Eskisabel ha començat l'entrevista dient que la gent de la manifestació del dissabte és “un exemple de compromís amb la normalització del basc”. Juntament amb la quantitat, destaca la “diversitat” de la població reunida. Això suposaria que les preocupacions que expressa el basc són “molt compartides” en la societat. “Alegria”, explica Eskisabel, explicant que “força i ganes de continuar treballant” són majors després del dissabte.
Del pacte sociopolític
Al final de la manifestació, el Consell va reivindicar la necessitat d'un pacte sociopolític. En l'entrevista d'Euskadi Irratia, Eskisabel ha recordat, en tot cas, que la necessitat d'aquest pacte s'ha plantejat abans de l'agressió davant els profunds canvis que s'estan produint en la societat en general, com la globalització o la digitalització. Explica que la nostra relació amb les llengües s'està transformant, “especialment entre els joves”, i que el basc “com a llengua minoritzada, és encara més vulnerable”.
Per a aconseguir aquest pacte, Eskisabel ha recordat que la dinàmica Batuz Aldatu, presentada en 2021, és la principal eina, “amb l'adhesió de 150 agents ja”. Quant a l'essència i el camí, assenyala que “cal fer una gran labor de cosir consensos”. Però també ha precisat que els valors de la justícia social o de la igualtat han d'estar en el centre, i que Batuz Aldatu ja ha acordat dos objectius principals: “Universalització dels coneixements i àrees còmodes d'ús”.
Falten
El locutor pregunta al secretari general del Consell si ha trobat a faltar a algú en la manifestació, citant al Govern. Isabel li lleva importància dient que el Govern ha donat les seves “raons”. “És més preocupant que alguns sectors polítics del nostre país no estiguin representats”, ha assenyalat, citant al PSE i a Ahal Dugu. “Aquests dies han estat amb nosaltres representants del gallec, asturià, català o aragonès, i veuen amb sorpresa que en els seus territoris les posicions del PP i de Vox tenen aspectes que se situen aquí a l'esquerra”. Explica que ha sentit “la falta” d'aquests sectors i que amb ells hi ha “un treball que cal fer amb calma i calma”.
En alguns territoris del País Basc el basc és oficial, en altres oficial o negat segons el meridià i, per contra, si anem cap al nord, tolerat (no oficial).
En els últims temps, alguns tribunals han dictaminat que els funcionaris públics no han de tenir coneixement de basc... [+]