El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i greus. Això ens obliga inevitablement a reflexionar sobre el seu efecte i a articular mecanismes concrets que assegurin la nostra protecció i supervivència.

I és que a València no hi ha res nou. Segons van publicar recentment, tres de cada deu habitatges danyades van ser construïdes en zones inundables durant l'època de la bombolla immobiliària. Es veu clarament com, per enèsima vegada, es va prevaler la febre del maó, és a dir, la lògica dels beneficis de la construcció i els sectors immobiliaris, i no l'organització racional de l'espai. No obstant això, si aquest problema fos exclusivament valencià, és a dir, si fos un fet puntual i particular i no es repetís anualment en altres punts del planeta, diríem que la seva arrel és la forma de gestió i no la gestió com a tal. Per tant, bastaria amb castigar a Sánchez, a Mazón o a qualsevol governant que estigui en el poder: “Segur que un altre ho faria millor!”. Desgraciadament, aquí estan el tifó Yagi que enguany ha sacsejat Vietnam, les inundacions de juny de 2021 a Alemanya, que també van afectar a Bèlgica i que van matar a 230 persones, el desastre natural de Polònia o, sense haver d'anar lluny, les inundacions dels rius Ultzama, Arga i Ebre fa tres anys. Aquests i molts altres ens recorden que la classe treballadora sempre ha de sofrir danys col·laterals.

Per contra, sembla que a alguns els importa un rave. Un exemple d'això és el Pla Sectorial d'Incidència Supramunicipal d'Etxabakoitz (PSIS): Segons la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, en zones inundables es construiran el 70% dels habitatges previstos per a aquesta zona. Etxabakoitz és un barri greument abandonat per les institucions i en el qual tenen previst dur a terme una tremenda operació urbanística: La construcció d'uns 12.000 habitatges directament relacionades amb la rendibilitat del projecte del TAV. Això afectaria els seus veïns en grau més alt del que ja sofreixen, amb les conseqüències materials i humanes que això pot implicar. Podríem dir que això és una falta de responsabilitat, però el problema de fons és la lògica dels beneficis econòmics, que ara pretenen camuflar-se sota el mantra que han denominat col·laboració públic-privada.

Segons el consens general, la solució sempre és construir més habitatges, siguin públiques o privades, encara que això comporta, com en aquest cas, la construcció d'habitatges en zones d'inundació, argumentant que “a les ciutats ja no hi ha sòl urbanitzable”. Segons la creença en la qual es basa aquest enfocament, el problema és l'escassetat de l'oferta i no l'accés a l'habitatge. Partint d'aquesta premissa, la solució del problema consisteix a impulsar el negoci immobiliari, sense qüestionar si, en lloc de construir més, no seria més efectiu utilitzar habitatges buits, ja que unes 7.000 a la Comarca de Pamplona i més de 30.000 a Navarra, segons l'INE. La creença que la solució definitiva és realitzar construccions massives a les ciutats augmenta també l'oposició entre el medi rural i la ciutat i la despoblació dels entorns rurals.

És urgent trencar aquest esquema. Si el negoci de l'habitatge és la causa fonamental del problema, la solució no pot ser en absolut el foment d'aquest negoci. Cal deixar de costat la rendibilitat econòmica, perquè abans, ara i en el futur, també genera situacions deplorables: habitatges buits, barris devastats, expulsions veïnals i zones d'inundació, que ocasionen danys materials freqüents. Respirar i bufar junts. Hi ha recursos suficients perquè tots tinguem un habitatge de qualitat, però per a això és necessari canviar l'enfocament, fer una selecció: la lògica del benefici econòmic o del benestar comú; les necessitats de la classe treballadora o els interessos d'uns pocs. En contra del negoci de l'habitatge, realitzarem una mobilització el 28 de novembre a Pamplona i una altra el 14 de desembre a Bilbao. Ens veiem allí.

Andoni Burguete, membre del Sindicat Socialista d'Habitatge de la Comarca