El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà conegut, perquè portem anys amb el mateix lema” i per desgràcia enguany també hem de començar igual, perquè les coses no han canviat res. I, la qual cosa és pitjor, l'any passat es va aprovar la nova Llei Basca d'Educació. Aquesta llei recull en el seu article tercer, relatiu als principis del Sistema Educatiu Basc, que literalment: “Cohesió social, respecte a la pluralitat i llibertat de pensament i creença, així com garantia dels drets humans i de la defensa de la diversitat, en el marc del principi de laïcisme”. Si bé es recull aquest principi de laïcisme, el tractament de l'assignatura de religió continua sent el mateix que en cursos anteriors. Per això, hem de continuar repetint els mateixos arguments de sempre.

En primer lloc, recordar que l'obligació d'oferir religió a l'escola pública és l'herència de Franco i Suárez, un dels punts del concordat que van signar en 1953 i van ratificar en 1979 (com mantenir als estats a l'Església Catòlica, però això ho deixem per a un altre). És cert que en la majoria de les campanyes electorals l'esquerra, inclòs el PSOE, ens ha promès que l'eliminaran tan aviat com aconsegueixi el govern, però l'únic canvi és que des de 1992 hi ha més religions que poden nomenar professors que paguem tots.

Com està legalment permès, molts utilitzen la paraula dret per a parlar d'aquesta situació. Però, és una llei, un dret o un privilegi que només defensa els interessos d'alguns? Perquè en aquest moment hi ha al voltant de 42.000 religions en el món, i només d'elles, el catòlic romà, hebreu, islam i evangèlic és qui pot exercir aquest dret; per tant, els ortodoxos, budistes, neopaganos o catòlics maronites, que cada vegada són més nombrosos, són persones de dret bàric. En aquest sentit, últimament hem escoltat les reivindicacions des de l'esquerra per a contractar professors d'altres religions. No estem d'acord, és un mal camí per a aconseguir l'estat laic que l'escola pública s'ompli de professors de religió.

L'article 14 de la declaració dels drets dels nens i nenes aprovada en 1959 diu que “es garantirà la llibertat de pensament, de consciència i de religió del nen”. Molts pares i mares tenen clar que el seu dret és triar la ideologia dels seus fills. Aquests dos drets xoquen. Nosaltres proposem esperar que els nens comencin a pensar per si mateixos, però qui no té paciència per a això té sagristies, meders, sinagogues, etc. Nosaltres no volem pagar l'adoctrinament dels nens.

La religió és l'únic tema optatiu en Educació Infantil i Primària, quan encara són massa joves per a tenir una opinió pròpia. Per tant, aquests xavals que estudien religió passen al voltant de 40 hores cada curs fora de la seva aula, i això no és el millor camí per a la cohesió grupal i l'enfortiment de les relacions.

Totes les escoles tenen el mateix nombre d'hores lectives, per la qual cosa per a accedir a la religió cal llevar-la-hi d'una altra part. Perquè els alumnes de religió no fossin pitjor preparats es va decidir que si en tot el col·legi un alumne triava la religió, l'altre treballaria un tema paral·lel per a no retardar la pèrdua de la religió. És a dir, un condiciona a tots els altres. Si ningú ha triat aquesta hora es podria utilitzar per a treballar el temari ordinari a l'escola, però això va generar diferències entre les classes. Quina va ser la solució de l'Administració? Tot l'alumnat ha de treballar el tema paral·lel en totes les escoles, en detriment de la biologia.

I quan ho diem tot, ho diem tot, no sols en Infantil i Primària, sinó també en ESO i Batxillerat. Enguany els nostres joves realitzaran per primera vegada l'examen d'USaP (nova selectivitat), amb 37 hores menys preparades que les que tenien en l'institut.

També és un argument recurrent l'educació ètica dels alumnes. L'Ètica és una branca de la filosofia i per tant, l'assignatura teòrica correspon al professor de filosofia. Treballar les actituds dels nens i joves davant diferents temes és tasca de tots, de tots els professors i de tota la societat. A més, la religió no ensenya ètica, sinó moral. Prenen l'ètica i l'adapten, per exemple, si l'ètica proclama la igualtat de tots, la moral reconeix que totes són iguals, però deixant clar que “uns són més iguals que uns altres”. L'exemple més senzill continua sent la igualtat entre homes i dones. Quantes sacerdots, imants o rabins coneixeu?

També cal tenir en compte que tots els llibres sagrats sobre els quals s'assenten les religions són contraris a la ciència, i l'escola pública ha d'actuar sempre a favor de la ciència. Per a la nostra alegria, cada vegada es matriculen menys nens, per la qual cosa aquests professors tenen problemes per a completar els horaris, però, d'altra banda, són professors fixos, per la qual cosa ha estat una decisió de l'administració de blanqueig de salaris fer-los classes d'altres temes, però cal tenir en compte que són fixos mentre tinguin l'aprovació dels bisbes, per tant, què ensenyarà el religiós a qui li ha tocat ensenyar geografia, perquè Déu va dissenyar les muntanyes, o el moviment, el transport i les formes de munyiment?

El professorat de religió ens costa 700 milions d'euros a l'any. 700 milions dels impostos de tots nosaltres, perquè encara que per a ser contractats necessiten l'aprovació dels bisbes (o qui sap), el salari el paga el departament d'educació del govern autònom local. Segur que hi ha necessitats més apressants que el pagament de l'adoctrinament.

I volem expressar un dubte que se'ns està menjant al llarg dels anys. Els catòlics romans necessiten el beneplàcit dels bisbes i en la seva pàgina web han escrit els requisits necessaris, però qui decideix qui serà el professor d'altres religions?

Ens agradaria acomiadar-nos i acabar dient adeu, però serem realistes i acabarem dient fins a l'any que ve.

La plana escola pública basca, ara!

Arantza Lekuona, Col·lectiu Laikasuna