Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'ex ministre de l'Interior espanyol Barrionuevo preserva el terrorisme d'Estat

  • El passat cap de setmana, l'ex ministre d'Interior, José Barrionuevo, ha fet un reconeixement i suport a la guerra bruta que s'ha produït a Euskal Herria, en una entrevista publicada pel diari El País. Ha posat de manifest la seva participació directa. Barrionuevo va ser ministre de l'Interior entre 1982 i 1988, en el govern del PSOE presidit per Felipe González. Indultat pel PP després de ser condemnat pels tribunals pel segrest de Segon Marey.

07 de novembre de 2022 - 11:11
'El País' egunkariko elkarrizketaren pasarte batIrudia: youtube
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Barrionuevo ha donat dades sobre la seva participació personal en el terrorisme d'Estat durant el cap de setmana. Assenyala que va ordenar el segrest de José María Larretxea, membre d'ETApm, “per a ser detingut i traslladat a Espanya” per ser l'encarregat de l'operació del segrest del capità Alberto Martín Barrios: “Ho van capturar, però era un tipus gran, va posar resistència i no entrava en el maleter. Mentre lluitaven, va arribar la Policia francesa i va frustrar el segrest”. Aquest intent de segrest va ser explicitat per la pròpia Larretxea en una entrevista d'Egunkaria en 1996, deportada a Cuba.

Per contra, assegura que no va manar el segrest de Segon Marey. Explica que el segrest va ser comès per un grup de la Policia Espanyola, creient que era un cap d'ETA, i que quan ell va conèixer el segrest i l'error va donar ordre d'alliberar a Marey: "Si no, ja saps quina era l'alternativa". De fet, Barrionuevo va ser condemnat pel segrest de Segon Marey per l'Audiència Nacional d'Espanya a deu anys de presó al costat de Rafael Vera.

Felipe González i José Amedo

Respecte a la seva sanció, l'ex ministre de l'Interior diu: “Aquest tret no anava contra mi, però estava en el camí de la bala i em negé a inclinar-me o a marxar. Crec que el que estava en el tret és conscient que les coses van ser així”. L'ex president Felipe González ha fet costat públicament a Vera i Barrionuevo en diverses ocasions i els va acompanyar fins a la porta el dia que van ingressar en la presó de Guadalajara. Barrionuevo també afirma que va proposar indultar a l'ex policia espanyol José Amedo i al declarat membre del GAL, però que el govern no va acceptar perquè “González no es va atrevir”. Per cert, ha lloat la labor d'Amedo: “Va fer moltes coses malament, però tenia com a confident a un membre de l'executiu de la Unió Pública”.

Impunitat

El diàleg posa de manifest la impunitat del terrorisme d'estat. En l'intent de segrest de Larretxea, Barrionuevo diu: “Jo vaig assumir això, vaig declarar que jo vaig manar, i no va haver-hi cap conseqüència, els tribunals no van fer res...”. Al fil del segrest de Marey, el periodista li pregunta si més enllà de donar l'ordre de llibertat no tenia la necessitat de donar compte del delicte: “Jo no puc tirar de la meva trinxera contra els quals s'estan disparant, per molt que facin un tir equivocat”. Barrionuevo va participar com a ministre d'un govern del PSOE en el terrorisme d'estat, va ser condemnat pels tribunals en 1998 a deu anys de presó, però només va complir tres mesos després que el llavors governant PP ho indultés. Després Barrionuevo va córrer el risc de tornar a la presó, i en l'entrevista afirma que el llavors ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, va trucar al telèfon: “Em va dir, “no puc permetre que vostè torni a la presó, ho arreglarem”. I així va ser”.

Efectivitat del terrorisme d'Estat

Barrionuevo no mostra cap penediment en l'entrevista. En contraposició, parla amb orgull del fet, somriu a l'hora de donar a conèixer alguns passatges esquinçadors, i explica que el terrorisme d'estat va donar els seus fruits, com la implicació de l'Estat francès en la lluita contra ETA al País Basc Nord. Exposa una entrevista amb Pierre Joxe, ex ministre d'Interior del Govern de França davant els atemptats comesos en Iparralde: “Pierre Joxe em va dir: ‘És millor que aquestes coses no succeeixin per a tots dos, nosaltres prendrem mesures [contra ETA]’. En aquest sentit, ha reconegut els atemptats comesos pel terrorisme d'estat en Iparralde: “Els atemptats a França, tots inadequats, molt inadequats, van posar de manifest que els [etarres] estaven a França”.


