El sistema patriarcal penitenciari fa tot el possible per a educar a les dones en la cistelleria en un infern realitzat per homes. Ens castiguen per trencar rols que les dones hem fet fallida en una institució jeràrquicament constituïda. No sols no tenen en compte les nostres necessitats, sinó que intenten constantment fer-nos veure que la culpa és nostra i que el problema és nostre. Afegint la pena agreujada a l'aïllament, allunyament… que sofrim a la presó. La repressió és doble i triple el que sofrim les dones preses i les preses mares, ja que a les raons que ens van portar a la presó se suma la pena que se'ns imposa per no "obeir". Per a això, les possibilitats que se'ns ofereixen a les dones preses en la vida quotidiana de la presó per a "socialitzar-nos", per a trencar l'aïllament són totalment heteronormatives, sexistes i patriarcals: rentar, planxar…
Mentre a l'interior l'intent de control del nostre cos i pensament és el pa de cada dia, en l'exterior la societat ens castiga socialment i no sols a nosaltres, sinó a les dones de la nostra família. Els interns han estat criticats perquè no hem prioritzat a la família, perquè si no tenim fills no els tenim i perquè els hem deixat. Tothom sap el que és ser bona mare i el que no! Els de la nostra casa han estat castigats pel que hem triat com a dones. Perquè no ens hem quedat a casa per a cuidar de la família i cal recordar-los que som filles dolentes. No hem complert el que el patriarcat esperava! A més, es considera normal que hagin de cuidar-nos ells mateixos, cuinar les nostres robes, cuinar per als vixitas o fer milers de quilòmetres cada setmana perquè ens vegin separats per un cristall.
Les presons i els estats castiguen els nostres nens i nenes només per ser els nostres fills i fora ens trobem amb una institució patriarcal de maternitat i un càstig social. Per això, és hora de parlar de dones* i de cures! Acabem de veure que en l'època del COVID també ha caigut la càrrega de la crisi en les dones* i no deixem que la càrrega de la vigilància de la presó també recaigui sobre nosaltres.
Deixem les cases, les famílies que deixem, els nens que ens van llevar… i deixem les pors! Què diran els altres, i això és el que hauríem de fer tots, els que ens dediquem a la vigilància i sobretot els que deixen les tasques de cura! Per a això, el 14 d'octubre tindrem l'oportunitat de participar en la taula rodona Dona*, Presó, Cures organitzada pel Grup Feminista Lurgatz Mintzola de Villabona.
Orain arte desgaituak ez diren pertsonekin lehiatu da Uharteko Ipar Eski Taldeko Eneko Leyun eskiatzailea (Iruñea, 1998). 2024-2025 denboraldian, lehenengo aldiz parte hartu du Adimen Urritasuna duten Pertsonentzako Iraupeneko Eskiko Espainiako Txapelketan. Urrezko... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]
Pertsona lodiek lodiak izateagatik bizi izan duten eta bizi duten indarkeriaren inguruan teorizatzeko espazio bat sortzea du helburu ‘Nadie hablará de nosotras’ podcastak. Cristina de Tena (Madril, 1990) eta Lara Gil (Fuenlabrada, Espainia, 1988) aktibista... [+]
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]
Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.
Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]
Martxoak 8an egindako pintaketak gainetik margotu dituzte ikur faxistekin Zuberoako hiriburuan. Horren aurrean elkarretaratzera deitu dute, astelehenean.
Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.
Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]
Mugimendu feministak manifestazioak egin ditu goizean Donostian, Gasteizen eta Iruñean eta arratsaldean Baionan eta Bilbon. Oinarrizko irakurketa partekatu dute, eta horri gehitu diote hiri bakoitzean bertako problematika, eragile eta ekimenen erreferentzia.
Bilgune Feministak Heldulekuak argi, Euskal Herria feminista leloa baliatu du M8an, azpimarratzeko feminismoak ematen dituela “datorrenari aurre egiteko tresnak”, eta gogorarazteko faxismoaren gorakadaren testuinguru hau helduleku horretatik irakurri eta borrokatu... [+]