I les dones dels caserius que són cuidadores, qui les cuida?
- En 2007, cinc dones del caseriu d'Urola Kosta van crear l'associació Hitzak amb l'objectiu de millorar la salut de les dones rurals. “Ens vam conèixer en els grups de suport dirigits als cuidadors, i després d'un treball, registrem l'associació en 2006”, explica Ana Mari Eizagirre. De fet, els cinc impulsors estaven convençuts que moltes dones que es preocupaven per la cura dels altres estaven insanes i mentalment dolentes. A més de les dones baserritarras, durant aquests anys han organitzat nombroses activitats dirigides a tota la ciutadania.
“Quan creguem, més que un buit, diria que calia compartir coses entre les dones baserritarras”, diu Eizagirre. De fet, una de les funcions històricament exercides per les dones ha estat la cura dels altres membres de la família, fins i tot en el caseriu. “Les dones pageses no hem tingut lloc per a expressar les nostres vivències, dificultats, pors, alegries i ansietats”, expliquen en la presentació del grup. Junts, compartint vivències, van emprendre un grup amb la intenció d'afrontar els problemes econòmics, emocionals i convivencials que tots tenen.
“En aquella època en la qual vam néixer, a més, no hi havia iniciatives per a la salut de les dones baserritarras. El grup EBEL estava en marxa, però treballava sobretot en la reivindicació dels drets”, ha afegit. Des de llavors, els membres de l'associació estan tractant de cobrir aquesta necessitat i buit, proposant anualment un programa amb tallers, conferències, formacions i trobades. Moltes d'aquestes iniciatives s'organitzen en col·laboració amb Cases de la Dona, Associacions de Desenvolupament Rural i altres entitats.
365 dies a l'any, 15 d'octubre
El Dia Internacional de les Dones en el Medi rural acaba de ser un dia en què han tingut molt a dir i reivindicar en l'associació Hitza, però té clar que el treball de tot l'any és més important que limitar-se a un dia. I quin han fet durant tot l'any? Preguntat per aquest any, el baserritarra ha presentat una llista d'activitats: han organitzat una xerrada sobre el règim dels agricultors amb un advocat, han realitzat trobades amb dones migrants, han tingut una xerrada per a conèixer el seu propi cos, taller de sabó…
“Cada any organitzem sis o set esdeveniments, alguns dirigits a dones, però la majoria oberts a tota la ciutadania”. A més d'aquestes iniciatives, en Aia s'ha posat en marxa un servei d'advocats dirigit als baserritarras i s'organitza anualment un internat de dones baserritarras. “Hi ha moltes coses que millorar, però moltes vegades el que més s'agraeix és sortir, prendre un cafè junts o parlar d'un tema. I per a això és necessari crear espais”, conclou.
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]
Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.
Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]
Pertsona lodiek lodiak izateagatik bizi izan duten eta bizi duten indarkeriaren inguruan teorizatzeko espazio bat sortzea du helburu ‘Nadie hablará de nosotras’ podcastak. Cristina de Tena (Madril, 1990) eta Lara Gil (Fuenlabrada, Espainia, 1988) aktibista... [+]
Martxoak 8an egindako pintaketak gainetik margotu dituzte ikur faxistekin Zuberoako hiriburuan. Horren aurrean elkarretaratzera deitu dute, astelehenean.
Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.
Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]
Mugimendu feministak manifestazioak egin ditu goizean Donostian, Gasteizen eta Iruñean eta arratsaldean Baionan eta Bilbon. Oinarrizko irakurketa partekatu dute, eta horri gehitu diote hiri bakoitzean bertako problematika, eragile eta ekimenen erreferentzia.
Bilgune Feministak Heldulekuak argi, Euskal Herria feminista leloa baliatu du M8an, azpimarratzeko feminismoak ematen dituela “datorrenari aurre egiteko tresnak”, eta gogorarazteko faxismoaren gorakadaren testuinguru hau helduleku horretatik irakurri eta borrokatu... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]