Les tres xarxes d'ensenyament bilingüe i l'activitat cultural basca realitzaran demà, a les 11.00 hores, una cadena humana des de la casa de Rene Cassin fins a la sotsprefectura. L'experimentació del model d'immersió a l'escola pública Basti-Quieta de la capital s'ha dut a terme després de la negativa del Rectorat. A Alsàcia, Bretanya, Còrsega i Occitània també s'han organitzat activitats organitzades pel GHBD, convocats per la Unió per a la Vida de Les nostres Llengües.

Els motius pels quals els representants del Ministeri d'Educació de França han estat utilitzats indiquen que totes les classes que estan en el model d'immersió serien il·legals. “Si prenem les paraules que han utilitzat, voldria dir que el que hem fet en els últims 50 anys ja era il·legal”, diu el president de SEASKA, Peio Jorajuria. Al final, el de la Capital és un dels cops més que li ha donat l'administració. “Han atacat la immersió pública, però en els últims anys han atacat l'ensenyament de les llengües per tots els costats. Aquí han donat excuses jurídiques, però és un atac polític. El canvi de llei no serveix; si era una immersió, la immersió seguirà”.

La necessitat de la solidaritat entre les tres xarxes és evident, perquè perquè demà siguin euskaldunes necessita de tots: “L'escola pública ha de crear parlants sencers, i cada buraso ha de triar en la xarxa que vol euskaldunizar al seu fill”. Demà es tornaran a reunir, per tant, els burasos de la xarxa pública, dels arribats i de les ikastoles d'Iparralde. El mes de novembre passat, una desena de persones es van reunir a París seguint la crida del grup GHBD. “L'any passat vam denunciar les conseqüències de la reforma del liceu. Al juliol van fer un pas més detenint la immersió, i van passar el concurs en basc enviant als professors a ensenyar francès. La de demà és la continuació de la mobilització, cada vegada necessitem més ràpid per a treballar junts”.

Igual en la resta de territoris

No hi haurà una cadena humana demà a Bretanya, però aquesta mateixa tarda el senyal es realitzarà mitjançant una roda de premsa a la ciutat de Kemper. La coordinació de les estructures culturals en bretó, Kerve Breizh, ha estat l'encarregada de convocar l'acte. La reforma del Liceu i del baix i l'escola Diwan de Sant-Ervlan (Saint-Herblain) han estat atacades en les últimes jornades de joc. Diwan, que es va obrir en 2016, no ha estat oficialment aprovat per l'Acadèmia en el marc de l'acord d'associació de Diwan amb el Ministeri d'Educació.

D'altra banda, la reforma del Liceu ha tingut una gran repercussió entre els alumnes que podien triar el bretó. En el cas dels quals acaben d'incorporar-se a la segona, el número de vascoparlantes que consideraven el bretó com a llengua alternativa ha descendit un 40%. En la secció bilingüe, del 90% al 75%. “És un gran problema”, diu Lena Louarn, vicepresidenta de la regió de Bretanya i Presidenta de la Institució Pública de la Bretona, “El president de la regió de Bretanya, Loig Chesnais-Girard, ha escrit diverses vegades al senyor Blanquer. La resposta que hem obtingut és absolutament pura, no ha contestat a la pregunta”. Per això, el cap regional de Bretanya ha decidit escriure directament al primer ministre de França, Jean Castex. Louarn denúncia que l'Estat es dedica als ardits. “Tot això són motlles ocults que les tres xarxes i associacions han dut a terme per a desfer tota l'obra; els càrrecs electes han mediat amb ella”.

També s'ha referit als problemes que tenen en la formació del professorat de bretó. En la seva opinió, no se'ls transmet un nivell suficient, “sent el Ministeri d'Educació el responsable de la formació íntegrament”. A més, en tota Bretanya, que és molt extensa per àmbits, només hi ha un espai públic per a la formació del professorat: Saint-Brieg (Saint-Brieuc).

L'altre enegua és que les cases del poble tenen la recompensa d'abocament infantil. Totes les escoles de la xarxa Diwan no obtenen els premis que per cada nen i nena es poden rebre dels pobles de voltant. “Els Diwan rebenten per això”. S'estima que podrien perdre's al voltant de 300.000 euros. “S'assagen pertot arreu per a asfixiar a nosaltres, i s'aprofiten d'aquest període difús de [COVID-19], és molt astut”.

Jean Faivre és el representant d'Alsàcia a la Unió Europea per a la Vida de les Llengües. Segons ha informat, igual que el de Baiona, la cadena humana es realitzarà demà a Alsàcia, enfront del Rectorat, a Estrasburg. “Volem fer-ho en el rectorat perquè l'àmbit de l'ensenyament és simbòlic. Les principals restes han estat procedents del Ministeri d'Educació, Política Lingüística i Cultura. Volem recordar-los les seves responsabilitats”.

A Alsàcia també han traslladat el seu empipament al Ministeri d'Educació per les conseqüències de la reforma del Liceu. “Tenim a la vista a un rebuig”, ha denunciat Faivre, “tenim davant si una paret d'indiferència amb Jean-Michel Blanquer i els seus serveis. Ens parlen de menyspreu”. Ha donat un exemple d'això. Es demana un justificant d'accés a la universitat en anglès. A Alsàcia els agradaria que anés alemany en lloc d'anglès. Alsàcia, per fi, perquè és el dialecte de l'alemany en la veu i l'alemany en l'escriptura. “Per a nosaltres, la llengua de la regió és una qüestió d'integració en l'àmbit geogràfic sobre el Rin. Ens preocupa no tenir en compte a l'alemany com a llengua regional. Semblaria que l'alemany és una llengua estrangera, una llengua històrica del nostre territori”.

Faivre també té clar que els esdeveniments se succeeixen davant una posició política rígida amb el Govern de França. “Se sent un enemic per part de l'Estat. Les llengües locals no s'inclouen en el seu programa. Quant a Jean-Michel Blanquer, és segur que les llengües regionals estan fora de l'essència del seu pensament. En l'ADN d'aquest Govern el tema [de les llengües] és vist amb desconfiança”. Per això, és de gran importància per a ell que enguany s'han reunit en la GHBD associacions i representants de tots els territoris emocionats: “Estàvem dispersos i hem aconseguit la proesa de fer un front unitari”.

Requisits dels electes

No tots els nivells de preocupació són iguals entre els electes d'un territori a un altre. Els veïns d'Iparralde s'han unit a la protesta en el cas de la Capitalitat Cultural Basca. Amb l'esperança de parlar directament amb el Ministeri.

La unitat dels electes és una bona notícia per a Peio Jorajuria: “Ha estat una gran notícia que tots els electes hagin format un front únic i estiguin disposats a plantar-se contra París. La denúncia de l'EEP és un gran pas”. Les mobilitzacions ciutadanes com la cadena humana i la línia dels electes són compatibles. “La lluita dels càrrecs electes no es fa al mateix ritme que la de la societat. Tots dos són necessaris; sabem que si volem assoliments enguany haurem de treballar en dos fronts”.

La bretona Lena Louarn creu que és hora de reunir-se els electes de tots els territoris. “A la carta es juguen de manera diferent amb els uns i els altres [de l'estat]. Hauríem de tenir un front comú més fort entre tots els electes. El món polític hauria d'implicar-se més en el desenvolupament de les llengües”.