han pujat de manera notable. Així, des del punt de vista de la despesa mensual, des de 2014 és més barat adquirir un habitatge hipotecat en propietat que viure en lloguer.
L'habitatge de lloguer més cara del País Basc també es troba en Biarritz: el metre quadrat costa una mitjana de 15,5 euros al mes. El lloguer d'habitatge més car d'Hego Euskal Herria se situa en Donostia-Sant Sebastià (14,6 euros/m² al mes). A principis de 2018 Getxo era el municipi més car d'Hego Euskal Herria amb més de 25.000 habitants, però des de llavors Donostia-Sant Sebastià s'ha avançat. A més d'en Biarritz i Donostia-Sant Sebastià, els habitatges de lloguer més cares d'Euskal Herria estan en Baiona (13,8€), Angelu (13,8€), Bilbao (12,3€), Getxo (11,7€) i Leioa (11,5€). Per contra, a Rioja Alabesa, Aiaraldea i Arratia es troben els lloguers mitjans més barats de la CAB.
Habitatges de segona mà en les compravendes d'habitatges d'Hego Euskal Herria
En Hego Euskal Herria hi ha canvis en la tipologia d'habitatge que s'embeni en els últims anys. El 80,6% dels habitatges venuts en 2020 han estat habitatges de segona mà, quan en el període 2007/2010 la meitat del total d'habitatges eren habitatges. De fet, el nombre mitjà d'habitatges nous acabats en aquest període gairebé triplicava el de 2020. D'altra banda, els habitatges de protecció oficial representen el 13,2% del total de compravendes d'habitatges d'Hego Euskal Herria. En qualsevol cas, per territoris hi ha diferències: els habitatges de protecció oficial representen un terç de les compravendes d'habitatges d'Àlaba (33,2%). A Guipúscoa, per contra, es va produir un 7,6% de les compravendes d'habitatges.
El volum d'hipoteques per a la compravenda d'habitatges, a diferència de la compravenda d'habitatges, ha descendit molt poc en 2020. En Hego Euskal Herria s'han signat 23.208 hipoteques, la qual cosa suposa un descens del 1,1% respecte a un any abans. En altres paraules, s'han reduït dràsticament les compravendes d'habitatges no subjectes a una hipoteca. Així mateix, l'import mitjà de la hipoteca per a la compra d'habitatge s'està incrementant des de 2014, i en 2020, la mitjana de les hipoteques constituïdes és de 142.400 euros. Malgrat l'augment en l'import de les hipoteques, es manté lluny de la mitjana de l'any 2007 (160.700 euros). En 2020, els ciutadans d'Hego Euskal Herria han signat un deute de 3.304,4 milions d'euros amb bancs o altres entitats per a poder accedir a un habitatge. Malgrat ser una quantitat elevada, es troba lluny dels 8.563 milions d'euros de 2006.
Alokairuen bidezko espekulazioa oztopatzeko neurria azaroaren 25etik goiti izanen da indarrean Ipar Euskal Herrian. Momentuko, tentsiopean diren Lapurdiko 24 herriei eraginen die: Ahetze, Angelu, Arbona, Arrangoitze, Azkaine, Basusarri, Baiona, Biarritz, Bidarte, Biriatu,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Frantziako Estatuko diputatuak eta senatariak ados jarri dira. Orain arte, alokairu turistiko bat alokatzen zutenek etekinen %50 zergapetik kentzeko aukera zuten, urte osoko alokatzaileek, berriz, %30. Lege proposamenak biak hein berdinera ekarriko ditu, hots, %30era.