Un grup de vitorians treballa en una manera de respondre a la problemàtica de l'habitatge com a col·lectiu. En BizikoopO s'ha batejat la idea de crear una cooperativa per a la construcció d'un habitatge comunitari. "L'habitatge és un projecte i un model de convivència; en altres cooperatives no s'aposta per la vida comunitària, i aquí sí, aquí sí, la convivència té una gran importància". Així li ho ha comunicat Arantza Basagoiti a la revista ALEA, que acaba de publicar Gara. El grup es va reunir a la primavera i en l'actualitat hi ha deu persones, inclosos adults i nens, que han fet els primers passos per a posar en marxa el projecte que somien.

La cooperativa d'habitatge comunitari es basa en la figura de la cessió d'ús, és a dir, el propietari de l'habitatge és cooperativa des del principi fins al final; el cooperativista té dret a usar la casa però no a la propietat. "La propietat serà col·lectiva; no es tracta solament de la creació d'una cooperativa normal d'habitatge per a la construcció d'un edifici". Leire Zelaia, de BizikoopOn, ha aclarit que els socis de la cooperativa, en un principi, faran un ingrés econòmic, i pagaran una quota tots els mesos. "Quan surtis del projecte, et retornarà l'ingrés inicial i tindrà l'oportunitat que una altra persona ocupi el teu lloc".

Al novembre de l'any passat van començar a parlar amb els amics sobre la idea. El pla sorgeix de la voluntat de promoure la convivència i compartir més espais en el dia a dia. "Quan comencem a donar voltes a la intenció, plantegem que l'habitatge tingui uns espais comuns, que no siguin els que siguin. Tenim clar que hem de mantenir els espais privats, però hem de tenir l'oportunitat de compartir algunes activitats, la cuina, el saló… No tenim una imatge molt elaborada, a mesura que avancem anem concretant què ens agradarà fer junts i quin solo”.

Els membres del grup opinen que el projecte també suposa adoptar una actitud davant el problema de l'habitatge, "com no voler entrar en una hipoteca durant 30 anys per exemple". A més, opinen que aquest model ofereix una alternativa de propietat col·lectiva i la possibilitat de sortir del mercat ordinari. "És una resposta parcial al problema de l'habitatge, no respon a la necessitat que té tota la societat, però a alguns grups de persones pot ser que sí. No és una resposta global, ho tenim clar", ha subratllat Zelaia.

Casc Vell

Es pretén situar el primer habitatge comunitari de la ciutat en el Casc Vell de la capital alabesa. "Tenim algun tipus de vincle aquí, la majoria de les vegades vivim aquí, i per a nosaltres és important mantenir el vincle amb la nostra comunitat habitual", ha explicat Zelaia.

Tenen molta feina per davant. A nivell intern, es tracta de concretar la majoria dels aspectes del projecte, tenen una cita per a parlar de finançament la setmana vinent, hauran d'analitzar i debatre també els estatuts de la cooperativa… A més, en la mesura de les seves aspiracions comunitàries, volen donar a conèixer als veïns i als agents socials que estan realitzant el projecte i estan organitzant presentacions. "Per a nosaltres és important comunicar la intenció, perquè es poden generar inquietuds, volem comunicar-nos-la al barri i això ho hem fet, l'acolliment ha estat bona, molt rica, no ens han qüestionat massa", ha afegit.

Participació institucional

Comprar un solar, arreglar un edifici… Els membres del grup BizikoopOn estan analitzant diferents opcions i estan recaptant informació aquests dies, "no som experts en això, no som professionals, i portar la idea endavant requereix molta feina".

També han parlat amb les institucions, el Govern Basc i l'associació Eixample 21 Eixample de Vitòria-Gasteiz, amb l'objectiu d'aconseguir un solar per a construir un habitatge a través d'una cessió d'anys. "Aquesta és la nostra primera opció, d'una banda, per a no pujar massa el preu, i, per un altre, perquè creiem que és bo que les administracions es comprometin enfront d'aquesta mena d'iniciatives". Basagoiti ha explicat que en les reunions que han mantingut no s'ha concretat res, però que s'ha trobat una posició molt àmplia per part de les administracions. "Els responsables del Govern Basc ens van dir que en l'actualitat la política de l'administració és fomentar el lloguer i veuen que també a través d'aquest model es pot construir un percentatge d'habitatges. En la societat Eixample 21 també els va agradar molt la idea. Coneixen el model i veien la possibilitat de posar en marxa un pilot de projecte". En qualsevol cas, a partir d'ara caldrà veure en què es concreta l'interès mostrat per les institucions.

La Borda de Barcelona, com a model

Es tracta del projecte La Borda de Barcelona, que BizikoopOn ha pres com a model per a posar en marxa la idea d'habitatge comunitari a Vitòria-Gasteiz. Al País Basc també hi ha més experiències d'aquest tipus, com per exemple la d'Abaraska de Donostia, i alguns petits grups a Navarra i Bizkaia, però la majoria estan en els seus començaments.

Els amics de La Borda de Catalunya, per part seva, després d'un llarg any de treball, es mudaran el pont de desembre i ocuparan finalment un edifici en el barri de Sants. Elba Mansilla, cooperativista de La Borda, explica a ALEA que s'han construït 29 habitatges en les quals viuran 50 persones i 11 nens. "Comencem amb el projecte fa set anys, quan un grup vinculat a la plataforma de veïns de Ca Batlló va començar a reflexionar sobre l'habitatge perquè a Barcelona el problema de l'habitatge és dramàtic". Portaven dos anys estudiant totes les possibilitats, ja que no existia cap referència en l'Estat espanyol al model de cooperativa comunitària d'habitatge, per la qual cosa van haver de buscar un model als països del nord d'Europa. En 2014 es va definir l'emplaçament del projecte, i en els dos últims anys s'ha dut a terme una obra de construcció d'habitatges.

Mansilla ha subratllat que els principals problemes són la falta de referències i l'existència d'un ordenament jurídic que penalitza la propietat col·lectiva. "Les institucions públiques no aconsellen, entorpeixen el que no coneixen i, a més, no reconeixen fórmules híbrides. La propietat col·lectiva de l'habitatge és una anomalia en la lògica actual basada en la propietat individual".

Els cooperativistes de La Borda han hagut de difondre molts "melons" i ara, al llarg d'aquests anys, estan compartint els seus coneixements i potenciant el model d'habitatge cooperatiu. Tenen clar que en aquest moment no és una fórmula per a tothom: "Cal dedicar moltes hores i fa falta recursos econòmics, cadascun ha invertit 18.500 euros, no és un preu increïble, però no és poc", ha afegit.

Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Alea i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.