En un moment en el qual el curs polític està a punt de començar, Permach acaba d'assenyalar en un tuit “La crisi no ve, provoca la crisi”. I Arnaldo Otegi ens ha permès concretar aquesta idea en un llarg article d'opinió, recordant que els responsables de la crisi de la tardor i els que volen prolongar la guerra d'Ucraïna defensen els mateixos interessos. És a dir, que a través de la "guerra llarga inevitable" els que impulsen el negoci econòmic (tant energètic com armamentístic) i el geoestratègic (el nou ordenament del món) són els mateixos. Macron, en representació d'aquestes elits, acaba de dir que ha acabat l'era de la prosperitat desenfrenada que mai ha conegut la majoria de la societat. Però què fer? Plantejar preguntes sobre qui, quines, com i quan,… en la seva txio Andoni Egia, subratllant que “és el moment de consensuar respostes i definir estratègies per a aconseguir-les”.

I per a respondre adequadament a aquestes preguntes ha estat de gran ajuda llegir detingudament una llarga reflexió publicada aquest estiu per Jule Goikoetxea, que, com és habitual, ens ha donat alguns aclariments. Deia: «Però què ocorre quan s'aconsegueix limitar els preus del lloguer o de la gasolina? Centenars de milers d'armilles són llançats a la mar enmig del tsunami, sabent que després vindrà un altre tsunami. I som aquí, units a les armilles inflables… fins que una altra gran ona torni a empassar. I, no obstant això, es pot dir, amb tota rotunditat, que és millor no tenir l'armilla salvavides mentre caiem aigües avall del Niàgara? Segurament no”. Per tant, és clar que abans de dominar la febre, la qual cosa hem d'intentar curar és una malaltia que la produeix. I què fer llavors?

Per a respondre a aquesta pregunta, abans de la pròxima crisi i del canvi de cicle polític, avui hem de fer un diagnòstic de la situació real del nostre país. D'una banda, hem de reconèixer que estem davant l'acceleració de l'afebliment nacional, perquè no hi ha un procés independentista de caràcter popular a Euskal Herria. I, d'altra banda, hem de reconèixer que la situació social ha empitjorat considerablement, perquè som capaces de donar una resposta articulada com a poble. En conseqüència, el malestar es manifesta en el si de la societat basca.

A Euskal Herria decaden els drets socials, civils i polítics bàsics, tant personals com col·lectius, com el de l'habitatge, la informació, el medi ambient, la llibertat d'expressió… I, amb això, la precarietat ha augmentat, feminitzat i rejovenit. 520.000 persones viuen per sota del llindar de pobresa, de les quals 200.000 són pensionistes. Segons el gènere, en la situació de pobresa i en la posició d'exclusió social hi ha una clara diferència entre la dona (62%) i l'home (38%). Un de cada tres treballadors es troba en una situació d'alta precarietat laboral. Entre els joves (16-29 anys) la precarietat aconsegueix el 80%. El desequilibri territorial és enorme. El 70% de la població del País Basc viu en cinc àrees metropolitanes i només el 17% en zones rurals. Des del punt de vista lingüístic i cultural, la situació també s'ha deteriorat, no s'ha evitat la substitució lingüística cultural, encara que hi hagi més euskaldunes alfabetitzats que mai.

Aquesta situació ha propiciat la creació i potenciació de respostes locals en tot el País Basc i en tots els àmbits. Com va dir fa pocs mesos Arantxa Tapia, en aquest país es crea una plataforma popular davant qualsevol tema o projecte. I totes aquestes plataformes, encara que diferents, tenen una forta característica integradora: estan formades per membres irritants dels sectors afectats per l'actual model neoliberal. En certa manera, formen part de l'ampli espai anticapitalista del País Basc afectat. Però aquest espai anticapitalista basc està totalment atomitzat.

Per tot això, cada vegada som més membres de tota Euskal Herria, tant de l'Esquerra Abertzale com dels moviments socials, els qui pensem que hem de convertir aquest espai anticapitalista basc en un moviment anticapitalista basc. No parlem de la creació d'un nou agent, sinó del procés de convergència i convergència de les persones i agents que participem en aquest espai anticapitalista i de la dinàmica integradora. Perquè el moviment anticapitalista basc no és de ningú, sinó de tots els que participem en l'espai anticapitalista.

En aquest sentit, han estat moltes les reunions, sessions i propostes que s'han dut a terme en els últims temps per a mantenir aquest camí. Alguns han estat presentats en els últims Congressos de les diferents institucions de l'Esquerra Abertzale, uns altres en les assemblees populars, en les reflexions col·lectives, en les acampades o en les iniciatives conjuntes… I en tots ells s'ha manifestat una vegada i una altra la necessitat i el desig d'una agenda anticapitalista comuna.

L'any vinent es posarà en marxa a Euskal Herria un nou cicle electoral que es prolongarà durant uns tres anys amb les eleccions municipals. Aquesta situació no ajuda a reforçar la col·laboració, la convergència i la fluïdesa, però no podem esperar altres tres anys. Hem d'aprofitar la situació que generarà la crisi que es recordarà a partir de la tardor per a convertir aquest espai anticapitalista basc en un moviment anticapitalista basc, posant entre tots una agenda comuna per a això. No oblidem que, com a Euskal Herria, a la Unió Europea i en el món, la dinàmica anticapitalista es veurà reforçada en els pròxims anys, malgrat el diferent caràcter local.

No separarem les armilles salvavides, volem transformar radicalment el sistema capitalista que genera el tsunami. El nostre objectiu és el socialisme. Són processos revolucionaris els que hem de posar en marxa en tots els llocs, posant la desobediència civil, la resistència, la falta de col·laboració i l'acció directa al servei de la construcció del poder popular. Com deia Manex Mantxola en el seu article “Energia i poder”, “hem de pensar sense drama quant és suficient. Però els canvis sistèmics no són pacífics, tenen un conflicte propi. I perquè estigui per a tots, necessitarem poder”. El camí és la confrontació i volem posar en marxa per a la confrontació el moviment anticapitalista basc, perquè volem viure lliure a Euskal Herria lliure.

Joseba Alvarez

Miembro d'Esquerra Abertzale