Segons he entès en llegir el text de la recollida de signatures, en ETB1 han posat en marxa la iniciativa per males dades d'audiència d'aquest mes. No esperàveu que la cadena en basca tingués tan baixa audiència?

Fa temps que percebem el descens que ha sofert ETB1, tant a les nostres cases, entre els familiars, com en les converses entre amics i amigues. També era evident la deterioració de la qualitat de la programació, per la qual cosa teníem sospites.

Una vegada suscitada la preocupació, revisem les dades i ens assegurem d'aquestes sospites. Això sí, cal reconèixer que l'incentiu per a escriure el text va ser que la cadena 13TV reunís més espectadors que la cadena ETB1. Inacceptable.

En el moment de publicar aquesta entrevista han signat gairebé 1.500 persones i no ha passat molt de temps des que vau posar en marxa la iniciativa. Esperàveu aquest tipus de reaccions?

No, no esperàvem aconseguir aquest ressò. És veritat que teníem clar que les inquietuds i les sensacions que expressàvem en el text, a més de nosaltres, eren moltes les persones euskaldunes les que sentien, i en aquest sentit la resposta de la gent ens ha assegurat. Però fer arribar el text a ells i aconseguir signatures era una altra cosa, perquè no és fàcil.

A més, sabem que hi ha gent que no està d'acord amb tot el que es diu en l'escrit, i encara que ells no signen el text, cal tenir-lo en compte. Per tant, hem de tenir clar que el descontentament que hi ha amb ETB és molt major que el nombre de signatures.

Llavors, quant a les signatures, no, no esperàvem una reacció tan gran, però si que pensàvem que anava a donar resposta a la reflexió de la gent, potser no en l'àmbit públic, però sí en el privat, entre amics i familiars.

De petit ETB1 et satisfeia com a espectador, ara no. Què creieu que ha canviat en aquest temps?

En la infància de molts joves bascos d'avui dia, ETB1 ha tingut una gran importància. No havíem de buscar-la en cap altre lloc durant el temps d'oci, ja que la televisió basca ens oferia un contingut de qualitat. Aquest vincle, que en un principi va tenir continuïtat a mesura que va anar creixent, s'ha perdut amb el pas dels anys. Els motius poden ser múltiples, i per descomptat no tots són responsables de la televisió. De fet, tal com s'ha esmentat en el text, en els últims anys s'han produït grans canvis, sobretot entre els tipus de consum d'entreteniment, ja que la televisió actual no és només la caixa (o la placa avui dia) del saló, en el mòbil, en l'ordinador… el podem trobar en qualsevol lloc. Amb més possibilitats, s'entén el descens generalitzat de la televisió de sempre, sobretot entre la joventut, que hem buscat noves coses i nous continguts.

Tanmateix, això no vol dir que estigui justificada la desídia de la direcció d'ETB1 i dels qui prenen les decisions amb l'excusa, ja que poden fer molt més per la nostra televisió, però és evident que prefereixen apostar per l'altra cadena. Per això, els bascos hem de donar una resposta abans que sigui tard.

Diuen que a la cadena en basca li falta una “oferta atractiva”. Quins programes trobeu a faltar com a espectadors?

Com a espectador ens venen al capdavant molts programes. Quant a l'estil, sempre hem trobat a faltar un bon programa d'humor, com en el seu moment ho va ser Wazemank, perquè els adults i els joves ho vegin, encara que sabem que igualar un nivell tan gran seria molt difícil en l'actualitat.

A més de Goenkale, entre altres, es pot veure a Pilotari, Aitaren Etxea, Martin o Ihesaldia.

Una altra opció podria ser apostar pels concursos. En la resta de canals, aquests són la base de la programació del dia, i que ETB1 tingui un concurs similar al que és habitual, tenint com a base l'idioma i la cultura basca. Durant la sobretaula, o abans de l'hora del sopar, aprofitant, per exemple, als espectadors d'un informatiu competitiu.

Una altra de les coses que hem comentat moltes vegades entre amics, seria fer en basc un programa tan atractiu com El conqueridor de la Fi del Món. No obstant això, ha estat una reflexió que se'ns ha explicat moltes vegades sobre aquest tema, a veure per què no s'ha fet en basca el programa, tenint en compte que tant el presentador com la majoria dels participants són euskaldunes. Han volgut reforçar massa la cadena en castellà d'ETB, en detriment de l'en basca, i aquest reeixit programa és un clar exemple d'això.

Al cap i a la fi, és clar que els que treballen en la televisió sabran millor que nosaltres sobre aquest tema, però el que és clar (la gent també ho ha dit) és que la majoria dels continguts que s'ofereixen són bastant baixos i en aquest sentit la millora és necessària.

Diuen que el basc ha de situar-se “per sobre de qualsevol interès polític”. Creieu que per aquest tipus d'interessos s'ha reforçat la cadena en castellà, en detriment de l'en basca?

Amb tota claredat. Tal com indiquem en el text, ETB1 ha estat relegat a un costat en benefici d'ETB2, no fa falta més que mirar els pressupostos dels programes de totes dues cadenes per a adonar-se d'això, i no creiem que ningú posi en dubte que darrere hi ha interessos polítics. A més de la referència realitzada en la pregunta anterior al programa El conqueridor de la fi del món, cal destacar que ETB produeix un 18% més d'hores en castellà que en basc, cinc de les sis emissions més cares d'ETB en 2019 eren en castellà i una en basca, els dissabtes a la nit Cinema d'Èxit i mentrestant el programa d'ETB Antxean i el d'ETB en basc.

També és molt significativa la reivindicació que fa a ARGIA l'actriu Itziar Ituño, avui dia a flor de pell: “ETB1 ha estat creat amb un objectiu i no ha complert en absolut. Els joves tenen a mà ficció en castellà... És difícil competir amb ell. Però no intentar-ho és una vergonya. Abans, si no es produïa, es duplicava. Ara, tampoc. (...) Vaig ser a Madrid perquè no tenia oportunitat de treballar al País Basc”.

També han parlat de duplicats en el text que demanen signatures. Què pensen dels duplicats que estan en vaga des de fa més d'any i mig sol·licitant millorar les seves condicions laborals?

En primer lloc, volem aclarir una qüestió que no sembla reflectida en l'escrit: quan es fa referència al basc batua, la crítica no va en contra del basc unificat, sinó en contra del registre utilitzat. En la nostra opinió, en el doblatge en basc, pel que fa als continguts dirigits als joves, falta acostar el registre al llenguatge juvenil. En la realitat, el llenguatge s'adapta a la situació entre parlants, ja que no s'utilitza el mateix registre i forma entre amics o en el centre o lloc de treball. La nostra referència es referia a això.

Quant a la situació dels dobladors, entenem que la seva situació és crítica, ja que sofreixen directament les conseqüències de la decisió i gestió d'ETB. En la mesura en què demanem una televisió basca de qualitat per als bascos, no podem oblidar que darrere d'aquest projecte estan les persones, i que si no es donen les condicions necessàries, no hi haurà possibilitat d'aconseguir l'objectiu. A més, el doblatge basc és fonamental perquè una llengua minoritària com la nostra tingui presència als cinemes i en la televisió. Lamentem la situació actual tant des del punt de vista dels treballadors com, a mode de conclusió, del perjudici que això suposa per a la difusió del contingut basc.

També demaneu que penseu en el públic actual. ETB1 no s'ha adaptat a l'era digital tant com els bascos?

El que volem dir és que en el passat vam trobar a faltar aquesta proximitat amb l'espectador. Tal vegada com fa uns anys va saber establir aquesta connexió amb nosaltres, en aquesta nova etapa no ha aconseguit aquesta connexió. Hi ha excepcions, per descomptat, però, en general, els continguts que podem trobar en l'oferta d'ETB1 no són objecte de debat en la nostra vida diària. Malgrat l'avanç de la societat basca, ETB1 manté la mateixa aposta de sempre, una aposta segura al seu judici, però no segons les dades d'audiència.

Tal com s'indica en l'escrit, renovar-lo o morir, però la segona opció és inacceptable per a nosaltres, ja que perjudicaria el basc. Com diu la pregunta, l'adaptació a aquesta era digital és absolutament necessària per al manteniment de la llengua, i això no sols s'aconsegueix per la via acadèmica, no es pot circumscriure el basc a l'àmbit dels estudis.

Teniu intenció de posar en marxa alguna iniciativa més enllà de la recollida de signatures?

El nostre objectiu era despertar la reflexió, tant en la societat com en aquells que haurien de prendre decisions, i per això se'ns va ocórrer posar en marxa la recollida de signatures i difondre-la a través de Twitter per a donar-los visibilitat. I creiem que ho hem aconseguit o almenys que ens hem acostat.

Al cap i a la fi no som més que dos joves, i és clar que no li donarem la volta a la situació. Hem estat l'inici de l'ona, però no s'hauria d'interrompre. L'escrit que hem elaborat ha sorgit de moltes converses amistoses, i crèiem que teníem una bona oportunitat per a donar a conèixer la nostra opinió i per a suscitar i promoure el debat sobre aquest tema.