Després de superar el primer cop del coronavirus, la Xina ha posat en marxa un pla de 50 bilions de iuans per a posar en marxa l'economia, que preveu construir desenes de centrals de carbó. El gegant asiàtic ha anunciat les seves intencions a la fi de febrer, en l'esborrany per al període 2021-2025, la qual cosa contrasta amb el compromís adquirit en l'Acord de París. Els agents internacionals asseguren que qualsevol intent de mantenir l'augment de la temperatura del planeta per sota dels 2 °C quedaria en res.

Les centrals de carbó són cada vegada menys en el món que altres formes d'energia. A més, el fort descens dels preus del petroli, que ha baixat el barril de Brent per sota dels 27 euros, ha col·locat al carbó en el rànquing dels combustibles fòssils més cars. Per què, llavors, la Xina ha decidit obrir més centrals nuclears?

En la revista Balena Blanca es diu que l'opció de Pequín és més “política” que econòmica: aquestes construccions suposaran a curt termini un increment del PIB, ja que les grans mines s'expandiran més, tal com volen les autoritats locals. Però els experts han advertit que aquesta estratègia no servirà a llarg termini, a causa de la baixa rendibilitat del carbó.

Una altra de les principals emergències que tenen avui dia els éssers humans, i totes les espècies del món, juntament amb la pandèmia, és la climàtica, que també influirà directament en com ens situem en l'escenari posterior al coronavirus.

Per exemple, als Estats Units, un important grup de científics, advocats i ecologistes ha demanat per carta al congrés estatunidenc que prengui mesures per a l'estímul " verd" de l'economia. El Govern hauria de reorientar les inversions cap a les energies renovables: “Correm el risc de reactivar l'economia en caure encara més en la dependència dels combustibles fòssils”, afirmen. Al seu judici, ja existeixen propostes concretes dels lobbies per a rescatar el sector d'aquests combustibles "a costa dels drets dels treballadors". També adverteixen que en la crisi de 2008 va succeir una cosa semblant: Oncle Sam va reactivar l'economia ajudat per grans companyies contaminants.

Aquest any les emissions mundials de CO₂ van baixar un 1%, però en els pròxims dos anys es van disparar.

Salvar persones, no avions

No són les úniques persones que han mostrat aquesta preocupació. Més prop de nosaltres, Ecologistes en Acció ha posat el focus en l'aviació. La crisi del coronavirus ha enfonsat a les aerolínies, ja que els aeroports estan tancats o el transport està totalment limitat en molts punts. La patronal mundial del sector ha demanat una ajuda de 200.000 milions de dòlars per a pal·liar aquestes pèrdues, i els ministres de la Unió Europea estan discutint.

Els ecologistes estan en contra d'aquest rescat milionari. D'una banda, perquè els aparells aeris són un dels majors emissors de CO₂ i, a més, perquè, a causa dels seus “privilegis fiscals” amb combustibles, deixen cada any un forat de 27.000 milions d'euros sense pagar a la UE. Així, els beneficis han augmentat exponencialment als operadors aeris en els últims anys: “En lloc d'utilitzar aquests beneficis, els han utilitzat per a sanejar els seus comptes o per a fer front a les crisis, per a entrar en polítiques d'endeutament perilloses i donar encara majors beneficis als accionistes borsaris”, afirmen.

El coronavirus ha demostrat aquests mesos d'una forma insuportable que el model en si és insostenible: “Els forts descensos dels nivells de contaminació dels últims dies a nivell global posen de manifest la insostenibilitat de l'actual model de mobilitat i demostren que la volta al model de mobilitat anterior a la crisi no és una opció viable en un context d'emergència climàtica”.

Després d'aquest dejuni de carboni, caldrà veure fins a on arriba el cansament. De fet, tal com va indicar el consultor mediambiental Julen Rekondo en l'anàlisi publicada en la web d'Ekologistak Martxan, hem necessitat setmanes per a reaccionar davant la COVID-19, però portem anys davant l'emergència climàtica i encara no hem fet res.