Euskera unificat mig segle, qui havia de dir-vos als quals en 1968 estàvem en aquestes salses...

Euskaltzaindia tenia com a objectiu la unificació del basc des dels seus començaments, fa cent anys. La qüestió era que, si es volia fer una unió, calia fer-ho entorn dels dialectes centrals. Hi ha dos dialectes en les ribes, el de Zuberoa i el de Bizkaia. Això de Zuberoa és petit i no té tanta importància, però això de Bizkaia és molt important, són gairebé la meitat dels parlants… Si estava en Bizkaia, pel camí de Sabí Arana, la idea que calia fer una confederació, entre els estats bascos… Segons això, tots els dialectes havien de ser treballats. Si Batasuna hagués estat entorn del biscaí, molta gent hagués dit que sí en Bizkaia, però no es tractava d'això, sinó d'una unió equilibrada i per a tots els bascos. I és evident que els dialectes de les ribes, en les llengües de tot el món, són els més remots.

Per a superar-ho, Euskaltzaindia va necessitar 50 anys, des de la seva creació en 1918.

Cal tenir en compte que aquests 50 anys no van ser anys normals. L'Acadèmia de la Llengua Basca no existia legalment; si era tolerada, però… Batasuna no es plantejava perquè no hi havia manera de plantejar-la.

Finalment, en 1968 es va iniciar la creació del batú. Com va viure vostè aquell procés del “exili” de la mili?

Abans de la marxa dels soldats ja era partidari de la unió. Em semblava necessari. Totes les llengües del món, quan han aconseguit un grau d'oficialitat, han hagut de superar el desafiament de la unitat involuntària. Ensenyament, publicitat… Això exigeix un idioma homologat. El cas és que Lekuona, llavors president de l'Acadèmia de la Llengua Basca, deia que calia treballar tots els dialectes, etc… Finalment, Gabriel Aresti la va impulsar per a celebrar l'assemblea d'Arantzazu, veient les celebracions del 50 aniversari d'Euskaltzaindia. "Està bé menjar i beure, però aquesta institució té una missió", va dir, i va demanar que es posés en l'acta. Això va ser el que va portar a la reunió d'Arantzazu.

Recentment impulsor, però guiat per Mitxelena.

El líder de la Unió, el dissenyador del producte, va anar Luis Mitxelena, sí. El seu vasquismo i el seu patriotisme eren inequívocs, va ser condemnat a morir en temps de guerra... Vull dir que també era acceptable per als goluts, que ho veien amb bons ulls. Això era molt important, perquè els que en aquella època apostàvem per la unitat solíem ser d'esquerres. Comunista, marxista... no sé quantes coses ens deien. [Pare] Villasante marxista, sí!

De l'una o l'altra manera, el cas és que en Arantzazu van posar les bases del batua.

Sí. En primer lloc, l'ortografia. Després, declinació i verb. Es van decidir coses simples, però es va marcar el camí. Jo vaig tornar a Euskaltzaindia, des del servei militar, quan estudiaven el verb. I va ser sorprenent des d'un punt de vista polític: a pesar que el sorgiment de l'esquerra en general, tots reconeixíem a Mitxelena com a líder, i sent Mitxelena del PNB, hagués estat molt fàcil que el PNB digués "Mitxelena ha fet unitat i això ho assumim, perquè és el nostre home". Cap de nosaltres hauria dit res. Però no van saber aprofitar-la. Diria que els dirigents del PNB d'aquella època no sabien que estaven fent unitat, com si fos alguna cosa estranya de Júpiter. Fins que Garaikoetxea va ser lehendakari no es va fer cap pas en aquest sentit, a favor de Mitxelena. Suposo que Mitxelena va estar bastant sola, empesa per la gent de l'esquerra o per altres persones.

A l'aguait, el procés va continuar.

Sí, però va sorprendre que al final de l'assemblea d'Arantzazu no s'havia fet cap pas per a seguir per aquest camí.

El context polític no ajudaria. En Hego Euskal Herria encara existia el franquisme, entre altres coses.

No per això, la política no es va posicionar ni es va posicionar en contra, Franco i la majoria dels abertzales d'aquí no entraven en això.

Però tal vegada la llengua no era una prioritat per als nacionalistes d'aquella època complicada.

Les bases de la nacionalitat de Sabí Arana a Bilbao, en un poble deseuskaldunizado, van ser falses i molt dolentes. «L'important no és la llengua, és la raça». Si vols integrar a un munt d'immigrants que hem tingut, això és suïcida. Hi havia aquest ambient, i el basc, bo, al poble, en la família... tenia lloc, però no per a les coses pràctiques. Pensa que, després de la guerra, va començar a utilitzar el basc com a llengua de treball d'Euskaltzaindia, abans es parlava en castellà. [Federico] Krutwig va impulsar l'ús del basc en les reunions i en les reunions. Krutwig va portar a Euskaltzaindia una visió moderna, internacional. Fins i tot alguns excessos.

Després de la reunió d'Arantzazu, al principi deien que no s'havia fet cap pas per a avançar en el camí.

Sí, així és. Al final es van celebrar eleccions en Euskaltzaindia, per a elegir al nou president de l'Acadèmia de la Llengua Basca. Abans no es feien, però algú va donar que s'havien de fer segons els estatuts. Va haver-hi algunes "conspiracions" i alguns van decidir presentar al Pare Villasante, amb l'aprovació de Mitxelena. Va obtenir la majoria dels vots. I en el temps de Villasante es va fer una cosa important: fins llavors a penes hi havia comissió, tot es decidia entre tots. I ell va dir, "així no pot ser". Es van fer comissions, cadascú es va inscriure quan volia i després es van traslladar els acords al ple per a ratificar-los, corregir-los… Amb aquest sistema es van donar els últims tocs a l'escriptura, a l'ortografia. La veritat és que no hi havia cap problema. El verb auxiliar va ser més dur, jo vaig estar en aquesta comissió.

Per què és dur?

Perquè hi ha moltes diferències segons els dialectes: t'ho he donat, t'ho he donat, t'ho he donat. Entre nosaltres, pel prestigi de Krutwig, molts apostàvem pel labortano clàssic. Mitxelena, per part seva, preferia el sistema guipuscoà i el navarrès. Quan els biscains vèiem clarament que no anava a sortir el biscaí, volíem que almenys en el basc batua s'incloguessin el major nombre possible d'elements del bizkaino. Perquè la gent de Bizkaia no ho digués "senti, aquest basc batua no s'entén, no és el nostre en absolut". Per això, en sentir "ser", per exemple, soc jo, ets tu, és ell, i som nosaltres, en lloc de nosaltres. Gara es diu en Bizkaia, però també en Lapurdi, Navarra i molts altres llocs.

De tant en tant es torna el debat sobre la relació entre el batua i els dialectes bascos. Crec que estem en un moment donat.

Aquí hi ha criteris científics i criteris interessats. Alguns diuen "el natural és el dialecte", "la vida és aquí"… Però hi ha persones que diuen "jo mai he estudiat res, ni el dialecte ni el batua, però almenys com sé el dialecte biscaí, apostaré pel dialecte biscaí, així no haig d'aprendre el basc batua". Una vegada un alcalde d'Ermua em va dir: "Jo no necessito un basc unificat, si tinc suficient per a parlar amb els d'aquí". Quin pensament, "jo no llegeixo res en basc, perquè no entenc el basc escrit". Però no saps el basc escrit, ni el batua, ni el dialecte. I diu el contrari de l'unit, per a amagar-se en el teu dialecte, però no en l'escrit. Hi ha molta gent en això: l'únic que sap és del poble, i llavors defensa perquè li interessa, perquè no quedi indecent. Algú podria dir: "Per què tu no saps l'altre? Llavors ets analfabet? I accepta l'analfabetisme? ". No es pot culpar a una persona d'això, no és de bona educació, però...

Sempre es diu que si es perd un dialecte, el basc s'amputarà. D'altra banda, és evident que en les llengües molt desenvolupades la diferència entre els dialectes és molt de menor que entre els dialectes. Hauríem d'acceptar aquesta pèrdua sense traumes?

És, sens dubte, la pèrdua que s'ha produït en totes les llengües del món. No obstant això, afegiria que cal fer un esforç per a integrar algunes de les peculiaritats "personals" que tenen els dialectes bascos en la unitat. Això és el que alguns volem impulsar, almenys des de Bizkaia.

"Euskaltzaindia està contínuament dictant noves normes i entusiasmant als seus parlants", ha subratllat el president d'Euskaltzaindia. Veritat, mite...?

És un mite. I hi ha coses que no es transmeten a través de la norma, sinó llegint. "Fins ara això es deia així i ara fixa't com ho porta aquest escriptor". Per tant, no és que Euskaltzaindia digui que sí, sinó que els usos canvien.

Què portarà el futur?

El basc del futur serà unificat, o no serà. I si no ho és, és perquè es perd. Pensar en el segle XXI que una llengua pot viure independentment de la literatura, sense tenir en compte els mitjans tecnològics que tenim, és un somni.

"Quintaedades"

"Els escriptors, els periodistes... hem de fer un esforç per a impulsar les peculiaritats dels dialectes bascos", diu Xabier Kintana. El problema és que no sempre és fàcil posar d'acord a Euskaltzaindia. El secretari de l'entitat ens ha citat un exemple de la paraula "germà" que només s'usa en Bizkaia: "Jo soc partidari que se sumi, que sigui una norma, perquè enriqueix. Però els guipuscoans no se senten representats per aquesta paraula i... Diuen que són ‘quintaedades’.

Pintxo-pot o esclavitud amb el castellà

"Diria que hem passat del purisme absurd de l'època de Sabí Arana a l'extrem oposat. Pintxo-pot, per exemple. Òbviament, Kintana es queixa de la falta de capacitat (o entusiasme) del basc per a crear el seu propi lèxic: "Qualsevol castellanoparlant endevina qualsevol cosa i, si li poses alguna cosa, es diu que és basca. Haurem d'utilitzar el llenguatge internacional per a dir `quàntic´, clar, però no teníem millor paraula per a dir `pintxo´? En basc hi ha txitxiburduntzi, com els pintxos moruns. En el menjar el chicharro, la carn o el peix és part no vegetal. Jo vaig proposar que es digués pessics als quals s'embenin en les tavernes amb un pal, o alguna cosa per l'estil. Per descomptat, cal inventar-se la paraula per l'època, ara és massa tarda. Però ningú ens ha preguntat com ho diríem en Euskaltzaindia. N'hi ha prou de plats!".

Aquesta entrevista ha estat publicada per Hiruka i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.