Aquests són les dades que el Director General de Memòria i Convivència del Govern de Navarra, Martín Zabalza, ha donat a conèixer en la comissió del mateix nom, en 2023 es van realitzar 50 sol·licituds de reconeixement i en 2024 es van fer 75. La Comissió d'Exàmens ha examinat 47 reunions, de les quals 41 han estat admeses, una no i cinc no han estat rebudes per a l'examen. S'estan analitzant 78 informes més.

D'aquestes víctimes reconegudes, sis són víctimes mortals de les forces de seguretat, una d'elles per tortura, quan estava sota custòdia de la Guàrdia Civil. Altres setze víctimes van ser torturades i onze ferits en manifestacions o en contextos de disturbis posteriors. 34 de les víctimes són homes i altres set dones. En el cas d'aquests últims, es reconeix que han sofert agressions sexuals quan han estat torturats. Fins al moment se'ls han abonat indemnitzacions per import de 1,24 milions d'euros.

Valoració positiva de les víctimes

Mikel Soto de la Xarxa de Torturats de Navarra i Ainara Gorostiaga de la Fundació Egiari zor van comparèixer aquest dijous a Pamplona/Iruña, on van valorar molt positivament la labor que realitza la Comissió de Reconeixement i Reparació de Víctimes en els dos últims anys.

Gorostiaga va precisar que de les 142 sol·licituds de reconeixement, 107 han estat tramitades per Egiari Zor, de les quals 96 estan relacionades amb la tortura. Fins a la data s'han registrat 375 casos de tortura, però entre 1960 i 2011 a Navarra es van registrar 1.104 casos de tortura i 896 de tortures i tortures a tortures. Això significa que algunes d'aquestes persones van ser torturades en diverses ocasions.

En aquest context, qualsevol ciutadà o ciutadana que hagi sofert vulneracions de drets humans pot dirigir la seva petició des d'aquesta associació o des d'aquest espai de Memòria i Convivència del Govern de Navarra.

Des que es va obrir la possibilitat de demanar reconeixements, ja s'estan detectant casos de vulneració de drets humans, i representants de totes dues associacions van afirmar que al gener d'enguany ja són dotze les persones que han sol·licitat el reconeixement de la vulneració de drets humans patida. El mateix Mikel Soto ha reconegut que no és un pas fàcil, que ell va rebre el seu informe l'any passat [va ser torturat] i que li va costar tres mesos signar.

Acte de reconeixement el 13 de febrer en Baluard

Mikel Soto ha tingut paraules d'agraïment per a la comissió que està realitzant l'estudi i també ha valorat positivament la valoració que han fet els partits sobre l'informe presentat per Martín Zabalza en el Parlament: “Excepte Vox, tots han reconegut que hi ha hagut aquesta violència de l'Estat”.

Tot aquest treball s'està portant d'acord amb els principis de “veritat, justícia, reparació i no repetició” i Soto va recordar que el coneixement de la veritat seria beneficiós per a fer més passos en la convivència: “Dir per què ho van fer i qui ho va manar ajudaria al fet que no es repeteixin en el futur”. Va subratllar la importància del perdó i va assegurar que la Guàrdia Civil hauria de demanar perdó, que seria “molt important” per a les víctimes.

Tot això a l'empara de la llei de reconeixement i reparació de víctimes de grups d'extrema dreta o funcionaris públics que el Parlament de Navarra està celebrant en 2019 per motivació política, i que estableix l'obligació de realitzar un acte anual de reconeixement a aquestes víctimes. La d'enguany se celebrarà el 13 de febrer en el Baluard de Pamplona i representants d'aquestes víctimes han fet una petició especial a la presidenta María Chivite perquè enguany sigui present.