Els immigrants aporten més del que reben
- Hi ha ciutadans que pensen que al nostre país reben molt més del que els donen els immigrants, i no són pocs els que es queixen que reben serveis públics (habitatge, prestacions socials, sanitat…). Desgraciadament, també pensaran en l'Ingrés Mínim Vital (IMI) que el Govern espanyol posarà en marxa. No obstant això, les dades reals i oficials desmenteixen aquestes percepcions. Els immigrants aporten més del que reben.
Això és el que diu Ikuspegi, l'Observatori Basc d'Immigració, una institució que aprofundeix en la incidència de la immigració a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa. Acaba de publicar una anàlisi sobre la relació entre l'aportació econòmica i la despesa al PIB en 2018. Aquest estudi mostra que els diners oferts per les administracions públiques, entorn de 750 milions d'euros, és inferior a la injecció econòmica (1.525 milions d'euros) que reben els immigrants a l'economia basca, la qual cosa suposa el 2,06% del PIB de la CAB. Per tant, els bascos d'origen estranger aporten a la comunitat gairebé el doble del que reben de l'erari públic.
En conseqüència, i a la llum d'aquestes dades oficials, convindria trencar els estereotips que existeixen entorn d'aquest col·lectiu, que no és ni subvencionat ni dependent del tresor públic. I, a més, caldria reconèixer i agrair la seva contribució a la nostra economia i benestar, així com el manteniment de les nostres pensions per cotitzacions a la seguretat social.
Tot això també hauria de contribuir a la millora de la convivència humana, social i cultural entre tots. Aquí treballen i viuen, i per tant són bascos i d'aquest poble. Amb tots els drets.
350 poliziako "Force Frontière" dispositiboa baliatu dute Gipuzkoako eta Lapurdiko mugetan migratzaileen kontra egiteko martxoaren 26 eta 27an. Aurrez "terrorismo islamistaren" aurka egiteko aitzakiaz erabiltzen zituzten dispositiboak, orain "migrazio... [+]
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
