L'Hadarim del nord de Tel Aviv estava a la presó quan va ser alliberat. Va ser detingut en 1983 i va ser acusat pels tribunals israelians d'assassinar a un soldat israelià tres anys abans en l'Alt Golaní de Síria. Younis no és de Cisjordània o Gaza, sinó del poble d'Ara, que ha quedat sota la dependència de l'Estat d'Israel, i és palestí.
Molts familiars i amics li donaran la benvinguda el dijous al matí. En declaracions a Al Jazeera indica que quan han estat alliberats de la presó han caminat en nombrosos cotxes policials i finalment ho han deixat en l'estació d'autobusos d'un poble a les 5.30 del matí sense possibilitat de contactar amb la seva família o amics. Al matí, quan li diuen que havien de deixar-se anar, denúncia que tampoc li han permès agafar una dutxa ni preparar-la.
Younis parla amb Al Jazeera poc després del seu alliberament, sense saber a on portaven en comparació amb una operació militar. Finalment, gràcies a l'ajuda d'una persona que era allí, aconsegueix que algú li indiqui on estava. És llavors quan A comença a reunir al seu poble natal gent al carrer per a donar-li la benvinguda.
En el citat mitjà han recollit que aquesta persona no era qualsevol en resistència palestina, i que estava adquirint gran importància quan va ser detinguda en moviment i empresonada amb homicidis.
En arribar al seu poble, el primer ha estat anar al cementiri i anar al deixant de la seva mare, segons han recollit els mitjans locals. Va morir vuit mesos abans del seu alliberament. La sanció ha estat complerta íntegrament.
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials: