En l'atri de Tolosaldea han realitzat una bonica entrevista al bertsolari de Berastegi Andres Etxeberria Iztueta, que ha repartit una gran quantitat de temes dolços i crus. El periodista pregunta al vestit de pastor i artesà: “Què és el que t'ha fet reflexionar aquesta situació?” i en la seva resposta “hem cregut que vivim en aquest món amb elegància, que viuríem sense possibilitat de retrocedir ni d'empitjorar les coses... El problema econòmic ve i hem construït una societat que no vol treballar en el sector primari. Tornarem als treballs terrestres en aquesta situació, ens assentarem, deixant aquestes situacions fantasmals? Vindrem una mica més a baix, amb un pas enrere? Aquesta és la meva reflexió”.

Bill Mollison, un dels fundadors de la permacultura, acaba de dir-nos com preparar-nos i capacitar-nos per a la destrucció després del col·lapse del capitalisme que ve. Ha donat alguns consells perquè cadascun de nosaltres els posem en marxa com més aviat millor. Vegem.

Començar a treballar la terra, a més de l'horta, els cultius bàsics (blat de moro, blat, etc.) i els arbres i arbres (arbres fruiters, fusters...).

Unir amb terra. Si no és la teva, la d'algun familiar, veïna. Ser part del cultiu de la terra; passar més temps en la terra que a la ciutat: sembrar, plantar, construir, reviure els residus, completar la naturalesa...

Desenvolupament d'habilitats pràctiques: cuina, fusteria, costura, reparació d'equips, etc. I compartir aquests coneixements.

Trobar un grup de suport mutu per a cuidar-se i satisfer les necessitats bàsiques: productes d'higiene naturals, plantes medicinals, transformació d'aliments.

Facilitar la vida recuperant el temps i l'espai. Pren consciència de tot el que es pot fer sense diners: exercicis, manualitats, socialització, jardineria...

Allunyar-se de la lògica de consumir cada vegada més. Prioritzar els productes artesanals de qualitat i els elaborats per petits productors. Promoure l'intercanvi i premiar el valor afectiu.

Cuidar les llavors autòctones.