Estrasburg accepta expulsar als immigrants a la frontera i retira la condemna a Espanya
- El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) va condemnar a l'Estat espanyol en 2014 per expulsar a dos immigrants a la frontera amb Melilla al·legant que no els van identificar i que no van respectar la llei. Ara, el tribunal ha fet marxa enrere al·legant que hi ha "formes legals" d'accedir a Espanya i que els immigrants no les van utilitzar.
El jutjat li ha retirat la pena imposada en la sentència de 2017, que ha posat la responsabilitat d'identificar-se als immigrants. Els denunciants van ser dos joves de Mali i Costa d'Ivori, dos dels 70 detinguts en 2014, que van intentar passar la tanca en la zona. Quan es van imposar les sancions, es va reconèixer gairebé per unanimitat que l'Estat espanyol era culpable i que va violar les convencions de Ginebra i la Llei d'Estrangeria d'aquesta època.
Segons aquestes lleis, els immigrants que travessen la frontera tenen dret a ser identificats i a ser atesos per un traductor.No obstant això, a l'agost de 2014, unes 70 persones van romandre sobre la tanca de Melilla durant llargues hores i, una vegada descendit, van ser traslladades a l'altre costat de la frontera sense dret a identificació o a serveis de traductors.
Espanya també es recupera
En 2017, Pedro Sánchez es va mostrar contrari a les eliminatòries a la frontera. Almenys quan estava en l'oposició. S'ha pronunciat en nombroses ocasions en contra d'aquestes expulsions, al·legant que no es respectaven els drets humans.
Sí, Helena. Campanya de la derogació total de la Llei Mordassa i rebutgem rotundament les devolucions en calenta. https://t.co/pk65yc7uma https://t.co/kpuk0cwj0r
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) setembre 13, 2017
El Partit Popular que llavors estava en el Govern mostrava una actitud absolutament contrària. Segons ells, aquestes expulsions no es van realitzar en territori espanyol, ja que els estrangers no van arribar a controlar a la Policia, per la qual cosa encara no era Espanya el país on es van produir.
No obstant això, en 2018, quan Pedro Sánchez ja estava en el Govern d'Espanya, va passar a defensar les eliminacions que havia rebutjat per endavant, amb els mateixos arguments que l'anterior Govern; els estrangers no van arribar al control policial, per la qual cosa no van entrar a l'Estat espanyol.
Tribunal de Drets Humans
En 2017 la condemna d'Estrasburg va ser contundent, amb l'argument principal que no es respectava la llei ni els Drets Humans. Ara ha tornat enrere.L'argument principal és que hi ha formes legals d'entrar a Espanya i que els estrangers tenen accés a les mateixes des de fa temps. Un exemple d'això són les oficines d'asil a la frontera amb Melilla.
Aviat han arribat les reaccions, que han descrit la sentència del tribunal com a “condemnable i inacceptable”. L'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha informat que el cas està en estudio.de fet, l'ONG considera que l'expulsió d'aquestes persones sense tenir en compte els seus drets és il·legal.
Migrante eta iheslari guztientzat bide seguruak eta erregulazioa eskatu dituzte Trintxerpe eta Donostia batu dituen Arrazakeriaren eta Xenofobiaren Aurkako 25. martxak.
Pairatu jazarpen hau dela eta, haien "harridura" eta "mina" nabarmendu dute Etorkinekin elkartasun sarekoek. Migratzaileak laguntzen segituko dutela argi utzi du Ipar Euskal Herriko kolektiboak.
Irun eta Hendaia arteko mugen hestearekin, Afrikatik heldu migranteentzat bereziki gaitz da mugaren zeharkatzea.