T'interessa pel canal: Guda zikina
2024-06-28 | Ahotsa.info
Nou pas per a reconèixer la petjada de la tortura en Sakana amb el documental 'Arg(h)itzen'
Les graderies de la Sala Principal del Centre Cultural Iortia d'Altsasu s'han omplert de públic aquest dimecres en l'estrena del documental Arg(h)itzen. Es tracta d'un relat de la petjada de la tortura en la Sakana, i per primera vegada, s'ha triat la data idònia per a la seva... [+]

Lizartza va homenatjar el ‘Naparra’ i va recordar 44 anys després de la seva desaparició
José Miguel Etxeberria Naparra va ser vist per última vegada en Ziburu l'11 de juny de 1980 i la seva mort no ha estat revelada fins a la data. En el caseriu Igarolabekoa de Lizartza se li ha celebrat l'acte de memòria i la família ha sol·licitat un any més que s'aclareixi la... [+]

Bigarren saioan ere ez dute ‘Naparra’-ren gorpuzkirik aurkitu Landetan

Jose Miguel Etxeberria, Naparra, aurkitzeko bigarren saioak porrot egin du Landetako Mont de Marsan herriko inguruetan. Iruñean ostiral honetan egindako agerraldian horren berri eman dute Eneko Etxeberria Naparra-ren anaiak eta Iñaki Egaña Egiari Zor... [+]


Quinze anys després de la desaparició de Jon Anza, les preguntes segueixen sense contestar
Fa quinze anys va desaparèixer el militant basc. En Baiona es va agafar el tren per a Tolosa (Occitània) i no va tornar a aparèixer. Als onze mesos, el cadàver va ser detectat en el dipòsit de cadàvers de Tolosa (Occitània). Els seus afins i els seus advocats reivindiquen... [+]

Als 40 anys de la seva tortura i assassinat, Zabala i Lassa encara no han estat considerades víctimes del terrorisme
Diumenge que ve, 15 d'octubre, es compleixen 40 anys del segrest de Joxean Lassa i Joxi Zabala en Baiona per part del GAL. Després de ser torturades i assassinades per la guàrdia civil, encara no han estat considerades víctimes del terrorisme.

2023-09-26 | Axier Lopez
Presentat el projecte ciutadà per a ajudar a resoldre l'assassinat de Xabier Kalparsoro
Avui 30 anys va morir en mans de la Policia Espanyola el militant zumaiano Xabier Kalparsoro Golmaio. Amb l'obertura de la web Anuk.eus se celebrarà avui, 26 de setembre. Segons Hegiak, l'associació impulsora de la iniciativa, els anys estan darrere de la fosca mort d'Anuk.

L'ex ministre Belloch promet detenir la tortura en arribar al Govern
En 1993 també va ser nomenat Ministre de l'Interior Juan Alberto Belloch, fins llavors ministre de Justícia. En la seva entrevista amb El Periódico d'Aragó, afirma que va cridar llavors cap de la Guàrdia Civil i va prometre que “fugir a la xarxa” s'acabaria d'ara... [+]

Homenatge als assassinats en la segada asturiana d'Hondarribia
El dissabte es compleixen 49 anys de l'assassinat de José Luis Mondragon i Roke Mendez a la platja d'Asturiaga per la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Homenatge a la platja.

En la segona sessió tampoc s'han identificat policies de la Massacre de Pasaia
La família i la defensa de Joseba Merino sol·liciten que la pròxima sessió d'identificació sigui amb fotografies de l'època dels assassinats. Només ha aparegut un dels tres policies convocats, perquè els altres dos estan morts segons la defensa policial.

Encara que el Govern reconeix a Zabalza la seva condició de víctima, la justícia ha arxivat l'assumpte en tres ocasions
“Si no s'investiga, no és possible que existeixi una resolució judicial i una imputació”. Amb aquestes paraules va respondre la germana de Lourdes Zabalza Mikel Zabalza al Ministre d'Interior del Govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, qui va determinar al Senat que la... [+]

La ministra Grande Marlaska justifica el premi de Mirall al guàrdia civil
El Ministre de l'Interior ha explicat al Senat la designació de Tinent General a la Guàrdia Civil Arturo Espejo, que ha estat relacionada amb la detenció i mort de Mikel Zabalza. Gran Marlaska ha defensat la decisió, el PNB i Geroa Bai han acusat l'executiu de tornar a... [+]

2023-04-19 | Gatzaga taldea
Eustaquio Mendizabal 'Txikia', mite d'una generació de nacionalistes bascos
El Jueves Sant de 1973 durarà molt temps en memòria de molts bascos. El dia de la mort de Txikia es va convertir ja en un mite de la resistència armada basca. Eustaquio Mendizabal, el cap més conegut del Front Militar d'Euskadi Ta Askatasuna, potser el més carismàtic de... [+]

La família de Zabalza denúncia que l'Estat espanyol premia als torturadors
Mikel Zabalza Gogoan acusa l'Estat espanyol de premiar la tortura. Arturo Espejo era tinent d'Intxaurrondo quan va ser torturat i assassinat l'orbaizetarra i actualment és tinent general de la Guàrdia Civil.

Una Guàrdia Civil implicada en la mort de Mikel Zabalza ocupa avui un dels llocs més alts de l'organització
El Tinent General Arturo Espejo va ser nomenat Cap de l'Autoritat Assistencial en 2022 per Marlaska. És un dels quatre membres de la prefectura de la Guàrdia Civil.

Eguneraketa berriak daude