Anteriorment va ser professor en Iralabarri, en la ikastola clandestina que es trobava en el convent dels Franciscans. Després de la denúncia d'un inspector d'educació, va ser clausurat en 1959 i se li va imposar als participants una important multa pecuniària. Estibalitz, per exemple, va haver de pagar 10.000 pessetes i va estar diversos dies detingut. A més, el seu germà Sabí ens ha contat que la policia els havia punxat el telèfon de la seva casa.
Com s'ha dit, Gereño Agirre va començar a fer classes a la casa de Lehendakari en 1964, quan encara no tenia el títol de mestra. Va ser un perit comercial i posteriorment va realitzar estudis de magisteri. Les famílies d'Azaola i Gereño sempre han estat treballant en la consolidació i difusió de la cultura basca, per la qual cosa van decidir posar en marxa el projecte de la ikastola a casa.
Al final del curs es va rebre la visita de la Inspecció d'Educació, que va sol·licitar la regularització legal. A conseqüència d'això, durant aquest mateix estiu, professors i pares de la família es van posar a buscar un local. El tercer curs va començar en un petit local cedit per la parròquia de Sant Pere i Estibalitz va ser l'única andereño i gestora.
Estibalitz Agirre a la casa de Lehendakaritza
A poc a poc, cada vegada més alumnes i professors es van unir al projecte. En 1968 es va posar en marxa l'escola infantil i, a petició de l'Assemblea de Pares, es va nomenar Director de Pedagogia Gereño. Al mateix temps, un grup de pares i mares van crear una guarderia en un local cedit per la parròquia dels Passionistes (San Felicisimo).
Per a dur a terme la legalització, es van reprendre els contactes amb la Inspecció Educativa, ja que es va perdre la documentació presentada anteriorment. La Ikastola de Deusto va iniciar el curs acadèmic de 1969 amb 150 alumnes. La guarderia va quedar en Sant Pere a càrrec de la Senyoreta Abaitua i en San Felicíssim es van constituir cinc aules amb els professors Ozamiz, Jaio, Castresana, Beaskoetxea i Gerrikabeitia. Estibalitz no es va moure amb ells a San Felicisimo, ja que va prendre la decisió de cuidar als seus pares i va donar per acabada la seva labor de senyoreta.
Així van passar diversos anys, mentre buscaven un altre edifici. Es van posar en contacte amb l'Ajuntament i després d'estudiar diverses vies, al setembre de 1986 es van traslladar a l'edifici actual. Però el camí no va ser fàcil. Cal tenir en compte que l'Ajuntament va haver de comprar els terrenys i edificis, lliurar-los al Govern Basc, i aquest últim construir un nou centre.Les institucions públiques no van valorar positivament la posada a la disposició d'una entitat “privada” d'aquests locals, però finalment la van acceptar perquè es va tramitar la llei d'accés de les ikastoles a la xarxa pública i la Ikastola de Deusto va manifestar la seva voluntat d'entrar en aquesta.
Així, després de cinc anys de contacte amb les institucions i superar diverses dificultats, al setembre de 1986 la Ikastola de Deusto es trasllada a l'edifici actual, en una zona de la fàbrica remodelada Beltrán i Casado, S. a. En 1933 va tenir l'oportunitat d'ingressar en la xarxa pública i des de llavors la Ikastola de Deusto és una escola pública. Tot això gràcies, entre altres coses, al gra d'Estibalitz.
Araba, Bizkai eta Gipuzkoarako Hezkuntza Lege berria onartu zenetik, aurrerantzean hezkuntza doakoa izango dela behin eta berriro entzuten/irakurtzen ari gara. Eragile desberdinei entzun diegu, baita Hezkuntza Sailari ere, eta hedabideei eskaintzen dizkiegun elkarrizketatan... [+]
Eric Etxartek Seaskako lehendakarikide ardura hartu berri du urte hatsarrean, Antton Etxeberri eta Sophie Layusekin batera. Peio Jorajuriaren lekukoa hartu dute hirurek, eta Lehendakarikidetza taldea osatu dute.
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]