Sento pena quan s'analitza el futur del basc tan succintament. Una pena, perquè el temps passa i no accepten només ser amo de l'Estat, que garantirà el futur del basc.

Què és el que es necessita perquè la història posi davant els seus ulls tots els seus severs i foscos camins? Dir que les vostres aportacions fins ara són tan petites i tan insuficients com boniques? Aquí us deixem el meu seriós resum de la història.

Com Euskal Herria és el poble del basc, no som els que vam néixer ahir, i per sobre de tota mena de colonitzacions i negacions, Herria ha lluitat i treballat intensament per sobreviure fins avui. Els últims dies ho van testificar.

Històricament l'Imperi i els Estats han utilitzat dues estratègies per a acabar amb els pobles oprimits: el genocidi i l'assimilació.

En el primer cas, els ciutadans van ser assassinats físicament i els pobles van desaparèixer. Aquesta és la trista història de molts pobles, això és el que ha succeït amb els indígenes d'Amèrica o Austràlia.

En el segon, van deixar vius als ciutadans, però, al mateix temps, van canviar la seva identitat per la dels ciutadans. Establint la cultura i la llengua de l'Estat opressor. Així actuen amb el País Basc.

Ningú pot negar que, en representar la llengua a un Poble, entra en un procés d'estranyament, i a les persones que componen la comunitat lingüística, en canviar el seu element més fonamental, la pertinença canvia, ja que a través de la llengua es fa part d'un altre Poble.

Així ha sorgit el procés d'identificació d'una gran part de la ciutadania basca al País Basc. Avui dia, molts bascos se senten espanyols i molts francesos.

Aquest procés de substitució durant segles ha estat conscient, impulsat intencionadament, i ha deixat els seus resultats, a més de dificultar la integració dels immigrants.

Per tant, la llengua és un tema estratègic en tots els projectes nacionals. Per això el basc és un tema estratègic en el nostre projecte nacional.

Sent Euskal Herria el poble del basc, la llengua és l'element principal de la identitat de la nostra nació. No hi ha Euskal Herria sense basc.

Resumint, la qüestió del basc és històrica. Aquesta situació és conseqüència de la violència exercida pels estats al llarg dels segles i pretenen mantenir-la “democràtica” en l'actualitat.

En lloc de fer una recompensa històrica, s'ha donat continuïtat a la repressió històrica, donant lloc a una “neutralitat” que garanteix la preeminència de dos castellans.

La política lingüística oficial i les seves conseqüències són clares i innegables. Són escassos, no hi ha dubte. Per això estem, com estem fent.

La posada en marxa, milers d'intents per viure en basc, mereixen alguna cosa més a aplaudir. Viure entre euskaldunes, arrobada i alegre, només en basc, un parell de setmanes, és meravellós, i també emocionant, però la mateixa festa ens mostra quantes mancances tenim. De totes maneres, m'agradaria portar la situació d'una altra època.

Joseba Arregi, conseller de Cultura d'Ardanza i a punt de crear el “Periòdic”, es va oposar dient que no necessitem periòdics polítics. Va dir que ell, de la seva secció, portaria un periòdic gratis, tots els dies, a totes les cases. Una veritat més que trista. Afortunadament, la cap de la secció de cultura d'avui és més forta, però està pel mal camí.

Les festes alegres no canvien les condicions lamentables. L'actual situació jurídica fragmentadora ha reforçat no sols el basc, sinó també la desestructuració funcional, territorial i personal de la ciutadania basca.

Per tot el món se sap que en el nostre benvolgut País tenim molts cuiners famosos, però desgraciadament, i són molt coneguts, amb solo la llentia, també tenim als que fan sopa de peix.

Així han de ser els que, mesurant temps i ritmes, han treballat amb flexibilitat durant gairebé mig segle en la gestió del basc, per a estar contents. Diuen que el basc està sa i té un futur prometedor.

No soc de la mateixa opinió, més encara, crec que els que diuen això, estan traient a relluir massa orgull, les reflexions que hi ha. Semblances a la pols de les estrelles, bonics sí, però inaccessibles.

Per això, al meu entendre, la independència i el socialisme són necessaris per a la pervivència del basc, ja que només a través d'ells podrem evitar els riscos més greus de la llengua en l'actualitat, entre altres: l'absència d'Estat i el neoliberalisme.

Per a garantir el futur del basc, són imprescindibles l'ajuda de l'Estat que atorgarà la independència i, a més, la superació del neoliberalisme a través del socialisme, així com la violació d'una tendència d'uniformitat tan arrelada.

En qualsevol cas, la responsabilitat de mantenir el basc i de convertir-lo en la llengua principal per a la comunicació de la ciutadania basca és de tots els bascos, ja que, en primer lloc, és la nostra aportació universal.

Aquesta responsabilitat vincula a tot el poble basc, ja que els treballs a favor del basc són irreversibles.

La llengua, de cara a la nació, uneix als ciutadans i els ajuda a constituir-se en una única comunitat. És membre de l'Assemblea Nacional però, al mateix temps, és separador per a les d'altres nacions. D'aquí la naturalesa del signe ferm de la identitat nacional. Per això considerem el basc com la principal eina integradora d'Euskal Herria.

Sense negar la cultura de ningú, ja que tots som euskaldunes a través del basc. Per tant, sense llengua, sense basca, no hi ha futur.