El sistema patriarcal penitenciari fa tot el possible per a educar a les dones en la cistelleria en un infern realitzat per homes. Ens castiguen per trencar rols que les dones hem fet fallida en una institució jeràrquicament constituïda. No sols no tenen en compte les nostres necessitats, sinó que intenten constantment fer-nos veure que la culpa és nostra i que el problema és nostre. Afegint la pena agreujada a l'aïllament, allunyament… que sofrim a la presó. La repressió és doble i triple el que sofrim les dones preses i les preses mares, ja que a les raons que ens van portar a la presó se suma la pena que se'ns imposa per no "obeir". Per a això, les possibilitats que se'ns ofereixen a les dones preses en la vida quotidiana de la presó per a "socialitzar-nos", per a trencar l'aïllament són totalment heteronormatives, sexistes i patriarcals: rentar, planxar…

Mentre a l'interior l'intent de control del nostre cos i pensament és el pa de cada dia, en l'exterior la societat ens castiga socialment i no sols a nosaltres, sinó a les dones de la nostra família. Els interns han estat criticats perquè no hem prioritzat a la família, perquè si no tenim fills no els tenim i perquè els hem deixat. Tothom sap el que és ser bona mare i el que no! Els de la nostra casa han estat castigats pel que hem triat com a dones. Perquè no ens hem quedat a casa per a cuidar de la família i cal recordar-los que som filles dolentes. No hem complert el que el patriarcat esperava! A més, es considera normal que hagin de cuidar-nos ells mateixos, cuinar les nostres robes, cuinar per als vixitas o fer milers de quilòmetres cada setmana perquè ens vegin separats per un cristall.

Les presons i els estats castiguen els nostres nens i nenes només per ser els nostres fills i fora ens trobem amb una institució patriarcal de maternitat i un càstig social. Per això, és hora de parlar de dones* i de cures! Acabem de veure que en l'època del COVID també ha caigut la càrrega de la crisi en les dones* i no deixem que la càrrega de la vigilància de la presó també recaigui sobre nosaltres.

Deixem les cases, les famílies que deixem, els nens que ens van llevar… i deixem les pors! Què diran els altres, i això és el que hauríem de fer tots, els que ens dediquem a la vigilància i sobretot els que deixen les tasques de cura! Per a això, el 14 d'octubre tindrem l'oportunitat de participar en la taula rodona Dona*, Presó, Cures organitzada pel Grup Feminista Lurgatz Mintzola de Villabona.