El Govern d'Etiòpia ha aclarit: L'Exèrcit etíop controla la capital de Mekell, en l'estat de Tigray. El primer ministre, Abiy Ahmed, ha difós la declaració a través del seu compte oficial de Twitter i de la televisió local. El cap de l'Exèrcit, Berhanu Jula, també ha confirmat la informació, que indica que "continuen les detencions dels membres del Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF)". El Govern assegura que "els civils innocents no s'han posat en el punt de mira". Altres fonts han precisat que l'atac a TPLF s'ha produït amb "una artilleria pesant" i que no és clar si el missatge oficial del Govern de l'OTAN és cert o cert.

Segons el primer ministre, es tracta de la "fase final" de l'atac, després que TPLF donés un ultimàtum de 72 hores per a lliurar-se i aquest es negués a cedir.

Un ambient encara més intens des del 4 de novembre

Les tensions entre el Govern d'Etiòpia i aquesta regió del nord no són noves. Des de la constitució del Govern de 2018 s'han intensificat, però és cert que des del 4 de novembre la regió del Tigray està sumida en una sagnant guerra. Sis milions de persones viuen en la zona i ja són milers les que han marxat, entre elles 40.000 persones, a Sudan. Per descomptat, no tots han pogut abandonar la regió i, segons ha informat el grup ICG International Crisi Group, "són milers les persones que han mort en aquest conflicte".

Des de l'inici d'aquest últim capítol del conflicte, el Govern etíop continua en la mateixa posició: No negociarà amb el "grup criminal" de Tigray, almenys "fins que s'acabi l'operació", segons ha indicat. Des que el novembre passat TPLF va acusar a TPLF d'atacar una base de l'exèrcit federal, s'han vist embolicats en un ambient de guerra.

Amb el suport de l'ONU, la Unió Africana ha enviat una delegació a la capital d'Etiòpia amb l'objectiu de canalitzar el diàleg. El grup està format per tres ex presidents d'Àfrica: Joaquim Chissano, de Moçambic; Ellen Johnson Sirleaf, de Libèria; i Kgalema Motlanthe, de Sud-àfrica. Però com el TPLF no està desarmat, el Govern no l'accepta.

El TPLF va estar en el govern des de 1991 fins a 2018, data en la qual la coalició Front Revolucionari Democràtic del Poble Etíop (EPRDDF) va designar a Abiy Ahmed com a cap de govern. Aquest últim va formar immediatament el Partit de la Prosperitat, desintegrant el Front EPRDDF. Tots els partits ètnics de la coalició es van unir en el nou partit, excepte el TPLF.

Des de llavors, la situació ha tornat a ser tibant entre el Govern de Tigray i el Govern d'Etiòpia. Entre altres coses, passant per sobre de la postura del govern central, es van convocar eleccions locals a la regió de Tigray al setembre, però el Govern etíop no ha tingut en compte aquests resultats. Al Govern etíop se l'acusa de "marginar almenys ètnic del Tigray, que representa el 6% de la població total".