22 anys després, el lehendakari jeltzale Ibarretxe va decidir que aquell instrument no servia per a respondre als reptes del segle XXI i en 2001 va presentar el Pla Ibarretxe –reforma estatutària- després del fracàs de l'aposta abertzale de Lizarra-Garazi, després de la ruptura de l'alto-el-foc d'ETA i un dur conflicte. En 2004 el Parlament Basc va aprovar el Nou Estatut Polític. Batasuna, la principal força de l'esquerra abertzale, es va oposar amb duresa a aquest pla, però al final li va donar els tres vots que necessitava en el Parlament.

El Lehendakari Ibarretxe va presentar la reforma en el Congrés dels Diputats, però aquest tampoc la va aprovar per al debat. No és fàcil menysprear més la voluntat d'un parlament: ni tan sols per al debat. En el fons, sobre la base de la bilateralitat i el dret a decidir, el nou estatut tenia uns passos molt importants en l'àmbit de l'autogovern, amb un to de relació confederal. Però va fracassar, Madrid no estava disposada a acceptar-ho i en el si de l'esquerra abertzale també s'estaven sumant discrepàncies, tant amb el pla com amb el model de sortir del conflicte, com es veurà més endavant.

Fora del Parlament, sessió de Loiola

La nova pista d'aterratge, que arribaria en 2006, va donar l'alto-el-foc d'ETA i les negociacions entre el PNB, Batasuna i el PSE-EE es van celebrar en Loiola. Aquí també l'autogovern del País Basc va ser clau en les negociacions i es va aconseguir un preacord sobre el dret a decidir i, sobre l'òrgan conjunt entre la CAB i Navarra. Des d'aquella sessió de Loiola fins avui, la roda de la reforma estatutària ha perdut pressió any rere any, paradoxalment també després que ETA anunciés en 2011 que deixaria les armes.

En 2008, el lehendakari Ibarretxe va traslladar a la consulta popular el Nou Estatut aprovat pel Parlament Basc, però va ser prohibit pel Govern d'Espanya i el seu partit tampoc va mostrar gens d'interès a seguir endavant. Aquí va acabar la sessió d'Ibarretxe. Però no el seu esperit, i en els principis de l'acord aconseguit en el Parlament Basc en 2018 entre el PNB i EH Bildu, apareixien diverses ramificacions del Pla Ibarretxe, moltes d'elles portades en aquesta ocasió per EH Bildu.

En les eleccions al Parlament Basc de 2012 el PNB va presentar a Iñigo Urkullu com a candidat a lehendakari i en el seu programa electoral va decretar la reforma de l'Estatut de Guernica per al final de la legislatura. No va complir l'ordre. En el programa electoral del Parlament Basc de 2016, va tornar a presidir la reforma, i en aquesta ocasió hi ha hagut un ple. Una altra cosa és que tipus de sessió.

Principis sí, però sense text articulat

En 2018 EH Bildu i PNB van aconseguir un acord sobre els principis de la reforma estatutària, que bàsicament incloïa el Pla Ibarretxe. En aquesta ocasió, recolzat en els principis del concert econòmic, s'oferia a Espanya un concert polític basat en la relació bilateral i en el dret a decidir. I en els principis va acabar la col·laboració entre EH Bildu i el PNB, perquè després no es va fer cap esforç per a traslladar-los a un text articulat, encara que la gran majoria de les dues forces parlamentàries (48 de 75 escons) ho va permetre. A més, les forces a favor del dret a decidir –PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem- sumaven 59 vots.

El text articulat va ser lliurat a una comissió d'experts (un expert de cada partit parlamentari) que no tenia res a veure amb els principis acordats anteriorment pel PNB i EH Bildu. El pp va nomenar delegat a Jaime Ignacio del Burg, que ho diu tot sobre el grau d'acord que es podia aconseguir aquí. O cosa que és el mateix, aquesta comissió ha estat el termòmetre de la voluntat del PNB d'elaborar un text articulat. El resultat també ha estat el mateix, no hi ha hagut acord, cada expert va presentar la seva proposta al desembre de 2019 i el Parlament Basc va tornar a deixar el tema per a la pròxima legislatura.

Amb la pressió de la Transició es va aconseguir l'Estatut de Guernica. En l'època del Pla Ibarretxe, el dret a decidir i l'autogovern estaven estretament lligats a la sortida del conflicte, com es va veure en les negociacions de Loiola. Quina pressió té avui dia l'olla de l'autogovern? Mirant a la societat basca, res. En aquest moment, l'interès que desperta el tema en la ciutadania fa que la reforma estatutària pugui semblar una granota que s'escalfa a poc a poc i que mor sense que s'adoni, però, al contrari, pot morir refredant-se més que escalfant-se. Si ningú agita el foc, aquesta és una de les hipòtesis que es pot imaginar: congelar completament el desig d'autogovern en els pròxims anys. Però hi ha una altra hipòtesi: PNB i PSE acorden noves bases per a la reforma i finalment es materialitzen, això sí, veient l'impuls centralista de Madrid, potser retrocedint en els continguts de l'Estatut de Guernica.